Cercava l’ermita del Remei d’Arenys de Munt; a la pàgina de l’Ajuntament trobava : Emplaçament: Per sota Can Sagrera i pujar pel camí del Mormó direcció oest i seguir pel camí del Remei. Ho intentava fins a dues vegades al mati, i a la tarda del dimecres 28.09.2016, en el primer any del ‘GOBIERNO PROVISIONAL/TRIUNFAL’ del ‘camarada’ Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostel•la, 27 de març de 1955 + )
Quan a la descripció tècnica ens diu ; petita ermita d'una sola nau dedicada a la Mare de Déu del Remei. Coberta de teules a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Campanar d'espadanya coronant la façana principal. Façana principal amb l'entrada emmarcada per dues finestres a banda i banda i un ull de bou al damunt.
![]()
A l'entrada hi ha un cor i a la capçalera el cambril de la Mare de Déu, al que s'hi puja per una sala lateral a la dreta, i es baixa per l'esquerra. El camerí o cambril té el sostre decorat amb motius geomètrics i d'amorets damunt de núvols i conserva alguna placa de marbre votiva d'agraïment a la Mare de Déu; una del 1918 per haver lliurat a la família de la pesta; i una de l'any 1917 per haver sortit sense danys d'un accident amb tartana.
![]()
No hi ha notícia del moment precís en què es va començar a donar culte a la Mare de Déu del Remei. Segons uns goigs del segle XVIII, es podria tractar d'una Mare de Déu trobada.
Construcció del segle XVII. Pertanyia a la família Gibert fins el segle XVII. Aquesta família vivia a Torrentbó, en el Molí Gibert, i en un moment de bonança econòmica (segles XV-XVI) es va traslladar al Remei. Si més no, des de 1659 la capella formava edificació separada del casal. A l'interior es conservaven exvots, avui desapareguts.
S'hi celebra un aplec que va estar més de vint anys sense fer-se i que des del 2002 s'ha recuperat. El 7 de desembre de 1718 el canonge Josep de Taverner i Dardena, bisbe electe de Solsona, la nomena "Hermita de Nostra Senyora del Remey", en nom del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i Rubí i donà permís a Josep de Jalpí per engrandir la capella amb els diners de les almoines; i nomena Josep Jalpí i els seus successors Administradors. Però per nomenar l'ermità calia tenir el vist-i-plau del rector de Sant Martí d'Arenys. La devoció venerava la Mare de Déu en cas de manca d'aigua o pestes, són els casos de les processons de 1817 i 1821. Arenys de Munt, des de 1846, fa festa el diumenge després de Pasqua per celebrar el vot de poble en honor de la Mare de Déu.
http://www.arenysdemar.cat/document.php?id=25088
http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=1765
Patrimoni Gencat afegeix; al segle XVI pertanyia a la família Gibert, i aquesta la passà a Pere Antich de Tries, de Sant Martí, d'Arenys de Munt i s'hi feia culte a la Mare de Déu del Remei. Després passà a la família Gelpi, de Sant Esteve de Tordera.
Durant la invasió francesa (1800), el santuari fou cremat i saquejat, i fins 1815 no es pogué refer.
L'any 1928 Ramon Goula i Plandiura adquirí la finca i el santuari, que va refer. En els dies foscos que seguien a la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalat pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, qualificats pesl ‘guanyadors’ Guerra Civil i/o Cruzada, fou saquejat de nou.
L'any 1940 es tornà a restaurar. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i de l’autor d’aquesta reforma.
Malgrat tractar-se d’una propietat privada – tot és d’ algú- fora possible posar rètols indicadors al camí?. Sóc conscient que demano una despesa DESCOMUNAL en el país en que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, o manté un sistema de ‘portes giratòries’ d’incalculable valor, o ...., insisteixo respectuosament en senyalitzar almenys el bens qualificats com BCIL ( Bé cultural d’interès local )
Quan a la descripció tècnica ens diu ; petita ermita d'una sola nau dedicada a la Mare de Déu del Remei. Coberta de teules a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Campanar d'espadanya coronant la façana principal. Façana principal amb l'entrada emmarcada per dues finestres a banda i banda i un ull de bou al damunt.
A l'entrada hi ha un cor i a la capçalera el cambril de la Mare de Déu, al que s'hi puja per una sala lateral a la dreta, i es baixa per l'esquerra. El camerí o cambril té el sostre decorat amb motius geomètrics i d'amorets damunt de núvols i conserva alguna placa de marbre votiva d'agraïment a la Mare de Déu; una del 1918 per haver lliurat a la família de la pesta; i una de l'any 1917 per haver sortit sense danys d'un accident amb tartana.
No hi ha notícia del moment precís en què es va començar a donar culte a la Mare de Déu del Remei. Segons uns goigs del segle XVIII, es podria tractar d'una Mare de Déu trobada.
Construcció del segle XVII. Pertanyia a la família Gibert fins el segle XVII. Aquesta família vivia a Torrentbó, en el Molí Gibert, i en un moment de bonança econòmica (segles XV-XVI) es va traslladar al Remei. Si més no, des de 1659 la capella formava edificació separada del casal. A l'interior es conservaven exvots, avui desapareguts.
S'hi celebra un aplec que va estar més de vint anys sense fer-se i que des del 2002 s'ha recuperat. El 7 de desembre de 1718 el canonge Josep de Taverner i Dardena, bisbe electe de Solsona, la nomena "Hermita de Nostra Senyora del Remey", en nom del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i Rubí i donà permís a Josep de Jalpí per engrandir la capella amb els diners de les almoines; i nomena Josep Jalpí i els seus successors Administradors. Però per nomenar l'ermità calia tenir el vist-i-plau del rector de Sant Martí d'Arenys. La devoció venerava la Mare de Déu en cas de manca d'aigua o pestes, són els casos de les processons de 1817 i 1821. Arenys de Munt, des de 1846, fa festa el diumenge després de Pasqua per celebrar el vot de poble en honor de la Mare de Déu.
http://www.arenysdemar.cat/document.php?id=25088
http://www.arenysdemunt.cat/document.php?id=1765
Patrimoni Gencat afegeix; al segle XVI pertanyia a la família Gibert, i aquesta la passà a Pere Antich de Tries, de Sant Martí, d'Arenys de Munt i s'hi feia culte a la Mare de Déu del Remei. Després passà a la família Gelpi, de Sant Esteve de Tordera.
Durant la invasió francesa (1800), el santuari fou cremat i saquejat, i fins 1815 no es pogué refer.
L'any 1928 Ramon Goula i Plandiura adquirí la finca i el santuari, que va refer. En els dies foscos que seguien a la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalat pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, qualificats pesl ‘guanyadors’ Guerra Civil i/o Cruzada, fou saquejat de nou.
L'any 1940 es tornà a restaurar. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i de l’autor d’aquesta reforma.
Malgrat tractar-se d’una propietat privada – tot és d’ algú- fora possible posar rètols indicadors al camí?. Sóc conscient que demano una despesa DESCOMUNAL en el país en que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, o manté un sistema de ‘portes giratòries’ d’incalculable valor, o ...., insisteixo respectuosament en senyalitzar almenys el bens qualificats com BCIL ( Bé cultural d’interès local )