Llegia que a principis del segle XIII el lloc conegut con Cirera aplegava un recinte fortificat on hi vivien famílies pageses, al redós de la capella de Sant Miquel la qual es reedifica al segle XVII.
Retratava – des de lluny – la capella del segle XVII, edificada per la família Massana a partir de una capella romànica anterior que fou totalment modificada.
![]()
Patrimoni i Gencat ens diu que l'obra és de l'any 1632 i correspon a un petit edifici de planta rectangular amb el presbiteri quadrat i amb la porta i façana al mur de migdia. Un petit campanar d'espadanya corona l'edifici. La característica més particular de la capella són els plafons de ceràmica laterals i el frontal de l'altar, també de ceràmica.
En relació a l’esglesiola s’afirma ; fou capella rural i acolli durant un segle un priorat femení de donades.
L'església s'esmenta el 1275 quan el bisbe de Vic li cedí la regla de Sant Agustí per que la comunitat encapçalada per Na Cirera la reguís.
Aquesta comunitat es fusionà amb la de Santa Llúcia del mateix lloc.
Francesc Rafat Selga, en el seu treball CAPELLA DE SANT MIQUEL I DE SANTA LLÚCIA DE RAJADELL , ens diu ‘cap document avala l’existència d'un monestir a Sant Miguel de Cirera, on, en diferents moments s'hi troba un deodonat, home o dona, com a les altres capelles del entorn. Sembla clar, doncs, que el denominat monestir de Santa Llúcia a de Rajadel1 neix prop d'una capella sota L’advocació de Sant Miquel i de Santa Llúcia, denominació que mantindrà durant els primers anys, per quedar reduïda en entrar el segle XIV en "Monestir de Santa Llúcia".
Quan a la masia coneguda avui com Can Masana – amb una sola S - llegia que està formada per un conjunt de construccions que formen un pati central. L'edifici consta de dues construccions perpendiculars, de forma rectangular cada una d'elles, amb el careners paral•leles a la façana. Al cos central orientat a migdia, se li va afegir al segle XVIII, al sector de llevant, un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants i amb dos pisos de galeries d'arc de mig punt.
![]()
Al segle XVI comença la genealogia de la família Massana estadants al mas veí de la capella de Sant Miquel la qual reedifiquen al segle XVII. Al segle XVI els Massana foren Batlles de Rajadell i al llarg de l'edat Moderna ocuparen càrrecs importants a la confraria de Sant Sebastià.
Al segle XVII la pubilla Massana es casa amb Josep Viladevall i a partir d'aleshores el cognom de la família es manté com a Vila-Massana.
Retratava – des de lluny – la capella del segle XVII, edificada per la família Massana a partir de una capella romànica anterior que fou totalment modificada.
Patrimoni i Gencat ens diu que l'obra és de l'any 1632 i correspon a un petit edifici de planta rectangular amb el presbiteri quadrat i amb la porta i façana al mur de migdia. Un petit campanar d'espadanya corona l'edifici. La característica més particular de la capella són els plafons de ceràmica laterals i el frontal de l'altar, també de ceràmica.
En relació a l’esglesiola s’afirma ; fou capella rural i acolli durant un segle un priorat femení de donades.
L'església s'esmenta el 1275 quan el bisbe de Vic li cedí la regla de Sant Agustí per que la comunitat encapçalada per Na Cirera la reguís.
Aquesta comunitat es fusionà amb la de Santa Llúcia del mateix lloc.
Francesc Rafat Selga, en el seu treball CAPELLA DE SANT MIQUEL I DE SANTA LLÚCIA DE RAJADELL , ens diu ‘cap document avala l’existència d'un monestir a Sant Miguel de Cirera, on, en diferents moments s'hi troba un deodonat, home o dona, com a les altres capelles del entorn. Sembla clar, doncs, que el denominat monestir de Santa Llúcia a de Rajadel1 neix prop d'una capella sota L’advocació de Sant Miquel i de Santa Llúcia, denominació que mantindrà durant els primers anys, per quedar reduïda en entrar el segle XIV en "Monestir de Santa Llúcia".
Quan a la masia coneguda avui com Can Masana – amb una sola S - llegia que està formada per un conjunt de construccions que formen un pati central. L'edifici consta de dues construccions perpendiculars, de forma rectangular cada una d'elles, amb el careners paral•leles a la façana. Al cos central orientat a migdia, se li va afegir al segle XVIII, al sector de llevant, un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants i amb dos pisos de galeries d'arc de mig punt.
Al segle XVI comença la genealogia de la família Massana estadants al mas veí de la capella de Sant Miquel la qual reedifiquen al segle XVII. Al segle XVI els Massana foren Batlles de Rajadell i al llarg de l'edat Moderna ocuparen càrrecs importants a la confraria de Sant Sebastià.
Al segle XVII la pubilla Massana es casa amb Josep Viladevall i a partir d'aleshores el cognom de la família es manté com a Vila-Massana.