Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Trobava una noticia en la que apareix una imatge de l’escola vella de Riudaura del Josep Marquès :
http://www.radiolot.cat/noticies/lajuntament-de-riudaura-convertira-lescola-vella-del-municipi-en-un-nou-equipament/
![]()
Reprodueixo de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ridaura&page=1&pos=1
L'any 1892 l'Ajuntament va comprar a Esteve Bataller de Sant Joan de les Abadesses, aquesta casa gràcies als fons obtinguts en una campanya de subscripció popular. En aquest edifici s'hi varen allotjar les escoles ¿i potser també l'Ajuntament?.
Coneixem per foto un "Proyecto para escuelas en Ridaura" de l'arquitecte Bartomeu Agustí Verges, signat el 3 de juliol de 1936, que és el mateix que figura en el Llibre de Registre de Visat com "Projecte i direcció edifici destinat a Escoles" entrat el 3 de juny de 1936. Aquest projecte probablement no es va realitzar perquè fins a l'any 2004 les úniques escoles que hi ha hagut a la vila són les de la Placeta Castenyer Massegur (abans coneguda com carrer Major).
L’acció dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República va obligar a deixar al calaix – en algun cas de forma definitiva – molts projectes adreçats a millorar l.’existència dels ciutadans en àmbits, com l’educació, la cultura, la sanitat ,..., la dictadura de Franco NO VA FER l’escola de Ridaura.
Em comentem alguns lectors que els ha sobtat ‘descobrir’ l’esperit social de la Mancomunitat i la II República, i que no tenien consciencia de la duríssima oposició que va representar la primera dictadura feixista ( la de Primo de rivera ), la del General Franco – que molts patien en les seves carns – , i la ‘Democraciola’ actual que ha assolit els cims màxims de l’estultícia i la corrupció.
Volem – en tenim més que el dret, l’obligació i/o el deure – recuperar imatges i històries del nostre passat col•lectiu, que ens han estat furtant fins al dia d’avui, quan quasi ningú recorda ja la mort del sàtrapa.
Està clar que ‘qui perd la memòria, per la identitat ‘ , tant clar com que en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, que hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 850 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, Catalunya us en deurà una.
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Trobava una noticia en la que apareix una imatge de l’escola vella de Riudaura del Josep Marquès :
http://www.radiolot.cat/noticies/lajuntament-de-riudaura-convertira-lescola-vella-del-municipi-en-un-nou-equipament/
Reprodueixo de :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ridaura&page=1&pos=1
L'any 1892 l'Ajuntament va comprar a Esteve Bataller de Sant Joan de les Abadesses, aquesta casa gràcies als fons obtinguts en una campanya de subscripció popular. En aquest edifici s'hi varen allotjar les escoles ¿i potser també l'Ajuntament?.
Coneixem per foto un "Proyecto para escuelas en Ridaura" de l'arquitecte Bartomeu Agustí Verges, signat el 3 de juliol de 1936, que és el mateix que figura en el Llibre de Registre de Visat com "Projecte i direcció edifici destinat a Escoles" entrat el 3 de juny de 1936. Aquest projecte probablement no es va realitzar perquè fins a l'any 2004 les úniques escoles que hi ha hagut a la vila són les de la Placeta Castenyer Massegur (abans coneguda com carrer Major).
L’acció dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República va obligar a deixar al calaix – en algun cas de forma definitiva – molts projectes adreçats a millorar l.’existència dels ciutadans en àmbits, com l’educació, la cultura, la sanitat ,..., la dictadura de Franco NO VA FER l’escola de Ridaura.
Em comentem alguns lectors que els ha sobtat ‘descobrir’ l’esperit social de la Mancomunitat i la II República, i que no tenien consciencia de la duríssima oposició que va representar la primera dictadura feixista ( la de Primo de rivera ), la del General Franco – que molts patien en les seves carns – , i la ‘Democraciola’ actual que ha assolit els cims màxims de l’estultícia i la corrupció.
Volem – en tenim més que el dret, l’obligació i/o el deure – recuperar imatges i històries del nostre passat col•lectiu, que ens han estat furtant fins al dia d’avui, quan quasi ningú recorda ja la mort del sàtrapa.
Està clar que ‘qui perd la memòria, per la identitat ‘ , tant clar com que en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, que hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 850 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, Catalunya us en deurà una.