El Xavier Sierra en relació a una imatge la Mare de Déu que retratava en la visita que fèiem a Girona el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, fent estada al Monestir de Sant Daniel, ens diu ; Es tracta de la Mare de Déu de la Bona Mort, situada al portal de Sobreportes. Aquest portal s'obre entre les restes de dues torres romanes de defensa (a la banda baixa encara es poden veure els enormes carreus de pedra sorrenca) que daten del segle III. Està situat entre el convent del Cor de Maria i de la Casa Pastors. El portal era l'inici del Kardo màxim de la ciutat, que travessava el fòrum (actual plaça de la catedral) i continuava per l'altra banda pel carrer de la Força.
![]()
Aquesta imatge de la Verge es venerava antigament a l'antiga torre o portal de Requesens a l'entrada del carrer de la Força, i era coneguda com Mare de Déu de la Misericòrdia. En destruïr-se aquesta estructura, i per tal de no perdre la veneració de la imatge, els veïns varen decidir ubicar-la a Sobreportes. Des d'aquest moment és quan la verge passa a ser coneguda amb el nom de la Bona Mort. La imatge actual ha substituït una de més antiga que va desaparèixer durant la Guerra Civil. La imatge és obra de Claudi Rius Garrich i va ser beneïda el mes d'octubre de l'any 1947. Pere Perpiñà Cebrià (1915-1974) va fer les pintures murals que l'envolten, que van ser restaurades per Pere Quera, tal com diu la Carme Ribas Mora.
En Josep Carner al seu recull "Gironines", que va ser premiat per l’Ajuntament en els Jocs Florals de 1905, té un poema «A la Mare de Déu de la Bona Mort»:
«Sota el fred, la nit, la por, que amenacen,
/ els homes se’n van a l’eterna sort.
/ Esteu en finestra i els veieu com passen,
/ oh Mare de Déu de la Bona Mort!»
Gràcies al Xavier Sierra i a tots els que han possible composar aquest post sobre la Mare de Déu de la Bona Mort del portal de Sobreportes de Girona.
Girona té molt per a viure.
Aquesta imatge de la Verge es venerava antigament a l'antiga torre o portal de Requesens a l'entrada del carrer de la Força, i era coneguda com Mare de Déu de la Misericòrdia. En destruïr-se aquesta estructura, i per tal de no perdre la veneració de la imatge, els veïns varen decidir ubicar-la a Sobreportes. Des d'aquest moment és quan la verge passa a ser coneguda amb el nom de la Bona Mort. La imatge actual ha substituït una de més antiga que va desaparèixer durant la Guerra Civil. La imatge és obra de Claudi Rius Garrich i va ser beneïda el mes d'octubre de l'any 1947. Pere Perpiñà Cebrià (1915-1974) va fer les pintures murals que l'envolten, que van ser restaurades per Pere Quera, tal com diu la Carme Ribas Mora.
En Josep Carner al seu recull "Gironines", que va ser premiat per l’Ajuntament en els Jocs Florals de 1905, té un poema «A la Mare de Déu de la Bona Mort»:
«Sota el fred, la nit, la por, que amenacen,
/ els homes se’n van a l’eterna sort.
/ Esteu en finestra i els veieu com passen,
/ oh Mare de Déu de la Bona Mort!»
Gràcies al Xavier Sierra i a tots els que han possible composar aquest post sobre la Mare de Déu de la Bona Mort del portal de Sobreportes de Girona.
Girona té molt per a viure.