Retratava l’església parroquial de Bellaguarda, dedicada a Sant Antoni Abad, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que és de planta irregular que tendeix a la forma basilical, es divideix en tres naus cobertes amb volta d'aresta les laterals i cilíndrica amb arcs torals i llunetes, la central.
![]()
Tot l'interior està policromat. El sòcol de les pilastres, però, és de pedra. Els capitells són d'ordre compost. El paviment és de pedra i terracota i a la zona de l'altar, de marbre. La façana té com a únic ornament, un pòrtic auster decorat amb un nínxol apetxinat que allotja la imatge del sant, flanquejat per motllures cargolades, i una rosassa de formes geomètriques.
![]()
El campanar, col•locat a l'extrem esquerre de la façana, té uns 35 metres d'alçada. És de planta quadrada i a la part superior, octogonal. La part central hi ha un rellotge i a les laterals, les campanes. El cimbori està decorat amb pintures difícilment identificables.
"Bella guarda" i formava part de la baronia de la Granadella. El 28 d'abril de 1639, l’ aleshores bisbe de Lleida, Bernat Caballero de Paredes 1635-1642, disposà la separació de l'església de la Granadella de la parròquia de Bellaguarda.
No trobava cap constància de la construcció de l'edifici, hom pensa però, que la data més probable és l'últim terç del segle XVIII, aprofitant l'embranzida econòmica de la població que en aquell moment era de 715 habitants. En termes històrics ‘l'embranzida econòmica’ s’identifica amb l’entrada de Catalunya en el comerç amb les colònies americanes, i l’espoli econòmic que se’ls va fer.
M’enduia la satisfacció d’haver conegut al Joan Abella Vidal de 91 anys, que m’explicava que l’escola havia estat a l’edifici de l’antic ajuntament, on hi havia també el forn comunal, i els veïns anaven a coure-hi el pa. He demanat imatges a l’Ajuntament de Bellaguarda, petició que faig extensiva a qualsevol persona de bona voluntat que pugui ajudar-nos en aquesta recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista.
Quan al topònim en la documentació antiga ja apareix la forma Bellaguarda (segle XIII), grafia aglutinada dels mots bella i guarda que devia designar alguna torre de vigilància de gran visibilitat.
Tot l'interior està policromat. El sòcol de les pilastres, però, és de pedra. Els capitells són d'ordre compost. El paviment és de pedra i terracota i a la zona de l'altar, de marbre. La façana té com a únic ornament, un pòrtic auster decorat amb un nínxol apetxinat que allotja la imatge del sant, flanquejat per motllures cargolades, i una rosassa de formes geomètriques.
El campanar, col•locat a l'extrem esquerre de la façana, té uns 35 metres d'alçada. És de planta quadrada i a la part superior, octogonal. La part central hi ha un rellotge i a les laterals, les campanes. El cimbori està decorat amb pintures difícilment identificables.
"Bella guarda" i formava part de la baronia de la Granadella. El 28 d'abril de 1639, l’ aleshores bisbe de Lleida, Bernat Caballero de Paredes 1635-1642, disposà la separació de l'església de la Granadella de la parròquia de Bellaguarda.
No trobava cap constància de la construcció de l'edifici, hom pensa però, que la data més probable és l'últim terç del segle XVIII, aprofitant l'embranzida econòmica de la població que en aquell moment era de 715 habitants. En termes històrics ‘l'embranzida econòmica’ s’identifica amb l’entrada de Catalunya en el comerç amb les colònies americanes, i l’espoli econòmic que se’ls va fer.
M’enduia la satisfacció d’haver conegut al Joan Abella Vidal de 91 anys, que m’explicava que l’escola havia estat a l’edifici de l’antic ajuntament, on hi havia també el forn comunal, i els veïns anaven a coure-hi el pa. He demanat imatges a l’Ajuntament de Bellaguarda, petició que faig extensiva a qualsevol persona de bona voluntat que pugui ajudar-nos en aquesta recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista.
Quan al topònim en la documentació antiga ja apareix la forma Bellaguarda (segle XIII), grafia aglutinada dels mots bella i guarda que devia designar alguna torre de vigilància de gran visibilitat.