Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’església de Sant Antoni Abat, situada a la riba esquerra de la Muga i a tocar a la carretera d'Albanyà.
![]()
La descripció tècnica ens diu que aquest temple és de nau única, de planta rectangular i sense capçalera destacada.
Presenta coberta a dues vessants, i a l'interior la volta és de canó. El portal és de rajol amb senzill rosetó, i al seu damunt, un campanar de cadireta d'un sol arc, també de rajol. Davant de la façana hi ha una galilea, amb coberta de dos vessants en el qual s'obren tres arcades de mig punt fetes amb rajols. Sobre l'arcada frontal hi figura la data 1835.
![]()
A l'altar hi ha un petit retaule del segle XIX.
Sobre l'arcada frontal de la galilea hi figura la data de 1835. Dos documents parlen de la construcció i benedicció de la capella, ambdós datats també l'any 1835. El primer es refereix a l'obra de Pere Caballer. El segon document és l'acta de benedicció amb data del 22 d'abril del 1835.
Tenim un patrimoni excepcional, i dissortadament un GOBIERNO patètic que només s’ocupa dels assumptes personals dels seus membres, l’única esperança per a les pedres i les persones és la República catalana.
La descripció tècnica ens diu que aquest temple és de nau única, de planta rectangular i sense capçalera destacada.
Presenta coberta a dues vessants, i a l'interior la volta és de canó. El portal és de rajol amb senzill rosetó, i al seu damunt, un campanar de cadireta d'un sol arc, també de rajol. Davant de la façana hi ha una galilea, amb coberta de dos vessants en el qual s'obren tres arcades de mig punt fetes amb rajols. Sobre l'arcada frontal hi figura la data 1835.
A l'altar hi ha un petit retaule del segle XIX.
Sobre l'arcada frontal de la galilea hi figura la data de 1835. Dos documents parlen de la construcció i benedicció de la capella, ambdós datats també l'any 1835. El primer es refereix a l'obra de Pere Caballer. El segon document és l'acta de benedicció amb data del 22 d'abril del 1835.
Tenim un patrimoni excepcional, i dissortadament un GOBIERNO patètic que només s’ocupa dels assumptes personals dels seus membres, l’única esperança per a les pedres i les persones és la República catalana.