M’aturava per retratar Sant Julià de Fréixens, al terme de Vallcebre, a la comarca del Berguedà – si fóssim un país lliure diríem que al Berguedà sobirà - , és una petita església romànica que ha estat molt transformada al llarg dels anys, està voltada d'edificacions que amaguen els murs de migjorn i ponent i s'ubica en el pendent de la muntanya.
La descripció tècnica ens diu que el cos de la nau està cobert amb una volta de canó, i el seu absis, orientat a llevant, està cobert amb un quart d'esfera; la seva amplada correspon gairebé amb la de la nau i el seu aparell de blocs de pedra quadrades i ben col•locades, a soga i través, sembla ser del segle XI. Al bell mig de l 'absis hi ha una petita finestra d'arc de mig punt adovellada i esqueixada, actualment tapiada. La part superior del mur exterior de l'absis presenta una motllura amb unes petites mènsules quadrades, únicament amb funció ornamental.
El retrataven amb força dificultats la Rosa Maria Planell Grau i el Miquel Pujol Mur.
Al segle XVIII es va construir una nova volta de canó i es van fer uns contraforts de reforç al mur de migdia.
El campanar i els afegits a la part de ponent, són posteriors a l'obra romànica. La porta d'entrada també és moderna.
Hi ha una casa adossada, la rectoria, amb planta baixa i pis. Tot està cobert amb una teulada a dues vessants de teula aràbiga.
Al costat h ha el petit fossar.
Abans d’arribar a l’església retratava un edifici que té - almenys per a mi – els trets d’una escola rural, sou pregats de confirmar-nos-ho en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu que el cos de la nau està cobert amb una volta de canó, i el seu absis, orientat a llevant, està cobert amb un quart d'esfera; la seva amplada correspon gairebé amb la de la nau i el seu aparell de blocs de pedra quadrades i ben col•locades, a soga i través, sembla ser del segle XI. Al bell mig de l 'absis hi ha una petita finestra d'arc de mig punt adovellada i esqueixada, actualment tapiada. La part superior del mur exterior de l'absis presenta una motllura amb unes petites mènsules quadrades, únicament amb funció ornamental.
El retrataven amb força dificultats la Rosa Maria Planell Grau i el Miquel Pujol Mur.
Al segle XVIII es va construir una nova volta de canó i es van fer uns contraforts de reforç al mur de migdia.
El campanar i els afegits a la part de ponent, són posteriors a l'obra romànica. La porta d'entrada també és moderna.
Hi ha una casa adossada, la rectoria, amb planta baixa i pis. Tot està cobert amb una teulada a dues vessants de teula aràbiga.
Al costat h ha el petit fossar.
Abans d’arribar a l’església retratava un edifici que té - almenys per a mi – els trets d’una escola rural, sou pregats de confirmar-nos-ho en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com