Retratava la façana de l’església parroquial del Pont d’Armentera, advocada a Santa Magdalena, patrimoni Genvat ens explica que és un edifici de planta rectangular de tres naus, amb volta de canó apuntat la central i de creueria les laterals. La porta d'accés es troba situada en una façana lateral. És formada per un arc de mig amb dovelles i motllura exterior, imposta i brancals. Tot el conjunt és de pedra. El campanar és situat a la capçalera de l'església, al costat de l'Epístola es tracta d'una torre de base quadrada, amb obertures d'arc de mig punt. És de pedra i paredat, amb barana de maó. El cor es troba als peus de l'edifici. La construcció es cobreix una teulada a dues vessants.
![]()
L'edifici va ser construït durant el segle XVII damunt una construcció anterior, d'estil romànic, que apareix documentada el segle XIV. L'any 1343 l'arquebisbe Arnau Sescomes va convertir en parròquia la capella de Santa Magdalena, que fins aquest moment depenia de l'església de Querol. Conserva un interessant retaule barroc d'inicis del segle XVIII.
![]()
Josep Salvany i Blanch, ( 1866-1929 ) en la seva visita de l’any 1919 retratava una imatge de la Verge del Pont, de la que non se’n fa cap esment i/o referència, voldria tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquesta imatge, de la seva existència, o del seu tràgic destí en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, amb el suport d’un bon nombre de mals sacerdots que integraven aleshores la cúpula de l’església catòlica a España.
Trobava un parell d’excel•lents persones que m’acompanyaven fins als edificis que acollien les escoles de nens i de nenes abans de la dictadura franquista.
No trobava cap dada d’un parell d’edificis de factura modernista.
El sostre demogràfic s’assolia al Pont d’Armentera el cens de 1857 amb 1.383 ànimes, i es tancava l’any 2014 amb 561 habitants.
Demanar catàlegs de patrimoni en línia sembla aquí tot un despropòsit.
L'edifici va ser construït durant el segle XVII damunt una construcció anterior, d'estil romànic, que apareix documentada el segle XIV. L'any 1343 l'arquebisbe Arnau Sescomes va convertir en parròquia la capella de Santa Magdalena, que fins aquest moment depenia de l'església de Querol. Conserva un interessant retaule barroc d'inicis del segle XVIII.
Josep Salvany i Blanch, ( 1866-1929 ) en la seva visita de l’any 1919 retratava una imatge de la Verge del Pont, de la que non se’n fa cap esment i/o referència, voldria tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquesta imatge, de la seva existència, o del seu tràgic destí en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, amb el suport d’un bon nombre de mals sacerdots que integraven aleshores la cúpula de l’església catòlica a España.
Trobava un parell d’excel•lents persones que m’acompanyaven fins als edificis que acollien les escoles de nens i de nenes abans de la dictadura franquista.
No trobava cap dada d’un parell d’edificis de factura modernista.
El sostre demogràfic s’assolia al Pont d’Armentera el cens de 1857 amb 1.383 ànimes, i es tancava l’any 2014 amb 561 habitants.
Demanar catàlegs de patrimoni en línia sembla aquí tot un despropòsit.