Quan pugues al pla on estan les runes del Castell de l’Albi, no costa gaire imaginar al muetzí (de l'àrab مُؤَذِّن, muʾaḏḏan, "cridador”), fent la crida a l’oració Al•lahu-àkbar (de l'àrab الله أكبر, Allāhu akbar, "Déu és [el] més gran") https://www.bromera.com/tl_files/pdfs/Fragments/Nomsarabicsdelloc.pdf
Llegia a patrimoni Gencat que la primera referència ‘cristiana’ que tenim del castell és del 1166, quan Guillem de Cervera, en rep la propietat sota la potestat d'Alfons I de Catalunya.
L’any 1168 tornem a tenir-ne notícies, Guillem de Timor subinfeuda el castell a Ferrer de Llindars i a la seva esposa Ermessenda de la Guàrdia.
L’any 1202, tenim documentat que es trobava en construcció; es basteix entre 1200 i 1400.
El 1359 es fa donació de la baronia de l'Albi i Cervià a Elionor de l'Albi. Aquest castell fou engrandit i modificat a les darreries del segle XV amb unes estructures gòtiques i sobretot al segle XVI, quan esdevé un notable palau renaixentista.
Els llinatges Cardona- Mur i Erill feren de la fortalesa medieval una de les mansions més sumptuoses i refinades de Catalunya. Segons les restes arqueològiques i la documentació es pot saber que l'obra romànica es realitzà en temps dels Cervera i els Timor; la gòtica és de temps dels barons Ramon-Pere i Mur-Cardona; del renaixement al barroc, foren els Erill-Cartellà i Sabastida.
Llegia que l'arquitectura que assolí abans de la guerra de 1640 era comparable a la del castell d'Arbeca. Sobta la comparació, Arbeca ha passat a la història de l’estultícia mundial per la venda que es feia de les pedres del castell per confegir llambordes, en tenim una imatge gràcies a un oficial del exercit francès.
Tot i que abans ja es trobava en condicions precàries, des de la guerra civil (1936-1939) es troba en ruïnes i només resten dempeus alguns murs i dos cellers degut a l’espoli que patí.
L'any 1977 el baró de l'albi, Carles de Montoliu i Carrasco (Barcelona, 13 de setembre de 1930), féu donació a l'Ajuntament del Castell dels seus avantpassats.
El castell fou restaurat durant els anys 2008-2009. Les excavacions portades a terme en el marc d'aquest projecte van posar al descobert tot un sistema de drenatge d'època moderna ubicat al pati del castell. A més, es van trobar restes d'una estructura palacial anterior a la reforma del segle XVI però posterior a la torre quadrada i es va poder ajustar la cronologia de la sala amb volta, que amb la seva estructura actual dataria del segle XVI. També, gràcies a les excavacions a la zona NW del castell, es va poder rebaixar la data d'ocupació de l'indret fins a l'edat del Ferro amb la troballa d'unes estructures que en principi podrien ser d'una fortificació.
Prèviament a aquesta restauració es va realitzar una excavació arqueològica l'any 2002 per reunir les dades tècniques necessàries per a poder endegar el projecte de recuperació del castell. Les tasques es van centrar en la neteja i definició de l'antic pati del castell i el perímetre S i E de la torre quadrangular situada a l'extrem E. Durant aquests treballs es va trobar l'empedrat de còdols del pati.
![]()
![]()
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia a patrimoni Gencat que la primera referència ‘cristiana’ que tenim del castell és del 1166, quan Guillem de Cervera, en rep la propietat sota la potestat d'Alfons I de Catalunya.
L’any 1168 tornem a tenir-ne notícies, Guillem de Timor subinfeuda el castell a Ferrer de Llindars i a la seva esposa Ermessenda de la Guàrdia.
L’any 1202, tenim documentat que es trobava en construcció; es basteix entre 1200 i 1400.
El 1359 es fa donació de la baronia de l'Albi i Cervià a Elionor de l'Albi. Aquest castell fou engrandit i modificat a les darreries del segle XV amb unes estructures gòtiques i sobretot al segle XVI, quan esdevé un notable palau renaixentista.
Els llinatges Cardona- Mur i Erill feren de la fortalesa medieval una de les mansions més sumptuoses i refinades de Catalunya. Segons les restes arqueològiques i la documentació es pot saber que l'obra romànica es realitzà en temps dels Cervera i els Timor; la gòtica és de temps dels barons Ramon-Pere i Mur-Cardona; del renaixement al barroc, foren els Erill-Cartellà i Sabastida.
Llegia que l'arquitectura que assolí abans de la guerra de 1640 era comparable a la del castell d'Arbeca. Sobta la comparació, Arbeca ha passat a la història de l’estultícia mundial per la venda que es feia de les pedres del castell per confegir llambordes, en tenim una imatge gràcies a un oficial del exercit francès.
Tot i que abans ja es trobava en condicions precàries, des de la guerra civil (1936-1939) es troba en ruïnes i només resten dempeus alguns murs i dos cellers degut a l’espoli que patí.
L'any 1977 el baró de l'albi, Carles de Montoliu i Carrasco (Barcelona, 13 de setembre de 1930), féu donació a l'Ajuntament del Castell dels seus avantpassats.
El castell fou restaurat durant els anys 2008-2009. Les excavacions portades a terme en el marc d'aquest projecte van posar al descobert tot un sistema de drenatge d'època moderna ubicat al pati del castell. A més, es van trobar restes d'una estructura palacial anterior a la reforma del segle XVI però posterior a la torre quadrada i es va poder ajustar la cronologia de la sala amb volta, que amb la seva estructura actual dataria del segle XVI. També, gràcies a les excavacions a la zona NW del castell, es va poder rebaixar la data d'ocupació de l'indret fins a l'edat del Ferro amb la troballa d'unes estructures que en principi podrien ser d'una fortificació.
Prèviament a aquesta restauració es va realitzar una excavació arqueològica l'any 2002 per reunir les dades tècniques necessàries per a poder endegar el projecte de recuperació del castell. Les tasques es van centrar en la neteja i definició de l'antic pati del castell i el perímetre S i E de la torre quadrangular situada a l'extrem E. Durant aquests treballs es va trobar l'empedrat de còdols del pati.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com