Retratava l’església parroquial de Dosquers , al terme de Maià de Montcal, advocada a Sant Martí. La reiteració d’aquesta advocació a Catalunya en general, i en aquesta comarca en particular, cal cercar-la en la col•laboració entre els francs i els comtes catalans, en la lluita contra els sarrains.
![]()
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici romànic d'una sola nau i absis semicircular que presenta construccions annexes, d'època posterior, que modifiquen la seva primitiva estructura: dues capelles a tramuntana i dues a migdia més una sagristia a l'angle sud-est. A ponent hi ha la porta d'accés al temple, protegida per una cornisa semicircular i formada per arcs en degradació, la llinda i el timpà són llisos. Damunt hi ha una finestra amb arquivoltes i cornisa.
![]()
L'absis va ser sobrealçat, i per la part de migdia s'observen les ampliacions del temple. A l'interior destaca l'arc triomfal que uneix la nau amb l'absis. El campanar antigament era d'espadanya i fou convertint en torre amb finestres d'arc de mig punt; s'hi accedeix per una escala exterior.
No podíem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, accedir al interior, i ens perdíem la contemplació de :
La Pica baptismal del segle XVIII situada als peus de la nau lateral dreta i no disposa de cap tipus d'ornamentació. Porta gravada la data 1766. Amida 54 cm de diàmetre i 103 d'alçada.
La pica d'aigua beneïda, vuitavada, que es conserva a l'entrada del temple. Amida 32,5 cm de diàmetre i 26 cm d'alçada total (sense el suport).
Avui trobar una església catòlica oberta, és quasi més difícil que trobar un polític ‘professional’ honest.
De l'església de Sant Martí de Dosquers se'n tenen notícies documentals des del segle XIII. És citada, l’any 1278, en el testament del bisbe de Girona, Pere de Castellnou, com a "Sancti Martini de Duobus cheriis". Havia estat possessió de la seu episcopal, exercint el bisbe, que tenia castell en el lloc, la jurisdicció civil.
Retratava també el petit fossar.
![]()
I l’edifici que acollia l’escola pública, abans de la dictadura franquista.
![]()
La formació d’un GOBIERNO del PP, és una pèssima noticia, per a Catalunya, els catalans, i per descomptat pel patrimoni històric i/o artístic que encara es conserva.
Per intermediació de Sant Martí, reiterava las meva pregaria a l’altíssim; Senyor, allibera el teu poble !!!
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici romànic d'una sola nau i absis semicircular que presenta construccions annexes, d'època posterior, que modifiquen la seva primitiva estructura: dues capelles a tramuntana i dues a migdia més una sagristia a l'angle sud-est. A ponent hi ha la porta d'accés al temple, protegida per una cornisa semicircular i formada per arcs en degradació, la llinda i el timpà són llisos. Damunt hi ha una finestra amb arquivoltes i cornisa.
L'absis va ser sobrealçat, i per la part de migdia s'observen les ampliacions del temple. A l'interior destaca l'arc triomfal que uneix la nau amb l'absis. El campanar antigament era d'espadanya i fou convertint en torre amb finestres d'arc de mig punt; s'hi accedeix per una escala exterior.
No podíem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, accedir al interior, i ens perdíem la contemplació de :
La Pica baptismal del segle XVIII situada als peus de la nau lateral dreta i no disposa de cap tipus d'ornamentació. Porta gravada la data 1766. Amida 54 cm de diàmetre i 103 d'alçada.
La pica d'aigua beneïda, vuitavada, que es conserva a l'entrada del temple. Amida 32,5 cm de diàmetre i 26 cm d'alçada total (sense el suport).
Avui trobar una església catòlica oberta, és quasi més difícil que trobar un polític ‘professional’ honest.
De l'església de Sant Martí de Dosquers se'n tenen notícies documentals des del segle XIII. És citada, l’any 1278, en el testament del bisbe de Girona, Pere de Castellnou, com a "Sancti Martini de Duobus cheriis". Havia estat possessió de la seu episcopal, exercint el bisbe, que tenia castell en el lloc, la jurisdicció civil.
Retratava també el petit fossar.
I l’edifici que acollia l’escola pública, abans de la dictadura franquista.
La formació d’un GOBIERNO del PP, és una pèssima noticia, per a Catalunya, els catalans, i per descomptat pel patrimoni històric i/o artístic que encara es conserva.
Per intermediació de Sant Martí, reiterava las meva pregaria a l’altíssim; Senyor, allibera el teu poble !!!