Retratàvem el Tomàs irigaray López i l’Antonio Mora Vergés, només des de l’exterior , l’edifici monumental del Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, a la comarca de l’Urgell, provincia de Lleida.
![]()
Llegia que fou fundat l’any 1507 per Ramon III Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i aleshores virrei de Sicília, que obtingué del papa Juli II una butlla per establir un convent de franciscans al lloc d'una antiga capella de Sant Bartomeu. El projecte inicial, que preveia un convent de grans dimensions, es realitzà només en part, i ha sofert modificacions, destruccions i readaptacions. Hi ha notícies que l'església ja era acabada el 1591, però les obres de la resta de dependències continuaren fins a mitjan segle XVII.
L'església, que acollí des del 1531 al 1841 el mausoleu renaixentista del seu fundador, fou afectada, com tot el convent, per l'ocupació dels soldats francesos (1809) i espanyols durant la guerra del Francès. Restablerta la vida monàstica, el 1815 se n'inicià la restauració. Tanmateix, arran de l'exclaustració del 1835, s'arruïnà, fins que el 1899 l'ocuparen els pares paüls, els quals construïren una església nova (1903-1906).
L'any 1990 es va donar el convent a la Generalitat de Catalunya que l'ha restaurat.
![]()
Comparteix espai amb la residència centre de dia per a la gent gran Monestir de Sant Bartomeu , ubicada en un espai reformat annex al Monestir , disposant de habitacions dobles i individuals, espais de vida (menjador, sales d’activitats i terapèutiques, espai de TV i projeccions), així com terrasses i zones enjardinades.
El Fons Salvany, a http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Bellpuig/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1
us permetrà visionar imatges d’aquest edifici.
Advertíem que per error s’inclouen imatges de l' abadia de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, ubicada a la comarca de la Noguera, i en donàvem coneixement als gestors del Fons Fotogràfic.
Patrimoni Gencat, en relació a l’edifici ens diu,
El convent de Sant Bartomeu, situat als afores de Bellpuig, és una mostra interessant de la transició del gòtic tardà al renaixement. L'edifici conventual, de planta rectangular, s'organitza entorn de dos claustres centrals. El menor, situat prop de l'entrada, és de dos pisos, d'estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d'arcs de mig punt al primer pis. El segon claustre, o pati de la cisterna, presenta una galeria baixa amb quatre arcs apuntats per banda, amb volta de creueria que descansa sobre uns contraforts desproporcionats que donen al pati. Dels contraforts broten pinacles eriçats de frondes, coronats amb floró, que defineixen el nivell de la segona galeria. Els quatre pinacles d'angle sobresurten fins a la cornisa que tancava inicialment l'alçada del pati. La segona galeria és d'arcs rebaixats i les columnetes helicoïdals continuen el moviment pels arcs, i els capitells, tots distints, són esculpits amb motius vegetals, animals i figures humanes. La tercera galeria, d'ordre toscà, amb arcs rebaixats sobre columnetes estriades i balustres, més un ràfec de gran voladís, fou afegida el 1614.
La sala capitular està coberta amb dos trams de creueria estrellada i les dues primeres claus de volta mostrem medallons amb els retrats idealitzats de Ramon de Cardona-Anglesola i la seva dona, fundadors del convent. A l'exterior resten elements renaixentistes de finals del segle XVI, com una escala monumental, la porta per sortir al jardí o algunes finestres.
Adossat a un dels murs del refectori hi ha una font d'estil gòtic. És una font emmarcada en l'interior d'un arc conopial flanquejat per pinacles; en el seu interior a la part baixa hi ha el rentamans de pedra polida llisa sense gaire superfície per rebre l'aigua. Al frontal inferior del rentamans hi ha un lleuger relleu de dos lleons simètrics entre els quals hi ha una pica gallonada damunt d'un pedestal. En el segon cos horitzontal d'aquesta font hi ha dos animals fantàstics amb cos d'àguila i extremitats posteriors felines que custodien un escut central on s'hi pot llegir la inscripció "Plaza de la Constitución". A la part superior de l'interior de l'arc hi ha dos querubins coronant una Mare de Deu amb el nen; a sota hi ha decoració vegetal i, a banda i banda, unes petites capelles de tipus renaixentista amb les figures de Sant Francesc d'Assís i Sant Bartomeu, cenyint pel coll un diable en forma de monstre.
La sagristia té forma de L i, adossat a un mur, es conserva un armari amb decoració escultòrica de pedra. Les portes, de fusta, estan envoltades per un petit arc conopial de pedra abundantment decorat i amb unes pilastres a banda i banda amb capitells figuratius. Per damunt d'aquest arc conopial, hi ha una mostra de pinacles, fistons i florons que coronen el sagrari. Totes aquestes parts són esculpides amb gran profusió i detallisme de les formes. Finalment, a la part més superior hi ha una cornisa calada amb quatre gàrgoles molt malmeses.
A la galeria de llevant del claustre gran hi ha una escala de cargol, construïda en pedra, que ocupa el buit de la torre del campanar, al qual serveix d'accés a l'igual que a una galeria del primer pis del claustre. L'escala té els esglaons encastats a la paret pels extrems exteriors, mentre que en els interiors formen un passamà helicoïdal, de manera que s'evita una columna central i es deixa lliure el buit o ull de l'escala. El campanar és de planta quadrangular i, encara que sobresurt de l'edifici, no és gaire elevat perquè li manca un coronament que no es va arribar a fer; el cos del campanar és delimitat per dues cornises.
![]()
Fotografia del claustre. l'any 1924. Fons Salvany
L'església del convent es troba situada al costat esquerra del primer claustre, és de cinc trams de volta de creueria amb absis semicircular amb les nerviacions que desemboquen en unes mènsules llises. A banda i banda hi ha quatre capelles laterals de reduïdes dimensions.
En el mur exterior del convent, tocant a l'església, hi ha el mirador del Duc. Aquest mirador conforma una doble lògia porticada en dos pisos superposats. El pis inferior es conforma per dues arcades de mig punt sostingudes per pilastres de planta quadrada de grans dimensions i, a l'interior, hi ha una estructura d'embigat. Separant els dos nivells hi ha una línia d'imposta a mode de cornisa i al pis superior s'obren arcs de mig punt sobre columnes toscanes amb basament i, entre columna i columna, hi ha una barana de pedra balustrada.
Ens agradarà accedir al interior del monestir en algun moment del futur.
Llegia que fou fundat l’any 1507 per Ramon III Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i aleshores virrei de Sicília, que obtingué del papa Juli II una butlla per establir un convent de franciscans al lloc d'una antiga capella de Sant Bartomeu. El projecte inicial, que preveia un convent de grans dimensions, es realitzà només en part, i ha sofert modificacions, destruccions i readaptacions. Hi ha notícies que l'església ja era acabada el 1591, però les obres de la resta de dependències continuaren fins a mitjan segle XVII.
L'església, que acollí des del 1531 al 1841 el mausoleu renaixentista del seu fundador, fou afectada, com tot el convent, per l'ocupació dels soldats francesos (1809) i espanyols durant la guerra del Francès. Restablerta la vida monàstica, el 1815 se n'inicià la restauració. Tanmateix, arran de l'exclaustració del 1835, s'arruïnà, fins que el 1899 l'ocuparen els pares paüls, els quals construïren una església nova (1903-1906).
L'any 1990 es va donar el convent a la Generalitat de Catalunya que l'ha restaurat.
Comparteix espai amb la residència centre de dia per a la gent gran Monestir de Sant Bartomeu , ubicada en un espai reformat annex al Monestir , disposant de habitacions dobles i individuals, espais de vida (menjador, sales d’activitats i terapèutiques, espai de TV i projeccions), així com terrasses i zones enjardinades.
El Fons Salvany, a http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Bellpuig/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1
us permetrà visionar imatges d’aquest edifici.
Advertíem que per error s’inclouen imatges de l' abadia de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, ubicada a la comarca de la Noguera, i en donàvem coneixement als gestors del Fons Fotogràfic.
Patrimoni Gencat, en relació a l’edifici ens diu,
El convent de Sant Bartomeu, situat als afores de Bellpuig, és una mostra interessant de la transició del gòtic tardà al renaixement. L'edifici conventual, de planta rectangular, s'organitza entorn de dos claustres centrals. El menor, situat prop de l'entrada, és de dos pisos, d'estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d'arcs de mig punt al primer pis. El segon claustre, o pati de la cisterna, presenta una galeria baixa amb quatre arcs apuntats per banda, amb volta de creueria que descansa sobre uns contraforts desproporcionats que donen al pati. Dels contraforts broten pinacles eriçats de frondes, coronats amb floró, que defineixen el nivell de la segona galeria. Els quatre pinacles d'angle sobresurten fins a la cornisa que tancava inicialment l'alçada del pati. La segona galeria és d'arcs rebaixats i les columnetes helicoïdals continuen el moviment pels arcs, i els capitells, tots distints, són esculpits amb motius vegetals, animals i figures humanes. La tercera galeria, d'ordre toscà, amb arcs rebaixats sobre columnetes estriades i balustres, més un ràfec de gran voladís, fou afegida el 1614.
La sala capitular està coberta amb dos trams de creueria estrellada i les dues primeres claus de volta mostrem medallons amb els retrats idealitzats de Ramon de Cardona-Anglesola i la seva dona, fundadors del convent. A l'exterior resten elements renaixentistes de finals del segle XVI, com una escala monumental, la porta per sortir al jardí o algunes finestres.
Adossat a un dels murs del refectori hi ha una font d'estil gòtic. És una font emmarcada en l'interior d'un arc conopial flanquejat per pinacles; en el seu interior a la part baixa hi ha el rentamans de pedra polida llisa sense gaire superfície per rebre l'aigua. Al frontal inferior del rentamans hi ha un lleuger relleu de dos lleons simètrics entre els quals hi ha una pica gallonada damunt d'un pedestal. En el segon cos horitzontal d'aquesta font hi ha dos animals fantàstics amb cos d'àguila i extremitats posteriors felines que custodien un escut central on s'hi pot llegir la inscripció "Plaza de la Constitución". A la part superior de l'interior de l'arc hi ha dos querubins coronant una Mare de Deu amb el nen; a sota hi ha decoració vegetal i, a banda i banda, unes petites capelles de tipus renaixentista amb les figures de Sant Francesc d'Assís i Sant Bartomeu, cenyint pel coll un diable en forma de monstre.
La sagristia té forma de L i, adossat a un mur, es conserva un armari amb decoració escultòrica de pedra. Les portes, de fusta, estan envoltades per un petit arc conopial de pedra abundantment decorat i amb unes pilastres a banda i banda amb capitells figuratius. Per damunt d'aquest arc conopial, hi ha una mostra de pinacles, fistons i florons que coronen el sagrari. Totes aquestes parts són esculpides amb gran profusió i detallisme de les formes. Finalment, a la part més superior hi ha una cornisa calada amb quatre gàrgoles molt malmeses.
A la galeria de llevant del claustre gran hi ha una escala de cargol, construïda en pedra, que ocupa el buit de la torre del campanar, al qual serveix d'accés a l'igual que a una galeria del primer pis del claustre. L'escala té els esglaons encastats a la paret pels extrems exteriors, mentre que en els interiors formen un passamà helicoïdal, de manera que s'evita una columna central i es deixa lliure el buit o ull de l'escala. El campanar és de planta quadrangular i, encara que sobresurt de l'edifici, no és gaire elevat perquè li manca un coronament que no es va arribar a fer; el cos del campanar és delimitat per dues cornises.
Fotografia del claustre. l'any 1924. Fons Salvany
L'església del convent es troba situada al costat esquerra del primer claustre, és de cinc trams de volta de creueria amb absis semicircular amb les nerviacions que desemboquen en unes mènsules llises. A banda i banda hi ha quatre capelles laterals de reduïdes dimensions.
En el mur exterior del convent, tocant a l'església, hi ha el mirador del Duc. Aquest mirador conforma una doble lògia porticada en dos pisos superposats. El pis inferior es conforma per dues arcades de mig punt sostingudes per pilastres de planta quadrada de grans dimensions i, a l'interior, hi ha una estructura d'embigat. Separant els dos nivells hi ha una línia d'imposta a mode de cornisa i al pis superior s'obren arcs de mig punt sobre columnes toscanes amb basament i, entre columna i columna, hi ha una barana de pedra balustrada.
Ens agradarà accedir al interior del monestir en algun moment del futur.