Llegia a l’entrada del nucli de l’església de Santa Maria, un rètol identificatiu Gaüses d’Amont; en la recerca del topònim trobava :
En la pronúncia [guzas] en lloc de [gauzas] en el cas del poble de Gaüses, del Baix Empordà)
GAUSES (Gavusos, 959). Podem interpretar el mot com format per una base gab/ gap més el sufix llatí d' abundància, -osus. I'arrel però, no té correspondència en llatí, la qual cosa ens permet considerar la g- inicial com el resultat de la sonorització de c- o k-." Així doncs, podem considerar aquest mot com un híbrid. En efecte, gr. ~@noo, forma dòrica de 'jardí', d'on ll. capus i d'aquí capusos > gavusos 'molt enjardinat’.
http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/211047/289157
AMONT adv. Etim.: del llatí ăd mōntem ‘amunt’ (literalment, ‘a la muntanya’). V. amunt.
L'església de Santa Maria de Gaüses és esmentada ja el segle XIII. Tanmateix, l'edifici actual data del segle XVIII, com ho confirmen les dates observables a diferents punts de l'edifici: 1724 i 1756 a les llindes de les sagristies; 03/03/1759 en un carreu de l'angle de la façana; 04/10/1760 a la llinda de la porta d'accés; 06/05/1761 a la fornícula; 1760 i 1776 en el campanar.
Patrimoni Gencat ens diu que es troba emplaçada a la part més elevada del barri de l'Església. S'hi accedeix per una escalinata que, per la banda del campanar, condueix a la porta d'accés i a un jardí actualment molt abandonat, situat davant la façana. És un edifici d'una nau amb capelles laterals i coberta de teula a dues vessants. Actualment té construccions afegides a la part posterior. La façana, de composició senzilla, té una gran porta d'accés allindada i, una mica més amunt, una fornícula buida. A la part superior hi ha dues finestres rectangulars i el ràfec de coronament. El campanar, situat a la banda dreta de la façana, té base quadrada i cos superior octogonal amb obertures d'arc ogival, algunes de les quals han estat tapiades. Es corona amb un cos més petit d'estructura similar.
Enfront hi ha una magnifica alzina que s’hauria d’incloure al catàleg d’arbres i arbredes de Catalunya.
M’indicaven també on estava l’escola pública abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, al que sotmetrien dissortadament, provocant alhora una tragèdia social i econòmica de la que a Catalunya en patim encara les conseqüències.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTHOM.
Per intermediació de Santa Maria, des d’aquest jardí de l’Empordanet, reiterava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!
En la pronúncia [guzas] en lloc de [gauzas] en el cas del poble de Gaüses, del Baix Empordà)
GAUSES (Gavusos, 959). Podem interpretar el mot com format per una base gab/ gap més el sufix llatí d' abundància, -osus. I'arrel però, no té correspondència en llatí, la qual cosa ens permet considerar la g- inicial com el resultat de la sonorització de c- o k-." Així doncs, podem considerar aquest mot com un híbrid. En efecte, gr. ~@noo, forma dòrica de 'jardí', d'on ll. capus i d'aquí capusos > gavusos 'molt enjardinat’.
http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/211047/289157
AMONT adv. Etim.: del llatí ăd mōntem ‘amunt’ (literalment, ‘a la muntanya’). V. amunt.
L'església de Santa Maria de Gaüses és esmentada ja el segle XIII. Tanmateix, l'edifici actual data del segle XVIII, com ho confirmen les dates observables a diferents punts de l'edifici: 1724 i 1756 a les llindes de les sagristies; 03/03/1759 en un carreu de l'angle de la façana; 04/10/1760 a la llinda de la porta d'accés; 06/05/1761 a la fornícula; 1760 i 1776 en el campanar.
Patrimoni Gencat ens diu que es troba emplaçada a la part més elevada del barri de l'Església. S'hi accedeix per una escalinata que, per la banda del campanar, condueix a la porta d'accés i a un jardí actualment molt abandonat, situat davant la façana. És un edifici d'una nau amb capelles laterals i coberta de teula a dues vessants. Actualment té construccions afegides a la part posterior. La façana, de composició senzilla, té una gran porta d'accés allindada i, una mica més amunt, una fornícula buida. A la part superior hi ha dues finestres rectangulars i el ràfec de coronament. El campanar, situat a la banda dreta de la façana, té base quadrada i cos superior octogonal amb obertures d'arc ogival, algunes de les quals han estat tapiades. Es corona amb un cos més petit d'estructura similar.
Enfront hi ha una magnifica alzina que s’hauria d’incloure al catàleg d’arbres i arbredes de Catalunya.
M’indicaven també on estava l’escola pública abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, al que sotmetrien dissortadament, provocant alhora una tragèdia social i econòmica de la que a Catalunya en patim encara les conseqüències.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTHOM.
Per intermediació de Santa Maria, des d’aquest jardí de l’Empordanet, reiterava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!