Fèiem un tomb per la capital del Maresme, el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, per sota del inaccessible Col•legi Valldemia, regentat pels Germans Maristes, retratava un edifici – per a mi de caràcter clarament religiós – i com dissortada i incomprensiblement Mataró no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, em costava una feinada esbrinar que era la casa de les SERVENTES DE MARIA, MINISTRES DELS MALALTS a Mataró.
La Congregació arribava a la ciutat l’any 1885 , i la seva primera residència estava ubicada al carrer de Sant Joan.
El 1899 la comunitat de les Serventes de Maria es trasllada al complex conventual de nova planta, obra de l’arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa ( Mataró, 1850 —Mataró, 1917 ) , situat al carrer Onofre Arnau, números 33-35, de Mataró.
El 15 de maig d’aquell mateix any va ser beneït el nou convent i l’església dedicada a la Mare de Déu de la Salut, la seva patrona.
A partir d’aquella data i fins a l’actualitat, la comunitat resideix en el mateix convent.
Se’n ha escrit poc d’aquesta Consagració religiosa, que serveix eficaçment a la societat , i que té alterament , un carisma que l’allunya voluntàriament del focus de l’actualitat.
La Congregació arribava a la ciutat l’any 1885 , i la seva primera residència estava ubicada al carrer de Sant Joan.
El 1899 la comunitat de les Serventes de Maria es trasllada al complex conventual de nova planta, obra de l’arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa ( Mataró, 1850 —Mataró, 1917 ) , situat al carrer Onofre Arnau, números 33-35, de Mataró.
El 15 de maig d’aquell mateix any va ser beneït el nou convent i l’església dedicada a la Mare de Déu de la Salut, la seva patrona.
A partir d’aquella data i fins a l’actualitat, la comunitat resideix en el mateix convent.
Se’n ha escrit poc d’aquesta Consagració religiosa, que serveix eficaçment a la societat , i que té alterament , un carisma que l’allunya voluntàriament del focus de l’actualitat.