Retratava l’església parroquial del Vilet, ara terme de Sant Martí de Riucorb, a la Vall del Corb, l’ Urgell jussà, Lleida, la descripció de patrimoni Gencat ens diu d’aquest temple advocat a Santa Maria ; edifici d'una sola nau amb coberta de voltes de creueria. Planta de creu llatina i transsepte.
![]()
Les capelles laterals del transsepte s'obren a la nau central per arcs apuntats. L'absis és rectangular i presidit per una bella talla en pedra policromada d'una Mare de Déu gòtica, atribuïda a Guillem de Seguer de Montblanc . Ens agradarà rebre’n almenys una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Exteriorment l'església del Vilet és un petit temple de formes senzilles amb una portalada d'arc de mig punt que data del segle XIX, sobre la qual hi ha una rosassa de grans dimensions. Aquesta façana es troba coronada per un campanar d'espadanya amb dos espais de mig punt per a les campanes.
![]()
L'any 1808 , coincidint amb la ‘ Guerra del Francès ‘ , que oferia aleshores a Catalunya, respectar la seva llengua, cultura i lleis tradicionals, fou construïda la rosassa de sobre la porta.
A l’interior, prop de la portalada gòtica hi havia un sarcòfag que conserva tant la seva caixa com la tapa. A la cara frontal de la caixa presenta uns alts relleus en forma d'escuts envoltats per arcs ogivals. D'esquerra a dreta hi ha dos escuts de la família dels Alemany i un escut de la família dels Pinós. A continuació hi ha un escut no identificat i finalment un altre escut dels Alemany.
La tapa presenta una coberta de dues vessants, decorada també amb escuts heràldics. Hi ha una seqüència de tres escuts, el primer de més a la dreta de la família Alemany, el següent de la família Toralla i el tercer no és identificat.
Té cor elevat i el primer tram de volta de creueria presenta uns vestigis mal conservat de pintura mural que podria ser gòtica.
1146-1154: la parròquia del Vilet es correspon al llistat de parròquies que encara pertanyen al bisbat de Vic.
Prop, quasi a tocar, hi ha un edifici que havia aixoplugat l’escola publica abans i durant la dictadura franquista.
![]()
El patrimoni català relacionat amb l’ensenyament ha estat objecte d’ocultació per part de les autoritats franquistes, i malgrat la mort del sàtrapa, no s’ha fet quasi res per reivindicar la memòria històrica dels nostres pobles, viles i ciutats.
Les capelles laterals del transsepte s'obren a la nau central per arcs apuntats. L'absis és rectangular i presidit per una bella talla en pedra policromada d'una Mare de Déu gòtica, atribuïda a Guillem de Seguer de Montblanc . Ens agradarà rebre’n almenys una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Exteriorment l'església del Vilet és un petit temple de formes senzilles amb una portalada d'arc de mig punt que data del segle XIX, sobre la qual hi ha una rosassa de grans dimensions. Aquesta façana es troba coronada per un campanar d'espadanya amb dos espais de mig punt per a les campanes.
L'any 1808 , coincidint amb la ‘ Guerra del Francès ‘ , que oferia aleshores a Catalunya, respectar la seva llengua, cultura i lleis tradicionals, fou construïda la rosassa de sobre la porta.
A l’interior, prop de la portalada gòtica hi havia un sarcòfag que conserva tant la seva caixa com la tapa. A la cara frontal de la caixa presenta uns alts relleus en forma d'escuts envoltats per arcs ogivals. D'esquerra a dreta hi ha dos escuts de la família dels Alemany i un escut de la família dels Pinós. A continuació hi ha un escut no identificat i finalment un altre escut dels Alemany.
La tapa presenta una coberta de dues vessants, decorada també amb escuts heràldics. Hi ha una seqüència de tres escuts, el primer de més a la dreta de la família Alemany, el següent de la família Toralla i el tercer no és identificat.
Té cor elevat i el primer tram de volta de creueria presenta uns vestigis mal conservat de pintura mural que podria ser gòtica.
1146-1154: la parròquia del Vilet es correspon al llistat de parròquies que encara pertanyen al bisbat de Vic.
Prop, quasi a tocar, hi ha un edifici que havia aixoplugat l’escola publica abans i durant la dictadura franquista.
El patrimoni català relacionat amb l’ensenyament ha estat objecte d’ocultació per part de les autoritats franquistes, i malgrat la mort del sàtrapa, no s’ha fet quasi res per reivindicar la memòria històrica dels nostres pobles, viles i ciutats.