Anàvem el Josep Olivé Escarré , i l’Antonio Mora Vergés, per l’extensíssim terme de Torrefeta i Florejacs de 88,9 km², ja l’any 2013 ; les previsions de concentració de municipis, com a ‘mesura d’estalvi’ mantenint alhora però , totes les estructures politiques que han esdevingut ‘menjadores’ de les elits politiques corruptes, ens fan témer que a Lleida sobrevisquin menys de deu municipis.
Ens aturàvem davant d’aquesta església de Sant Julià de Llor, originaria del segle XII, que conserva la primitiva estructura formada per una sola nau capçada a l’est amb un absis semicircular. La nau, coberta amb volta de canó, queda reforçada per dos arcs torals que arrenquen de pilastres amb capitells. De l’obra posterior al romànic, cal esmentar el transsepte, que consta de dues capelles obertes a la nau per mitjà d’arcs de mig punt en gradació; la capella del costat nord acaba en un petit absis de planta semicircular.
![]()
La porta d’entrada és fruit d’una reforma del segle XVIII, mentre que el campanar i la torre, situat al costat de la porta, fou bastit al segle XIX; la portada fou refeta novament l’any 1953.
![]()
La façana oest conserva, d’època romànica, una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada decorada amb un bonic motiu d’encordat que ressegueix l’arc;també presenta una ornamentació similar la finestra que centra l’absis, el qual, sota la cornisa, te un fris d’arcuacions llombardes sostingudes per mènsules esculpides. La decoració originària de l’interior del temple, a part de la finestra del mur oest, es la de la línia d’impostes que ressegueix el perímetre de la nau, ornamentada amb motiu de diamants, emmarcat a la part superior per un encordat similar a l’anterior.
A les comarques barcelonines trobes encara informació de la destrucció d’alguns edificis religiosos en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39, i fins de l’espoli que patien les obres d’art, sovint per encàrrec de col•leccionistes particulars molt vinculats a LA IGLESIA CATÓLICA REFORMADA DE ESPAÑA, que passejava sota pal•li al General Franco, i que no s’amaga avui de predicar l’odi contra Catalunya.
Ens aturàvem davant d’aquesta església de Sant Julià de Llor, originaria del segle XII, que conserva la primitiva estructura formada per una sola nau capçada a l’est amb un absis semicircular. La nau, coberta amb volta de canó, queda reforçada per dos arcs torals que arrenquen de pilastres amb capitells. De l’obra posterior al romànic, cal esmentar el transsepte, que consta de dues capelles obertes a la nau per mitjà d’arcs de mig punt en gradació; la capella del costat nord acaba en un petit absis de planta semicircular.
La porta d’entrada és fruit d’una reforma del segle XVIII, mentre que el campanar i la torre, situat al costat de la porta, fou bastit al segle XIX; la portada fou refeta novament l’any 1953.
La façana oest conserva, d’època romànica, una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada decorada amb un bonic motiu d’encordat que ressegueix l’arc;també presenta una ornamentació similar la finestra que centra l’absis, el qual, sota la cornisa, te un fris d’arcuacions llombardes sostingudes per mènsules esculpides. La decoració originària de l’interior del temple, a part de la finestra del mur oest, es la de la línia d’impostes que ressegueix el perímetre de la nau, ornamentada amb motiu de diamants, emmarcat a la part superior per un encordat similar a l’anterior.
A les comarques barcelonines trobes encara informació de la destrucció d’alguns edificis religiosos en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39, i fins de l’espoli que patien les obres d’art, sovint per encàrrec de col•leccionistes particulars molt vinculats a LA IGLESIA CATÓLICA REFORMADA DE ESPAÑA, que passejava sota pal•li al General Franco, i que no s’amaga avui de predicar l’odi contra Catalunya.