De les runes de l’església de Sant Cristòfol/Menna de Nevà, ens diu la pàgina de l’Ajuntament de Toses, a la comarca del Ripollès, amb un terme de 58,12 km², i 150 habitants censats a darreries de l’any 2014:
Situat a l’extrem del Raval de Nevà, l’església de Sant Cristòfol és un temple romànic del segle XI, del que resten dempeus les parets i el campanar. Ja al segle XVIII fou abandonada per trobar-se en estat precari, i la parroquialitat fou traslladada a una nova església dedicada a la Mare de Déu del Carme situada dins el nucli i a l’extrem oposat del poble respecte la primera.
![]()
![]()
Aquestes runes ens traslladen de manera evocadora al temps en que Nevà fou refugi dels càtars, la presència dels quals pot intuir-se en els diferents vestigis disseminats pels voltants del poble. De fet l’estratègic emplaçament de l’església de Sant Cristòfol, des d’on es domina una molt bona panoràmica de la vall de Toses i dels Plans de Nevà, podria justificar l’elecció d’aquesta ubicació, i la mateixa existència del seu esvelt campanar, per al seu ús amb finalitats més enllà de les estrictament religioses.
Actualment, l’edifici forma part del cementiri del poble, circumstància que reforça el seu caràcter misteriós i romàntic.
Pel que fa a l’advocació del ‘portador del Crist’, Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Ripollès ], en la realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
Ens agradarà rebre informació de l’origen del topònim Nevà, la concentració de parròquies/ajuntaments/termes s’ha fet sempre des del REINO DE ESPAÑA, tant en el període protofeixista, com a les dictadures feixistes de Primo de Rivera, i de Francisco Franco, com en el cleptofeixisme que els succeïa, amb l’excusa de reduir despeses públiques, i com està acreditat anem ‘ de cada vez peor’, en realitat pretenien – i val a dir que han aconseguit – fer perdre la ‘petita història’ d’una munió de llogarrets.
Situat a l’extrem del Raval de Nevà, l’església de Sant Cristòfol és un temple romànic del segle XI, del que resten dempeus les parets i el campanar. Ja al segle XVIII fou abandonada per trobar-se en estat precari, i la parroquialitat fou traslladada a una nova església dedicada a la Mare de Déu del Carme situada dins el nucli i a l’extrem oposat del poble respecte la primera.
Aquestes runes ens traslladen de manera evocadora al temps en que Nevà fou refugi dels càtars, la presència dels quals pot intuir-se en els diferents vestigis disseminats pels voltants del poble. De fet l’estratègic emplaçament de l’església de Sant Cristòfol, des d’on es domina una molt bona panoràmica de la vall de Toses i dels Plans de Nevà, podria justificar l’elecció d’aquesta ubicació, i la mateixa existència del seu esvelt campanar, per al seu ús amb finalitats més enllà de les estrictament religioses.
Actualment, l’edifici forma part del cementiri del poble, circumstància que reforça el seu caràcter misteriós i romàntic.
Pel que fa a l’advocació del ‘portador del Crist’, Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Ripollès ], en la realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
Ens agradarà rebre informació de l’origen del topònim Nevà, la concentració de parròquies/ajuntaments/termes s’ha fet sempre des del REINO DE ESPAÑA, tant en el període protofeixista, com a les dictadures feixistes de Primo de Rivera, i de Francisco Franco, com en el cleptofeixisme que els succeïa, amb l’excusa de reduir despeses públiques, i com està acreditat anem ‘ de cada vez peor’, en realitat pretenien – i val a dir que han aconseguit – fer perdre la ‘petita història’ d’una munió de llogarrets.