El Tomàs Irigaray Lopez, visitava en companyia del Joan Escoda Prats l’ esglesiola preromànica de Sant Esteve de Tubau, situada en un petit coll d'un altell entre conreus antics voltats de bosc, al terme de Sant Jaume de Frontanyà, a la comarca del Berguedà.
Del topònim trobem ; TUBAU : Llinatge existent a Sant Jaume de Frontanyà, Ribes, Queralbs, L'Escala, Bagà, Brocà, Castellvell, Manresa, Mataró, Orís, Perafita, Sabadell, Móra d'Ebre,...
Sant Esteve de Tubau: llogaret de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà).
![]()
De l’ermita de Sant Esteve ens expliquen que és un temple de planta quadrada amb un absis en forma de trapezi que es desvia de l'eix de l'edifici, tal com era costum en les construccions preromàniques i romàniques primitives amb una finalitat simbòlica.
![]()
L'absis té una finestra emmarcada per una pedra amb uns toscos però curiosos relleus, possiblement d'origen visigòtic.
![]()
La porta d'entrada, oberta a ponent, disposa d'un arc de mig punt adovellat.
L'any 905 s'esmenta per primera vegada aquesta església, això ens confirmaria la hipòtesis de la datació de l’absis que els experts situen al segle IX.
l’ermita fou restaurada, l'any 1973-74, pel servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.
Del topònim trobem ; TUBAU : Llinatge existent a Sant Jaume de Frontanyà, Ribes, Queralbs, L'Escala, Bagà, Brocà, Castellvell, Manresa, Mataró, Orís, Perafita, Sabadell, Móra d'Ebre,...
Sant Esteve de Tubau: llogaret de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà).
De l’ermita de Sant Esteve ens expliquen que és un temple de planta quadrada amb un absis en forma de trapezi que es desvia de l'eix de l'edifici, tal com era costum en les construccions preromàniques i romàniques primitives amb una finalitat simbòlica.
L'absis té una finestra emmarcada per una pedra amb uns toscos però curiosos relleus, possiblement d'origen visigòtic.
La porta d'entrada, oberta a ponent, disposa d'un arc de mig punt adovellat.
L'any 905 s'esmenta per primera vegada aquesta església, això ens confirmaria la hipòtesis de la datació de l’absis que els experts situen al segle IX.
l’ermita fou restaurada, l'any 1973-74, pel servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.