Advertia el que fins al dia d’avui és el manyoc més gran de cables dels mal dits ‘ serveis públics’, quan retratava aquest temple, del que ens diu patrimoni Gencat; església parroquial d'una sola nau coberta amb volta de canó. Als laterals hi ha tot de capelles fetes d'obra. Aquest edifici està emplaçat a sobre de l'antiga església romànica (segles XIII- XIV) que es destruí al construir la nova; de fet alguns dels carreus s'aprofitaren a la nova obra o fins i tot la porta lateral d'estil romànic de transició. És de mig punt i moltes pedres porten símbols de picapedrers, indicant-nos l'aprofitament per la nova construcció. El seu interior és de gust neoclàssic amb altar central i nou de laterals, disposats a les capelles.
![]()
Des d'un començament els murs es deixaren a la vista la pedra, i és més endavant quan es pinten. En l'actualitat s'han repicat les pilastres, però els capitells, d'ordre compost, continuen pintats. El paviment de tot el recinte és fet de terratzo. L'altar major està dedicat a Sant Josep, el flanquegen un de Sant Antoni de Pàdua i un de Sant Isidre. El cor el trobem a la part superior, als peus de l'església.
A l'exterior, la façana principal és molt senzilla; tant sols s'han treballat en relleu les dovelles; a sobre hi ha escrit el nom de Sant Joan Baptista. Al damunt hi ha una fornícula apetxinada, que deuria contenir la imatge del sant titular. Al damunt de l'entrada principal, als peus del recinte hi ha el campanar de cos octogonal, obra ja del segle XIX, de Fèlix de Móra d'Ebre (*) en fou el constructor a finals del segle XIX. Té una base quadrada que passa a ser octogonal al pis superior, rematat amb una àmplia cornissa i una teulada ondulant avui restaurada.
(*) Ens agradarà rebre noticia a l’email coneixercatalunya2gmail.com dels cognoms d’aquest ‘constructor’ i de la data i lloc del seu naixement i traspàs.
L’enciclopèdia catalana ens diu; domina el poble l’església parroquial de la Nativitat (des del 1887, de Sant Josep), feta en l’època de transició del romànic al gòtic, però molt modificada al segle XVIII. Ara té l’aparença d’un temple barroc d’una nau, decorat amb retaules de gust neoclàssic de la Casa Borràs de Lleida. En enderrocar la casa rectoral, es va posar al descobert al mur del Nord un interessant portal romànic (segle XIII), amb dues columnes, capitells i arquivoltes.
El sostre demogràfic de Bovera s’assolia al cens de 1920 amb 881 veïns, al tancament de l’any 2014 eren 290 habitants.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya,@gmail.com
Des d'un començament els murs es deixaren a la vista la pedra, i és més endavant quan es pinten. En l'actualitat s'han repicat les pilastres, però els capitells, d'ordre compost, continuen pintats. El paviment de tot el recinte és fet de terratzo. L'altar major està dedicat a Sant Josep, el flanquegen un de Sant Antoni de Pàdua i un de Sant Isidre. El cor el trobem a la part superior, als peus de l'església.
A l'exterior, la façana principal és molt senzilla; tant sols s'han treballat en relleu les dovelles; a sobre hi ha escrit el nom de Sant Joan Baptista. Al damunt hi ha una fornícula apetxinada, que deuria contenir la imatge del sant titular. Al damunt de l'entrada principal, als peus del recinte hi ha el campanar de cos octogonal, obra ja del segle XIX, de Fèlix de Móra d'Ebre (*) en fou el constructor a finals del segle XIX. Té una base quadrada que passa a ser octogonal al pis superior, rematat amb una àmplia cornissa i una teulada ondulant avui restaurada.
(*) Ens agradarà rebre noticia a l’email coneixercatalunya2gmail.com dels cognoms d’aquest ‘constructor’ i de la data i lloc del seu naixement i traspàs.
L’enciclopèdia catalana ens diu; domina el poble l’església parroquial de la Nativitat (des del 1887, de Sant Josep), feta en l’època de transició del romànic al gòtic, però molt modificada al segle XVIII. Ara té l’aparença d’un temple barroc d’una nau, decorat amb retaules de gust neoclàssic de la Casa Borràs de Lleida. En enderrocar la casa rectoral, es va posar al descobert al mur del Nord un interessant portal romànic (segle XIII), amb dues columnes, capitells i arquivoltes.
El sostre demogràfic de Bovera s’assolia al cens de 1920 amb 881 veïns, al tancament de l’any 2014 eren 290 habitants.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya,@gmail.com