Retratava al Josep Olivé , davant l'església de Sant Julià de Vilacorba o de Moreta, esmentada ja l’any 839, quan era la parròquia del terme del castell de Palmerola, tot i que la titularitat no arribà fins el segle XI (1.014).
![]()
Al segle XIV, degut al despoblament de la zona, la demarcació parroquial es reduí als masos circumdants: Moreta, La Vinyassa, Molí de Moreta i les Gases.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de petites dimensions, que consta d'una sola nau de planta rectangular, amb un annex dedicat a la sagristia. La nau està orientada de llevant a ponent, la qual cosa mostra el seu origen romànic. La porta de l'església s'obre a la façana sud, podent ésser que correspongui a la primitiva; els murs arrebossats deixen a la vista les pedres de les llindes de la porta. La construcció es cobreix a dos vessants amb teula àrab. A l'angle NW s'aixeca un petit campanaret.
![]()
De la lectura arquitectònica de l'edifici es desprèn que als segles XVII o XVIII, l'església va ésser engrandida, fent desaparèixer, potser, l'antic absis i construït el nou presbiteri, la sagristia, el campanar i modificant la primitiva porta.
![]()
Comparteix espai amb el petit fossar, que té un aspecte net i endreçat, en contraposició als de Sant Vicenç de Maçanós, o el de Sant Sadurní de Sovelles.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’origen d’aquest topònim vinculat a l’antic municipi de Palmerola , de la comarca del Ripollès, agregat el 1991 a les Llosses, al límit amb la comarca del Berguedà.
Al segle XIV, degut al despoblament de la zona, la demarcació parroquial es reduí als masos circumdants: Moreta, La Vinyassa, Molí de Moreta i les Gases.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de petites dimensions, que consta d'una sola nau de planta rectangular, amb un annex dedicat a la sagristia. La nau està orientada de llevant a ponent, la qual cosa mostra el seu origen romànic. La porta de l'església s'obre a la façana sud, podent ésser que correspongui a la primitiva; els murs arrebossats deixen a la vista les pedres de les llindes de la porta. La construcció es cobreix a dos vessants amb teula àrab. A l'angle NW s'aixeca un petit campanaret.
De la lectura arquitectònica de l'edifici es desprèn que als segles XVII o XVIII, l'església va ésser engrandida, fent desaparèixer, potser, l'antic absis i construït el nou presbiteri, la sagristia, el campanar i modificant la primitiva porta.
Comparteix espai amb el petit fossar, que té un aspecte net i endreçat, en contraposició als de Sant Vicenç de Maçanós, o el de Sant Sadurní de Sovelles.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’origen d’aquest topònim vinculat a l’antic municipi de Palmerola , de la comarca del Ripollès, agregat el 1991 a les Llosses, al límit amb la comarca del Berguedà.