Retratava la capella construïda al lloc on la tradició pensa que es trobà la imatge de la mare de Déu de la Jonquera. Consta que l'edifici s'aixecà per aquesta devoció, en el document fundacional. No trobava la data en que es canviava l’advocació per la del Princep de les Milícies Celestials, l’Arcàngel Sant Miquel, imagino que té relació amb el fet que l’església parroquial acollis l’advocació mariana.
A la façana hi ha un escut datat de 1611. Abans hi havia un retaule dedicat a Sant Miquel, avui a la catedral de Tarragona i aquí se'n conserva un còpia de dimensions sensiblement més grans.
La descripció ens diu; edifici de planta rectangular de dimensions molt reduïdes. L' accés es fa per la plaça de Sant Miquel a través d'una petita escalinata. La façana està datada al segle XVIII, té un portal de grans carreus encoixinats, de gust italià. La portada és adintellada, amb un escut a la zona central. L'interior està cobert amb volta de canó i arcs torals. Està tot enguixat i destaquen algunes mènsules decoratives de gust barroc i el paviment, de rajola de ceràmica; es troba en mal estat de conservació. La teulada és a dues aigües, modificada al segle XIX. Cal fer notar la modificació de la nau que s'aixecà aproximadament mig metre per evitar la pendent excessiva de la coberta. Exteriorment això és visible pel canvi d'aparell, més desigual en comparació a la resta de l'edifici.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
A la façana hi ha un escut datat de 1611. Abans hi havia un retaule dedicat a Sant Miquel, avui a la catedral de Tarragona i aquí se'n conserva un còpia de dimensions sensiblement més grans.
La descripció ens diu; edifici de planta rectangular de dimensions molt reduïdes. L' accés es fa per la plaça de Sant Miquel a través d'una petita escalinata. La façana està datada al segle XVIII, té un portal de grans carreus encoixinats, de gust italià. La portada és adintellada, amb un escut a la zona central. L'interior està cobert amb volta de canó i arcs torals. Està tot enguixat i destaquen algunes mènsules decoratives de gust barroc i el paviment, de rajola de ceràmica; es troba en mal estat de conservació. La teulada és a dues aigües, modificada al segle XIX. Cal fer notar la modificació de la nau que s'aixecà aproximadament mig metre per evitar la pendent excessiva de la coberta. Exteriorment això és visible pel canvi d'aparell, més desigual en comparació a la resta de l'edifici.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com