Tornàvem de Balaguer on havíem assistit a la 9ª Fira de l’Alimentació i la Salut, i on sentia qualificar d’ATROCITATS PÚBLIQUES, als que habitualment se’ls anomena com AUTORITATS. El sol declinava quan entrava a Boldú per retratar la seva església parroquial advocada a l’Assumpció de Santa Maria, feta aquesta feina seguia fins a la Fuliola on retratava també el temple, dedicat en aquest cas a Santa Llúcia.
![]()
La façana es caracteritza per una portalada emmarcada per pilastres acanalades sobre uns grans sòcols bombats, rematades amb capitells de volutes que sostenen un entaulament amb pinacles en forma de pinya. L'arc d'entrada és conopial i al mig, entre volutes enfrontades, hi ha la data 1783, que correspon a l'última etapa de remodelació de l'església. Damunt la portalada hi ha una rosassa. La major part de la façana és d'obra vista amb carreus de pedra perfectament regulars. A la part dreta s'aixeca un campanar de base quadrada i dos trams d'alçada acabat amb una balustrada superior amb coronament piramidal. Interiorment la planta és basilical, de tres naus sense transsepte. Les naus es troben dividides per columnes vuitavades amb capitell dòric que sostenen arcs de mig punt. La nau principal és més elevada que les laterals, fet que permet situar-hi un claristori amb tondos. La coberta és de volta de canó subdividida en vuit trams. L'absis és poligonal.
L’autoria com en el cas de Boldú se li adjudica a Güell de Poblet, del que ens agradarà rebre’n més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No trobava ningú per a preguntar-li on anaven a escola els de la Fuliola , abans de la dictadura franquista. L’afirmació de que els feixistes inventaven l’abecedari, descobrien el paper, i promovien l’educació, no passa de ser una mostra més del ‘tontisme feixista’.
La façana es caracteritza per una portalada emmarcada per pilastres acanalades sobre uns grans sòcols bombats, rematades amb capitells de volutes que sostenen un entaulament amb pinacles en forma de pinya. L'arc d'entrada és conopial i al mig, entre volutes enfrontades, hi ha la data 1783, que correspon a l'última etapa de remodelació de l'església. Damunt la portalada hi ha una rosassa. La major part de la façana és d'obra vista amb carreus de pedra perfectament regulars. A la part dreta s'aixeca un campanar de base quadrada i dos trams d'alçada acabat amb una balustrada superior amb coronament piramidal. Interiorment la planta és basilical, de tres naus sense transsepte. Les naus es troben dividides per columnes vuitavades amb capitell dòric que sostenen arcs de mig punt. La nau principal és més elevada que les laterals, fet que permet situar-hi un claristori amb tondos. La coberta és de volta de canó subdividida en vuit trams. L'absis és poligonal.
L’autoria com en el cas de Boldú se li adjudica a Güell de Poblet, del que ens agradarà rebre’n més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No trobava ningú per a preguntar-li on anaven a escola els de la Fuliola , abans de la dictadura franquista. L’afirmació de que els feixistes inventaven l’abecedari, descobrien el paper, i promovien l’educació, no passa de ser una mostra més del ‘tontisme feixista’.