Ens aturàvem a Juneda per retratar al Josep Olivé Escarré de 90 anys d’edat, davant la façana de l’església barroca de grans dimensions (36 metres de llarg X 19 metres d'ample a l'interior), advocada a la Transfiguració del Senyor, patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta basilical amb tres naus. La central, més alta, és coberta amb volta cilíndrica d'arcs torals i llunetes amb finestrals. Les naus laterals són cobertes amb volta d'aresta.
![]()
L'interior, molt restaurat d'ençà del conflicte bèl•lic (1936-1939) que començava per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, és tot pintat amb alguns problemes d'humitat. Les naus estan separades per gruixudes pilastres de grans capitells i cornisa. Té fals transsepte amb cimbori central que té finestrals. El paviment és de mosaic.
A la nau central s'hi ha posat una còpia de la "Transfiguració" de Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael (Urbino, actual Itàlia, 6 d'abril del 1483 – Roma, 6 d'abril del 1520), , misteri religiós al qual està consagrada la parròquia, perquè en els dies foscos que la sedició dels militars feixistes, va desaparèixer el retaule [ no està clar que es perdés per a tothom, però ] . A més de l'altar major, obra de l’escultor Antoni Ochando Navarro (d'Almàssera , País Valencià + Lleida, 1773 ) , a les naus laterals hi ha diversos altars molt engalanats, tot recordant el gust barroc de l'època en què fou fet l'edifici.
![]()
La façana, de pedra, té una portada central feta amb arc de mig punt i coronada per un nínxol de petxina, que es troba protegit per un guardapols on s'hi allotja una moderna escultura del sant patró; sota de l'escultura consta la data 1740. La porta és flanquejada per dues columnes estriades i helicoïdals, amb bases motllurades i capitells rematats per boles, i coronada per un guardapols i, al damunt, un finestral rodó. El campanar, endarrerit respecte la línia de façana, és acabat amb una balustrada motllurada i cobert a dues aigües amb teula àrab.
L’escola, obra de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) que entre 1919-1923 presentava un projecte d'execució d’un grup Escolar, que li era aprovat, i en feia el seguiment d'obra, no consta a la llista de ‘monuments‘ : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_les_Garrigues#Juneda
Em venia al cap el diàleg de l’obra teatral “En Flandes se ha puesto el sol” de l’Eduard Marquina i Angulo (Barcelona, 21 de gener, 1879 - Nova York, 21 de novembre, 1946) ‘ España y yo, somos así Señora ‘ , aquí s’acostuma a considerar monument, un safareig, una barraca de pedra seca, etc.., fer-ho però, amb un edifici escolar, en un país que menysprea la cultura i avorreix l’educació, fora il•lògic, oi ?.
L'interior, molt restaurat d'ençà del conflicte bèl•lic (1936-1939) que començava per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, és tot pintat amb alguns problemes d'humitat. Les naus estan separades per gruixudes pilastres de grans capitells i cornisa. Té fals transsepte amb cimbori central que té finestrals. El paviment és de mosaic.
A la nau central s'hi ha posat una còpia de la "Transfiguració" de Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael (Urbino, actual Itàlia, 6 d'abril del 1483 – Roma, 6 d'abril del 1520), , misteri religiós al qual està consagrada la parròquia, perquè en els dies foscos que la sedició dels militars feixistes, va desaparèixer el retaule [ no està clar que es perdés per a tothom, però ] . A més de l'altar major, obra de l’escultor Antoni Ochando Navarro (d'Almàssera , País Valencià + Lleida, 1773 ) , a les naus laterals hi ha diversos altars molt engalanats, tot recordant el gust barroc de l'època en què fou fet l'edifici.
La façana, de pedra, té una portada central feta amb arc de mig punt i coronada per un nínxol de petxina, que es troba protegit per un guardapols on s'hi allotja una moderna escultura del sant patró; sota de l'escultura consta la data 1740. La porta és flanquejada per dues columnes estriades i helicoïdals, amb bases motllurades i capitells rematats per boles, i coronada per un guardapols i, al damunt, un finestral rodó. El campanar, endarrerit respecte la línia de façana, és acabat amb una balustrada motllurada i cobert a dues aigües amb teula àrab.
L’escola, obra de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) que entre 1919-1923 presentava un projecte d'execució d’un grup Escolar, que li era aprovat, i en feia el seguiment d'obra, no consta a la llista de ‘monuments‘ : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_les_Garrigues#Juneda
Em venia al cap el diàleg de l’obra teatral “En Flandes se ha puesto el sol” de l’Eduard Marquina i Angulo (Barcelona, 21 de gener, 1879 - Nova York, 21 de novembre, 1946) ‘ España y yo, somos así Señora ‘ , aquí s’acostuma a considerar monument, un safareig, una barraca de pedra seca, etc.., fer-ho però, amb un edifici escolar, en un país que menysprea la cultura i avorreix l’educació, fora il•lògic, oi ?.