Tenia ocasió de visitar la casa coneguda com ‘El Mariner de Sant Pau’ que es troba arrecerada al puig del Mariner Vell, prop del poble de Sant Pau de Seguries, des d’on s’hi accedeix per la carretera que mena a la Vall de Bac, malgrat trobar-se en terres de Creixenturri, Camprodon, a la comarca del Ripollès.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un gran casal, amb una entrada solemne i un barri que li donen aspecte de petit poble.
![]()
L'edifici és obra del segle XVI o XVII, però la documentació és anterior, del segle XIV com a mínim.
És de destacar la pallissa allargassada amb una singular combinació d'arcs i encavallades de fusta.
Les necessitats del transport actual obligaren a enderrocar el portal primitiu d'accés a la finca. A la nova construcció, però, es col•locà la dovella central antiga datada al 1756, on figura una nau que recorda l'origen del fundador del casal.
Dins del conjunt ressalta la capella barroca dedicada a la Mare de déu del Roser, on habitualment es du a terme una celebració litúrgica per Sant Jaume.
Pel que fa a la llegenda que popularitzava Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 – Vil•la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902), hom pensa que està inspirada en l’Odissea d’Homer (segle VIII aC), concretament en el passatge en que ens narra com Odisseu, l’heroi de la mitologia grega, després d’assolir l’èxit en les seves guerres i conquestes, retorna a la seva llar Ítaca. Un camí però, que estarà ple d’obstacles i paranys, fins que rep un missatge del propi Posidó que l’obliga a abandonar la seva nau i l’amenaça així:
«Aleshores agafa un rem amanós i camina,
fins que arribessis a uns homes que no coneguin el mar,
ni mengin la vianda adobada amb sal, i no sàpiguen
què cosa són vaixells de la galta pintada amb sanguina,
ni amanosos rems que fan d’ales talment a les naus…
El dia en què et topis un altre pelegrí per ta via,
que et digui que al muscle lluït hi duus una pala de batre
llavors tu planta en terra el rem amanós…» (Cant XI)
http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/2012/02/06/els-origens-de-el-mariner-de-sant-pau/
Tenia ocasió en la meva visita de retratar la capella de la Mare del Déu del Roser, per gentilesa del Jaume Guàrdia Cros, que s’avenia a posar amb el Josep Olivé Escarré.
![]()
Accepteu el meu consell i si us és possible feu estada en algunes de les cases d’aquesta magnifica propietat. www.elmariner.com
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un gran casal, amb una entrada solemne i un barri que li donen aspecte de petit poble.
L'edifici és obra del segle XVI o XVII, però la documentació és anterior, del segle XIV com a mínim.
És de destacar la pallissa allargassada amb una singular combinació d'arcs i encavallades de fusta.
Les necessitats del transport actual obligaren a enderrocar el portal primitiu d'accés a la finca. A la nova construcció, però, es col•locà la dovella central antiga datada al 1756, on figura una nau que recorda l'origen del fundador del casal.
Dins del conjunt ressalta la capella barroca dedicada a la Mare de déu del Roser, on habitualment es du a terme una celebració litúrgica per Sant Jaume.
Pel que fa a la llegenda que popularitzava Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 – Vil•la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902), hom pensa que està inspirada en l’Odissea d’Homer (segle VIII aC), concretament en el passatge en que ens narra com Odisseu, l’heroi de la mitologia grega, després d’assolir l’èxit en les seves guerres i conquestes, retorna a la seva llar Ítaca. Un camí però, que estarà ple d’obstacles i paranys, fins que rep un missatge del propi Posidó que l’obliga a abandonar la seva nau i l’amenaça així:
«Aleshores agafa un rem amanós i camina,
fins que arribessis a uns homes que no coneguin el mar,
ni mengin la vianda adobada amb sal, i no sàpiguen
què cosa són vaixells de la galta pintada amb sanguina,
ni amanosos rems que fan d’ales talment a les naus…
El dia en què et topis un altre pelegrí per ta via,
que et digui que al muscle lluït hi duus una pala de batre
llavors tu planta en terra el rem amanós…» (Cant XI)
http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/2012/02/06/els-origens-de-el-mariner-de-sant-pau/
Tenia ocasió en la meva visita de retratar la capella de la Mare del Déu del Roser, per gentilesa del Jaume Guàrdia Cros, que s’avenia a posar amb el Josep Olivé Escarré.
Accepteu el meu consell i si us és possible feu estada en algunes de les cases d’aquesta magnifica propietat. www.elmariner.com