Retratava al Josep Olivé Escarré davant els forns de Pega de Can Valls, datats entres els segles IX i X, dels que força malmesos se’n conserven encara tres.
![]()
![]()
Llegia que els forns de pega foren habituals a partir dels segles IX i X, i decaurien definitivament a partir del ús generalitzat del petroli i els seus derivats en els primers anys dels segle XX
Mitjançant una destil•lació primitiva, s’obtenen pegues , brees , i quitrans forestals.
Aquesta mena de forns per la seva exclusiva destinació s’acaben anomenant també pegueres.
La producció anava destinada principalment a les drassanes per a calafatar les embarcacions.
Altres destinacions quan a les brees especialment era el seu us en l’enllumenat públic [ torxes ] ; foren essencials per impermeabilitzar els bots; durant molts segles els envasos més eficients per al transport de líquids; el vi fins no fa gaires anys com exemple. També curiosament per la impermeabilització de soles d’espardenyes, etc.
Depenent de la fusta emprada també variava el producte final. Del pi blanc i pi negral s’obtenia la brea, una substància viscosa de color roig negrenc, de la fusta del ginebre s’obtenia el quitrà de ginebre, que s’utilitzava per guarir ferides petites i superficials tan d’homes com d’animals.
Per a la seva construcció habitualment s’utilitzava un desnivell del terreny o terraplè per excavar un forat, deixant oberta la part frontal. Constava de diferents parts: el forn, forat excavat amb forma de gla; la boca o porta, que era l’obertura frontal que facilitava la càrrega, la neteja del clot; el canal, conducció que unia el forn amb l’olla, recipient on es recollia la pega o quitrà.
Per a l’obtenció de la pega s’omplia el clot des de les parets fins al centre amb estelles de teia col•locades verticalment; es tapiava la boca i es cobria la part superior amb escorça. Després s’hi calava foc. Les teies cremaven de dalt cap a baix, alliberant el quitrà per les altes temperatures de l’interior, que circulava en forma líquida pel canal fins arribar a l’olla, on era recollit. Tot aquest procés era lent i durava un dia.
Del quitrà obtingut, escalfat i remenat durant mitja hora, després de refredat es tornava una substància sòlida negra, la pega.
La família dels Valls d'Olzinelles, tenia casa pairal a la vila de Sant Celoni, un magnífic edifici construït l’any 1886, que aixoplugaria l’ Hotel Suís (plaça de la Vila, 15-16)
La descripció tècnica ens diu que l'edifici es compon de planta baixa, amb un gran pòrtic encarat a la plaça, i dos pisos resolts en rigorosa simetria classicista. Un frontó triangular, amb inscripcions i l'escut heràldic de la família Valls, corona la façana principal.
Amic lector, m’agradaria ampliar aquesta informació, i agrairé molt la tramesa de qualsevol informació a coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que els forns de pega foren habituals a partir dels segles IX i X, i decaurien definitivament a partir del ús generalitzat del petroli i els seus derivats en els primers anys dels segle XX
Mitjançant una destil•lació primitiva, s’obtenen pegues , brees , i quitrans forestals.
Aquesta mena de forns per la seva exclusiva destinació s’acaben anomenant també pegueres.
La producció anava destinada principalment a les drassanes per a calafatar les embarcacions.
Altres destinacions quan a les brees especialment era el seu us en l’enllumenat públic [ torxes ] ; foren essencials per impermeabilitzar els bots; durant molts segles els envasos més eficients per al transport de líquids; el vi fins no fa gaires anys com exemple. També curiosament per la impermeabilització de soles d’espardenyes, etc.
Depenent de la fusta emprada també variava el producte final. Del pi blanc i pi negral s’obtenia la brea, una substància viscosa de color roig negrenc, de la fusta del ginebre s’obtenia el quitrà de ginebre, que s’utilitzava per guarir ferides petites i superficials tan d’homes com d’animals.
Per a la seva construcció habitualment s’utilitzava un desnivell del terreny o terraplè per excavar un forat, deixant oberta la part frontal. Constava de diferents parts: el forn, forat excavat amb forma de gla; la boca o porta, que era l’obertura frontal que facilitava la càrrega, la neteja del clot; el canal, conducció que unia el forn amb l’olla, recipient on es recollia la pega o quitrà.
Per a l’obtenció de la pega s’omplia el clot des de les parets fins al centre amb estelles de teia col•locades verticalment; es tapiava la boca i es cobria la part superior amb escorça. Després s’hi calava foc. Les teies cremaven de dalt cap a baix, alliberant el quitrà per les altes temperatures de l’interior, que circulava en forma líquida pel canal fins arribar a l’olla, on era recollit. Tot aquest procés era lent i durava un dia.
Del quitrà obtingut, escalfat i remenat durant mitja hora, després de refredat es tornava una substància sòlida negra, la pega.
La família dels Valls d'Olzinelles, tenia casa pairal a la vila de Sant Celoni, un magnífic edifici construït l’any 1886, que aixoplugaria l’ Hotel Suís (plaça de la Vila, 15-16)
La descripció tècnica ens diu que l'edifici es compon de planta baixa, amb un gran pòrtic encarat a la plaça, i dos pisos resolts en rigorosa simetria classicista. Un frontó triangular, amb inscripcions i l'escut heràldic de la família Valls, corona la façana principal.
Amic lector, m’agradaria ampliar aquesta informació, i agrairé molt la tramesa de qualsevol informació a coneixercatalunya@gmail.com