Havia retratat l’edifici des de l’exterior en moltes ocasions, el divendres 8.07.2016, tenia ocasió de recollir alguna imatge del interior, parificant la missa vespertina que es duia a terme al Santíssim.
![]()
![]()
![]()
![]()
Retratava la Mare de Déu de Montserrat, pel grup ‘Imatgeria de la Mare de Déu de Montserrat’ de facebook.
Llegia que l’edifici ha estat remodelat al llarg dels segles; la base dels murs i alguns elements esparsos es podrien datar a l'època medieval, i l'alçat dels murs correspondria a l'època moderna.
L'any 1887 s'hi feren reformes importants, i en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou tan malmesa que gairebé es reféu totalment als anys 40-50 (un medalló esgrafiat a la façana data de 1957, tot i que les obres més importants es van dur a terme l'any 1945).
L'actual edifici es caracteritza per una àmplia façana amb esgrafiats i un petit porxo damunt el portal d'entrada, i un singular cimbori de ceràmica vitriada al costat del campanar llarg i dret (amb una torreta o "cumani", imitant els antics comunidors) que caracteritzen la silueta del poble. Un dels vitralls de l'església és atribuït a Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956).
Entre els elements arquitectònics més antics destaca una petita porta a la façana de migdia semblant a les portes romàniques de la capella del Dalmau o de Sant Llorenç del Munt; fins a les profundes reformes del segle XIX l'entrada al temple es feia per la façana sud, però possiblement aquesta fos una portella més petita.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la ‘reconstrucció’, també les dades del esgrafiador que per les dates podria haver estat Ferdinandus Serra, Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988), o algun dels seus deixebles.
Retratava la Mare de Déu de Montserrat, pel grup ‘Imatgeria de la Mare de Déu de Montserrat’ de facebook.
Llegia que l’edifici ha estat remodelat al llarg dels segles; la base dels murs i alguns elements esparsos es podrien datar a l'època medieval, i l'alçat dels murs correspondria a l'època moderna.
L'any 1887 s'hi feren reformes importants, i en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou tan malmesa que gairebé es reféu totalment als anys 40-50 (un medalló esgrafiat a la façana data de 1957, tot i que les obres més importants es van dur a terme l'any 1945).
L'actual edifici es caracteritza per una àmplia façana amb esgrafiats i un petit porxo damunt el portal d'entrada, i un singular cimbori de ceràmica vitriada al costat del campanar llarg i dret (amb una torreta o "cumani", imitant els antics comunidors) que caracteritzen la silueta del poble. Un dels vitralls de l'església és atribuït a Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956).
Entre els elements arquitectònics més antics destaca una petita porta a la façana de migdia semblant a les portes romàniques de la capella del Dalmau o de Sant Llorenç del Munt; fins a les profundes reformes del segle XIX l'entrada al temple es feia per la façana sud, però possiblement aquesta fos una portella més petita.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la ‘reconstrucció’, també les dades del esgrafiador que per les dates podria haver estat Ferdinandus Serra, Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988), o algun dels seus deixebles.