Llegia a la pàgina de l’ajuntament de Vallgorguina ; el conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'església, el cementiri i una casa.
![]()
L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles.
![]()
La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII.
La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo.
Presenta diferents moments constructius: el més antic correspondria al terç de la volta d'arc apuntat; el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'últim als arc torals i la cripta. El campanar, de planta quadrada, està adossat al mur de ponent de l'església. Segurament juntament amb el cementiri va ser bastit en la darrera reforma de l'edifici, a mitjans del segle XIX.
![]()
![]()
Actualment la casa que estava adossada al mur de migdia de l'església està en runes. Es tractava d'un edifici senzill amb teulada a dos vents i obertures fetes de totxo. Només es conserva part de les quadres. Es tenen notícies de que en l'any 1860 s'anomenava l'edifici com "la casa de l'ermita de Santa Eulàlia".
Patrimoni Gencat ens diu; l'església de Santa Eulàlia de Tapioles havia estat una cel•la monàstica. Documentada des del 878 com a cel•la ce Santa Eulàlia i Sant Genís, prop de la vila de Pinells, el 986 fou confirmada al monestir de Sant Cugat. La capella, que era en ruïnes el 1373 fou reformada en època barroca, no obstant això conserva l'absis semicircular, bastit amb carreus tallats, de tradició i estructura romàniques.
http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/8191/qmem6635_web.pdf?sequence=2
http://www.monestirs.cat/monst/vallor/vr40eula.htm
Al cens de 1877 , Vallgorguina tenia 823 habitants, en aquella època Santa Eulàlia exercia com a parròquia. Al cens de 1994 es superava el nombre d’habitants 857, desprès d’una davallada que havia durat 117 anys, i que s’enduia a més de Santa Eulàlia de Tapioles, l’església vella de Sant Andreu, Can Palomer ,....
Fèiem la visita el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, el Josep té 90 anys, i malgrat les limitacions físiques que això li comporta es deleix encara per conèixer Catalunya. Ambdós viatgers compartim despeses, està clar que si fóssim més el resultat final seria menor, oi?. Tothom està convidat a participar, si us sembla interessant digueu-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Quan identificàvem els interessos del nostre blog, dèiem ‘ Catalunya, només Catalunya, sempre Catalunya’, i en això seguim fins que Déu vulgui.
L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles.
La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII.
La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo.
Presenta diferents moments constructius: el més antic correspondria al terç de la volta d'arc apuntat; el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'últim als arc torals i la cripta. El campanar, de planta quadrada, està adossat al mur de ponent de l'església. Segurament juntament amb el cementiri va ser bastit en la darrera reforma de l'edifici, a mitjans del segle XIX.
Actualment la casa que estava adossada al mur de migdia de l'església està en runes. Es tractava d'un edifici senzill amb teulada a dos vents i obertures fetes de totxo. Només es conserva part de les quadres. Es tenen notícies de que en l'any 1860 s'anomenava l'edifici com "la casa de l'ermita de Santa Eulàlia".
Patrimoni Gencat ens diu; l'església de Santa Eulàlia de Tapioles havia estat una cel•la monàstica. Documentada des del 878 com a cel•la ce Santa Eulàlia i Sant Genís, prop de la vila de Pinells, el 986 fou confirmada al monestir de Sant Cugat. La capella, que era en ruïnes el 1373 fou reformada en època barroca, no obstant això conserva l'absis semicircular, bastit amb carreus tallats, de tradició i estructura romàniques.
http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/8191/qmem6635_web.pdf?sequence=2
http://www.monestirs.cat/monst/vallor/vr40eula.htm
Al cens de 1877 , Vallgorguina tenia 823 habitants, en aquella època Santa Eulàlia exercia com a parròquia. Al cens de 1994 es superava el nombre d’habitants 857, desprès d’una davallada que havia durat 117 anys, i que s’enduia a més de Santa Eulàlia de Tapioles, l’església vella de Sant Andreu, Can Palomer ,....
Fèiem la visita el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, el Josep té 90 anys, i malgrat les limitacions físiques que això li comporta es deleix encara per conèixer Catalunya. Ambdós viatgers compartim despeses, està clar que si fóssim més el resultat final seria menor, oi?. Tothom està convidat a participar, si us sembla interessant digueu-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Quan identificàvem els interessos del nostre blog, dèiem ‘ Catalunya, només Catalunya, sempre Catalunya’, i en això seguim fins que Déu vulgui.