Havíem dinat el Josep Olivé i Escarré i l’Antonio Mora Vergés, a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps, i desprès de fer un tomb per Santa Coloma de Queralt – que s’ho val, i molt – pujaven al vehicle per refer el camí – que comença a semblar-nos llarguíssim – fins al Vallès jussà.
Em resistia però, a marxar sense aturar-nos un moment al poble d’Aguiló aturonat a la dreta de la carretera.
![]()
S’assentava el Josep al pedrís de la Capella de Sant Vicenç d’Aguiló, de la que ens diu la fitxa tècnica : Edifici de planta rectangular, sense presbiteri diferenciat i amb volta de canó que arrenca d'una imposta.
La porta originària, d'arc de mig punt i adovellada va quedar inutilitzada i roman a la façana sud tapiada. L'únic element ornamental que hi apareix és una motllura a manera de guardapols resseguint externament el perímetre del adovellat. Els materials constructius emprats en la fàbrica són molt pobres: aparell petit, tallat a cops de maceta i lligats amb reble. Havia d'anar per força arrebossat interior i exteriorment. L'accés actual es fa pel mur de fons. al seu interior llegim que es conserven les imatges gòtiques de Santa Anna, Sant Vicenç i Santa Llúcia, realitzades en pedra.
Sant Vicenç d’Aguiló ha estat sempre una capella dependent de la parroquial de Santa Maria d’Aguiló i, com aquesta, estigué vinculada al bisbat de Vic des de la seva fundació. Quan fou restaurat l’arquebisbat de Tarragona, la parròquia d’Aguiló fou reclamada com a pertanyent a la seva antiga demarcació però, tot i el breu de l’any 1154 del papa Anastasi IV que comminava al bisbe de Vic perquè la retornés a Tarragona, continuà vinculada al bisbat de Vic fins el 1957, en que passava finalment a dependre de l’arquebisbat de Tarragona.
![]()
L’església fou restaurada pels veïns el febrer de l'any 2000. Es van dur a terme tasques de neteja de la volta, sanejament de parets, col•locació d'un paviment de pedra i instal•lació elèctrica
Em resistia però, a marxar sense aturar-nos un moment al poble d’Aguiló aturonat a la dreta de la carretera.
S’assentava el Josep al pedrís de la Capella de Sant Vicenç d’Aguiló, de la que ens diu la fitxa tècnica : Edifici de planta rectangular, sense presbiteri diferenciat i amb volta de canó que arrenca d'una imposta.
La porta originària, d'arc de mig punt i adovellada va quedar inutilitzada i roman a la façana sud tapiada. L'únic element ornamental que hi apareix és una motllura a manera de guardapols resseguint externament el perímetre del adovellat. Els materials constructius emprats en la fàbrica són molt pobres: aparell petit, tallat a cops de maceta i lligats amb reble. Havia d'anar per força arrebossat interior i exteriorment. L'accés actual es fa pel mur de fons. al seu interior llegim que es conserven les imatges gòtiques de Santa Anna, Sant Vicenç i Santa Llúcia, realitzades en pedra.
Sant Vicenç d’Aguiló ha estat sempre una capella dependent de la parroquial de Santa Maria d’Aguiló i, com aquesta, estigué vinculada al bisbat de Vic des de la seva fundació. Quan fou restaurat l’arquebisbat de Tarragona, la parròquia d’Aguiló fou reclamada com a pertanyent a la seva antiga demarcació però, tot i el breu de l’any 1154 del papa Anastasi IV que comminava al bisbe de Vic perquè la retornés a Tarragona, continuà vinculada al bisbat de Vic fins el 1957, en que passava finalment a dependre de l’arquebisbat de Tarragona.
L’església fou restaurada pels veïns el febrer de l'any 2000. Es van dur a terme tasques de neteja de la volta, sanejament de parets, col•locació d'un paviment de pedra i instal•lació elèctrica