Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
L’Adrià Marquilles i Bernaus em feia arribar un email en el que em diu ;
Atenent la petició de l’Antonio Mora Vergés per col•laborar en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, publicat a la secció de Cartes al Director de la Veu de la Segarra,voldria aportar el meu gra de sorra en el que es refereix el meu municipi dels Plans de Sió,la Segarra.
En primer lloc felicitar l´autor per la iniciativa ja que estic d’acord ,com diu,en recuperar la memòria històrica d’aquests edificis que van ser font d’ensenyament per la ciutadania de l’època.
Crec que entès bé la crida i li puc dir que al meu municipi ,com suposo arreu, gairebé cada poble hi havia escola des dels inicis del segle XX. Començant primer en impartir classes en edificis particulars moltes vegades i posteriorment construir-ne de bell nou a partir de les demandes de més aules.
Els Plans de Sió, que té actualment uns 600 habitants en onze pobles, havia tingut en el cens més antic de 1880 uns 1.400 habitants (com es pot veure la davallada es ostentosa) i va arribar ha tenir cinc escoles totes en edificis públics i força dignes. Aquests edificis alguns daten del 1900,altres de més enrere,i altres del 1930, com la de Mont-roig que va ésser construïda gràcies a l’empenta del diputat i alcalde de Lleida, Humbert Torres i Barberà , que havia nascut en aquest poble el 1879.
Totes aquestes escoles actualment tenen altres usos i només es conserva activa i que sigui per molts anys la de les Pallargues, les altres: Hostafrancs, Concabella ,l ´Aranyó, i Mont-roig, poc a poc, van perdre alumnes i al inici dels anys ´70 del segle passat, amb la concentració escolar , van tancar definitivament.
No sé si els pot interessar aquestes dades. Si que els puc dir que des dels nous ajuntaments democràtics a partir del any 1979,els Plans de Sió ha servat amb entusiasme l’única escola municipal salvant-la de la desaparició. Tinc bastant documentació per extreure’n dades i jo mateix a títol personal, vaig escriure a la Veu de la Segarra uns quatre articles dedicats a l’ensenyament comarcal.
Així doncs repeteixo la meva felicitació aquest interès de recuperar la memòria història d’aquella època, i hem poso a la vostra disposició per ampliar qualsevol informació.
M’adjunta una fotografia de l’edifici que acollia l’escola de Concabella.
![]()
Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol dels amics lectors a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
L’Adrià Marquilles i Bernaus em feia arribar un email en el que em diu ;
Atenent la petició de l’Antonio Mora Vergés per col•laborar en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, publicat a la secció de Cartes al Director de la Veu de la Segarra,voldria aportar el meu gra de sorra en el que es refereix el meu municipi dels Plans de Sió,la Segarra.
En primer lloc felicitar l´autor per la iniciativa ja que estic d’acord ,com diu,en recuperar la memòria històrica d’aquests edificis que van ser font d’ensenyament per la ciutadania de l’època.
Crec que entès bé la crida i li puc dir que al meu municipi ,com suposo arreu, gairebé cada poble hi havia escola des dels inicis del segle XX. Començant primer en impartir classes en edificis particulars moltes vegades i posteriorment construir-ne de bell nou a partir de les demandes de més aules.
Els Plans de Sió, que té actualment uns 600 habitants en onze pobles, havia tingut en el cens més antic de 1880 uns 1.400 habitants (com es pot veure la davallada es ostentosa) i va arribar ha tenir cinc escoles totes en edificis públics i força dignes. Aquests edificis alguns daten del 1900,altres de més enrere,i altres del 1930, com la de Mont-roig que va ésser construïda gràcies a l’empenta del diputat i alcalde de Lleida, Humbert Torres i Barberà , que havia nascut en aquest poble el 1879.
Totes aquestes escoles actualment tenen altres usos i només es conserva activa i que sigui per molts anys la de les Pallargues, les altres: Hostafrancs, Concabella ,l ´Aranyó, i Mont-roig, poc a poc, van perdre alumnes i al inici dels anys ´70 del segle passat, amb la concentració escolar , van tancar definitivament.
No sé si els pot interessar aquestes dades. Si que els puc dir que des dels nous ajuntaments democràtics a partir del any 1979,els Plans de Sió ha servat amb entusiasme l’única escola municipal salvant-la de la desaparició. Tinc bastant documentació per extreure’n dades i jo mateix a títol personal, vaig escriure a la Veu de la Segarra uns quatre articles dedicats a l’ensenyament comarcal.
Així doncs repeteixo la meva felicitació aquest interès de recuperar la memòria història d’aquella època, i hem poso a la vostra disposició per ampliar qualsevol informació.
M’adjunta una fotografia de l’edifici que acollia l’escola de Concabella.
Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació de la memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol dels amics lectors a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.