M’aturava per retratar – des de la carretera - l’accés està barrat, l’església de Santa Maria de Palau, al veïnat d’aquest nom de Sant Llorenç de la Muga, a la comarca de l’Empordà sobirà, a la província de Girona
Llegia que El rei Carles el Calb, l'any 878, al•ludeix al lloc anomenat "ipsum Palatium", possessió del monestir de Sant Pere d'Albanyà, i en l'acta de consagració de l'església de Sant Pere d'Albanyà, l'any 957, es torna a anomenar.
L’any 972 es comença a citar com a lloc de Sant Llorenç de la Muga.
La capella sancte Marie de Palacio figura en les relacions per recaptar la dècima dels anys 1279 i 1280.
A finals del segle XIV és una de les capelles no parroquials que tenien un sacerdot encarregat, que havia d'accedir als sínodes diocesans.
En aquesta església s'hi feia una festa el dia 8 de setembre i s'hi beneïa el terme el dilluns de Pasqua.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; L'església de Palau és d'una sola nau amb àbsis semicircular. La nau està coberta amb volta apuntada seguida, l'arc triomfal també és apuntat, mentre que la coberta del presbiteri és ametllada.
![]()
![]()
La façana principal s'obre en el mur meridional i presenta un portal amb dos arcs de mig punt en degradació, sense llinda ni timpà. La porta està aixoplugada per un guardapols de motllura en quart de cercle. La façana occidental té una finestra de doble esqueixada i punt rodó, a sobre de la qual s'alça el campanar, que és de cadireta amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. Una altra finestra s'obre a la façana de ponent i al mur sud trobarem dues grans finestres i una de petita. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya, amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. En tot l'edifici l'aparell és de carreus ben escairats formant filades ben rectes.
Tenim un patrimoni excepcional, i dissortadament un GOBIERNO patètic que només s’ocupa dels assumptes personals dels seus membres, l’única esperança per a les pedres i les persones és la República catalana.
Llegia que El rei Carles el Calb, l'any 878, al•ludeix al lloc anomenat "ipsum Palatium", possessió del monestir de Sant Pere d'Albanyà, i en l'acta de consagració de l'església de Sant Pere d'Albanyà, l'any 957, es torna a anomenar.
L’any 972 es comença a citar com a lloc de Sant Llorenç de la Muga.
La capella sancte Marie de Palacio figura en les relacions per recaptar la dècima dels anys 1279 i 1280.
A finals del segle XIV és una de les capelles no parroquials que tenien un sacerdot encarregat, que havia d'accedir als sínodes diocesans.
En aquesta església s'hi feia una festa el dia 8 de setembre i s'hi beneïa el terme el dilluns de Pasqua.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; L'església de Palau és d'una sola nau amb àbsis semicircular. La nau està coberta amb volta apuntada seguida, l'arc triomfal també és apuntat, mentre que la coberta del presbiteri és ametllada.
La façana principal s'obre en el mur meridional i presenta un portal amb dos arcs de mig punt en degradació, sense llinda ni timpà. La porta està aixoplugada per un guardapols de motllura en quart de cercle. La façana occidental té una finestra de doble esqueixada i punt rodó, a sobre de la qual s'alça el campanar, que és de cadireta amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. Una altra finestra s'obre a la façana de ponent i al mur sud trobarem dues grans finestres i una de petita. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya, amb tres pilastres i dos arcs de quart de cercle. En tot l'edifici l'aparell és de carreus ben escairats formant filades ben rectes.
Tenim un patrimoni excepcional, i dissortadament un GOBIERNO patètic que només s’ocupa dels assumptes personals dels seus membres, l’única esperança per a les pedres i les persones és la República catalana.