Havíem dinat al Restaurant la Plaça de Matamala, al municipi de les Llosses, a la comarca del Ripollès, Girona, Catalunya.
No trobava cap referència d’aquest local de restauració – cosa que trobo del tot injusta - , i us deixo la meva opinió:
Alhora de valorar el restaurant la Plaça de Matamala, forçosament s’ha de tenir en compte la peculiar situació d’aquest terme municipal de 114,0 km² , amb un cens de 211 habitants a darreries de l’any 2014.
Quan al preu/qualitat és excel•lent , quan al servei – que atén la família - correcte , quan a les instal•lacions - en el context en que es troba – optimes.
La recomanació està clara, quan vingueu a visitar els molts atractius que té les Lloses, diuen que ‘ a les Lloses hi ha mil coses ‘, a la Plaça de Matamala, teniu un bon restaurant on podreu dinar.
Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré, amb 90 anys complerts i l’Antonio Mora Vergés , amb 65 a l'antiga parròquia de Santa Eulàlia de Viladonja, que es troba situada a l'extrem Sud del terme, a 1012 metres d’alçada sobre el nivell del mar.
![]()
Patrimoni Gencat ens explica que l’actual temple fou reedificat al segle XVIII – amb els diners d’Amèrica ‘ - , sobre la base d'un primitiva església romànica, de la qual guarda la disposició de la nau, ampliada amb una sagristia i capelles laterals. Té un petit campanar de torre amb coberta piramidal a la banda de migdia.
L’any 1802 li fou afegit un vestíbul d'entrada.
Al costat el clos del cementiri, descurat sembla que és ‘ mala costum local ’ al terme de les Lloses .
![]()
La concentració de municipis a provocat entre altres danys – de benefici cap – la pèrdua de la memòria històrica dels nuclis integrats, Viladonja, Palmerola ,...., sortosament el bon Déu ens enviava al Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que feia realitat les paraules del Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) :
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/06_casanova.PDF
Trobàvem l’església de Santa Eulàlia de Viladonja ‘voltada de soledats’. A la ‘nova’ Catalunya s’hauran d’endegar politiques per recuperar l’equilibri demogràfic d’aquesta pobra, bruta, trista, i dissortada pàtria nostra.
No trobava cap referència d’aquest local de restauració – cosa que trobo del tot injusta - , i us deixo la meva opinió:
Alhora de valorar el restaurant la Plaça de Matamala, forçosament s’ha de tenir en compte la peculiar situació d’aquest terme municipal de 114,0 km² , amb un cens de 211 habitants a darreries de l’any 2014.
Quan al preu/qualitat és excel•lent , quan al servei – que atén la família - correcte , quan a les instal•lacions - en el context en que es troba – optimes.
La recomanació està clara, quan vingueu a visitar els molts atractius que té les Lloses, diuen que ‘ a les Lloses hi ha mil coses ‘, a la Plaça de Matamala, teniu un bon restaurant on podreu dinar.
Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré, amb 90 anys complerts i l’Antonio Mora Vergés , amb 65 a l'antiga parròquia de Santa Eulàlia de Viladonja, que es troba situada a l'extrem Sud del terme, a 1012 metres d’alçada sobre el nivell del mar.
Patrimoni Gencat ens explica que l’actual temple fou reedificat al segle XVIII – amb els diners d’Amèrica ‘ - , sobre la base d'un primitiva església romànica, de la qual guarda la disposició de la nau, ampliada amb una sagristia i capelles laterals. Té un petit campanar de torre amb coberta piramidal a la banda de migdia.
L’any 1802 li fou afegit un vestíbul d'entrada.
Al costat el clos del cementiri, descurat sembla que és ‘ mala costum local ’ al terme de les Lloses .
La concentració de municipis a provocat entre altres danys – de benefici cap – la pèrdua de la memòria històrica dels nuclis integrats, Viladonja, Palmerola ,...., sortosament el bon Déu ens enviava al Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que feia realitat les paraules del Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) :
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/06_casanova.PDF
Trobàvem l’església de Santa Eulàlia de Viladonja ‘voltada de soledats’. A la ‘nova’ Catalunya s’hauran d’endegar politiques per recuperar l’equilibri demogràfic d’aquesta pobra, bruta, trista, i dissortada pàtria nostra.