Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
El sostre demogràfic de Querol s’assolia al cens de 1857 – el període de màxim espoli de les colònies americanes – amb 1.010 ànimes. M’explicaven que al nucli de Querol viuen escassament mitja dotzena de persones habitualment, i el que gruix de la població es localitza a Valldossera, nom comú que reben un seguit d'urbanitzacions del municipi de Querol, que es troben a uns 6 km al sud-est del nucli urbà de Querol, a uns 650 metres d'altitud. El nom prové de l'església de la Mare de Déu de Valldossera, a l'extrem sud-oriental del terme municipal. Comprèn les urbanitzacions Can Llenas, Mas Bermell (o Mas Vermell), Mas Gassons i Ranxos de Bonany.
Aquí, com per arreu a la Catalunya interior, l’explicació a la exponencial pèrdua de població, no cal cercar-la en les catàstrofes naturals, i/o en atòmiques, s’explica per la pertinença – obligada – al REINO DE ESPAÑA, i per la pèssima les gestió dels afers públics que fan ‘tradicionalment’ les classes politiques estultes i corruptes.
El Peret, vinculat familiarment amb l’alcalde de l’Argentera – lloc on vaig néixer l’any 1951 – m’explica on estava l’escola, annexa al petitíssim edifici de la Casa Capitular i/o ajuntament de l’època.
![]()
Posar una placa recordant que aquest edifici acollia les escoles en els anys ......../....... , no costaria gaire diners, i esvairia els dubtes de la ‘puresa’ democràtica tant dels que tenen un càrrec electe, com dels treballadors i/o funcionaris municipals.
Hem recuperat imatges de més de 940 edificis escolars, insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.
M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
El sostre demogràfic de Querol s’assolia al cens de 1857 – el període de màxim espoli de les colònies americanes – amb 1.010 ànimes. M’explicaven que al nucli de Querol viuen escassament mitja dotzena de persones habitualment, i el que gruix de la població es localitza a Valldossera, nom comú que reben un seguit d'urbanitzacions del municipi de Querol, que es troben a uns 6 km al sud-est del nucli urbà de Querol, a uns 650 metres d'altitud. El nom prové de l'església de la Mare de Déu de Valldossera, a l'extrem sud-oriental del terme municipal. Comprèn les urbanitzacions Can Llenas, Mas Bermell (o Mas Vermell), Mas Gassons i Ranxos de Bonany.
Aquí, com per arreu a la Catalunya interior, l’explicació a la exponencial pèrdua de població, no cal cercar-la en les catàstrofes naturals, i/o en atòmiques, s’explica per la pertinença – obligada – al REINO DE ESPAÑA, i per la pèssima les gestió dels afers públics que fan ‘tradicionalment’ les classes politiques estultes i corruptes.
El Peret, vinculat familiarment amb l’alcalde de l’Argentera – lloc on vaig néixer l’any 1951 – m’explica on estava l’escola, annexa al petitíssim edifici de la Casa Capitular i/o ajuntament de l’època.
Posar una placa recordant que aquest edifici acollia les escoles en els anys ......../....... , no costaria gaire diners, i esvairia els dubtes de la ‘puresa’ democràtica tant dels que tenen un càrrec electe, com dels treballadors i/o funcionaris municipals.
Hem recuperat imatges de més de 940 edificis escolars, insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.
M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.