El Josep Sansalvador Castellet, del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) em deixa un comentari a la fotografia que penjava en el seu facebook en la que apareix una esglesiola sense cap identificació ; es tracta del Santuari de la Marededéu de Vensilló, no tenim fotografiat l'interior, pertany al municipi dels Alamús, comarca del Segrià, ubicat però, en un enclavament entre Bell-lloc d'Urgell (abans Segrià i actualment Pla d'Urgell) i Torregrossa (abans Garrigues i actualment Pla d'Urgell) , l'enclavament de Vensilló continua pertanyent al Segrià encara que estigui enmig del Pla d'Urgell.
Trobava a l’enciclopèdia catalana , el petit llogaret de Vensilló, a l’enclavament que té aquest municipi, i la seva antiga església de Santa Maria, ja esmentada el 1168, és avui el santuari de la Mare de Déu de Vensilló, petit edifici d’una nau i petit campanaret d’espadanya. En el seu territori, repoblat pels templers, apareixen molt aviat els centres agrícoles d’Avinavita (la carta de poblament donada per Gerbert d’Anglesola i els templers és del 1152) i els Pedrillons, dels quals hom ha perdut el record. Vensilló ha perdurat, en canvi, com a partida amb una gran heretat, lloc que fou també poblat pels templers i possiblement correspon a la “ turris d’Avinçalom que modo vocatur d’Albaç ”, que Ramon Berenguer IV atorgà al Temple i a la qual el 1161 Hug de Barceló o Barzalon atorgà carta de poblament (consten el nom dels vint caps de família). Al segle XV el lloc es trobava despoblat.
Patrimoni Gencat si refereix quasi en idèntics termes :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=14131
La descripció que ens en fa diu ; conjunt de dues masies idèntiques i una ermita. Les tres construccions són molt senzilles. Les llindes de portes i finestres són de pedra tallada. Les parets són de tàpia i de carreus petits, sobretot a la part baixa.
![]()
El santuari, dedicat a la Mare de Déu, és un petit edifici d'una sola nau amb un campanar d'espadanya.
Al costat mateix de Vensilló hi ha una important explotació agrària i ramadera (cereals i bestiar boví) que pertany al propietari principal de les terres que formen l’enclavament.
Una de les masies, la més propera a la carretera està en estat quasi ruïnós, l’altra – que té annex l’edifici del santuari – es troba en bon estat, el dia de la nostra visita, hi havia un gos, això ens feia pensar que potser està habitada, si fos així, agrairem molt la tramesa almenys d’una fotografia del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com i arxiugavin@maristes.cat
![]()
![]()
Potser hauria d’haver afegit ‘oblidat’ al títol, oi ?.
Ahir 16.05.2016 assistia a l’enterrament del meu oncle, Eleuterio, a l’església de San Rafael del Rio, província de Castellón de la Plana, a la comunitat de València, desprès de l’ofici religiós, les seves despulles tornaven a Catalunya, per ser enterrades al cementiri dels Valentins, agregat com el Castell on va viure del terme d’Ulldecona.
Deixeu-me dedicar aquest post a la seva memòria, i a tots aquells que ens hem estimat, i com ell ens han precedit en aquest viatge a la casa del Pare.
Trobava a l’enciclopèdia catalana , el petit llogaret de Vensilló, a l’enclavament que té aquest municipi, i la seva antiga església de Santa Maria, ja esmentada el 1168, és avui el santuari de la Mare de Déu de Vensilló, petit edifici d’una nau i petit campanaret d’espadanya. En el seu territori, repoblat pels templers, apareixen molt aviat els centres agrícoles d’Avinavita (la carta de poblament donada per Gerbert d’Anglesola i els templers és del 1152) i els Pedrillons, dels quals hom ha perdut el record. Vensilló ha perdurat, en canvi, com a partida amb una gran heretat, lloc que fou també poblat pels templers i possiblement correspon a la “ turris d’Avinçalom que modo vocatur d’Albaç ”, que Ramon Berenguer IV atorgà al Temple i a la qual el 1161 Hug de Barceló o Barzalon atorgà carta de poblament (consten el nom dels vint caps de família). Al segle XV el lloc es trobava despoblat.
Patrimoni Gencat si refereix quasi en idèntics termes :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=14131
La descripció que ens en fa diu ; conjunt de dues masies idèntiques i una ermita. Les tres construccions són molt senzilles. Les llindes de portes i finestres són de pedra tallada. Les parets són de tàpia i de carreus petits, sobretot a la part baixa.
El santuari, dedicat a la Mare de Déu, és un petit edifici d'una sola nau amb un campanar d'espadanya.
Al costat mateix de Vensilló hi ha una important explotació agrària i ramadera (cereals i bestiar boví) que pertany al propietari principal de les terres que formen l’enclavament.
Una de les masies, la més propera a la carretera està en estat quasi ruïnós, l’altra – que té annex l’edifici del santuari – es troba en bon estat, el dia de la nostra visita, hi havia un gos, això ens feia pensar que potser està habitada, si fos així, agrairem molt la tramesa almenys d’una fotografia del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com i arxiugavin@maristes.cat
Potser hauria d’haver afegit ‘oblidat’ al títol, oi ?.
Ahir 16.05.2016 assistia a l’enterrament del meu oncle, Eleuterio, a l’església de San Rafael del Rio, província de Castellón de la Plana, a la comunitat de València, desprès de l’ofici religiós, les seves despulles tornaven a Catalunya, per ser enterrades al cementiri dels Valentins, agregat com el Castell on va viure del terme d’Ulldecona.
Deixeu-me dedicar aquest post a la seva memòria, i a tots aquells que ens hem estimat, i com ell ens han precedit en aquest viatge a la casa del Pare.