M’explicava el Josep Olivé Escarré, que fàcilment un lledoner pot viure al voltant de 600 anys, no hi ha cap dada que en faci referència a la fitxa de la ‘Generalitat de Barcelona’ , que en relació a les seves mesures ens diu :
Alçària total (h) = 15,0 metres
Volt de canó (c) = 4,61 metres
Capçada mitjana (C) =12,5 metres
Hi ha una llegenda – que ens sembla poc versemblant – perquè no son els lledoners arbres de creixement ràpid, que podreu llegir en aquest enllaç : http://www.turismesegarra.com/pobles/castellnou.asp
A pagès hi ha la tradició de plantar un lledoner quan neix l’hereu de la casa.
Les fulles i els brots tendres serveixen com a farratge d’hivern. Els fruits eren usats en medicina popular. Els lledons, de carn dolça, són molt apreciats pels ocells, que també s’ocupen de dispersar-ne les llavors. De l’escorça se n’obté un tint groc. La fusta, de bona qualitat, flexible i compacta alhora, es fàcil de treballar, té moltes aplicacions: cèrcols per a bótes de vi, eines del camp, rems, instruments de vent, objectes de talla, per sobre de tot però, destaca la idoneïtat d’aquest arbre per a la fabricació de forques: la seva fusta, el creixent, i la disposició dels llucs i les branquetes són del tot adients per aquest aprofitament, les forques es comencen a fer a l’arbre, on el forcaire en té cura durant un període de quatre a sis anys. Quan els llucs comencen a prendre forma de forca es tallen (sempre en lluna vella i a l’hivern, quan la saba està quieta) i es porten a l’obrador on segueix el llarg procés d’elaboració amb un seguit d’operacions pròpies de l’ofici. Des que la forca s’ha començat a formar al lledoner fins que està llesta hauran passat de cinc a deu anys.
![]()
Quan a Catalunya el treball agrícola tenia molta importància, fa més d’un segle , al poble d’Alentorn, a la comarca de la Noguera, s’hi va desenvolupar una important indústria artesanal, i només de forques se’n produïen unes sis mil dotzenes a l’any.
Esperem que com diu el nostre himne, torni la nostra nació a ser ‘ rica i plena ‘ .
Alçària total (h) = 15,0 metres
Volt de canó (c) = 4,61 metres
Capçada mitjana (C) =12,5 metres
Hi ha una llegenda – que ens sembla poc versemblant – perquè no son els lledoners arbres de creixement ràpid, que podreu llegir en aquest enllaç : http://www.turismesegarra.com/pobles/castellnou.asp
A pagès hi ha la tradició de plantar un lledoner quan neix l’hereu de la casa.
Les fulles i els brots tendres serveixen com a farratge d’hivern. Els fruits eren usats en medicina popular. Els lledons, de carn dolça, són molt apreciats pels ocells, que també s’ocupen de dispersar-ne les llavors. De l’escorça se n’obté un tint groc. La fusta, de bona qualitat, flexible i compacta alhora, es fàcil de treballar, té moltes aplicacions: cèrcols per a bótes de vi, eines del camp, rems, instruments de vent, objectes de talla, per sobre de tot però, destaca la idoneïtat d’aquest arbre per a la fabricació de forques: la seva fusta, el creixent, i la disposició dels llucs i les branquetes són del tot adients per aquest aprofitament, les forques es comencen a fer a l’arbre, on el forcaire en té cura durant un període de quatre a sis anys. Quan els llucs comencen a prendre forma de forca es tallen (sempre en lluna vella i a l’hivern, quan la saba està quieta) i es porten a l’obrador on segueix el llarg procés d’elaboració amb un seguit d’operacions pròpies de l’ofici. Des que la forca s’ha començat a formar al lledoner fins que està llesta hauran passat de cinc a deu anys.
Quan a Catalunya el treball agrícola tenia molta importància, fa més d’un segle , al poble d’Alentorn, a la comarca de la Noguera, s’hi va desenvolupar una important indústria artesanal, i només de forques se’n produïen unes sis mil dotzenes a l’any.
Esperem que com diu el nostre himne, torni la nostra nació a ser ‘ rica i plena ‘ .