El topònim plural de MASUCA f. ‘Masia petita i pobra’ , no contraria les tesis de l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) :
"A Catalunya no es conserva cap pont romà sencer."
" ... hi ha traces d'època romana en molts ponts de Catalunya ..."
" ... i quelcom hi té el de les Massuques a Castellet de Garraf ..."
![]()
Certament no podem afirmar d’aquest modestíssim pont d'un arc, molt baix i estret, situat sobre un torrent (d'Estadella , afluent per la dreta del riu Foix ), que es troba a pocs minuts, per un camí carreter, de l'església de Sant Esteve de les Massuques, que no fos aquí en el període de dominació romana – i fins i tot abans, ja que ibers i celtes coneixien i practicaven les habilitats constructives - , el que podem afirmar sens dubte, és que el que retratava l’ Àngela Llop Farré té poc a veure amb el seu antecessor, no se’ns fan visibles els forats del cindri o cintra,[ bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau]. El prestigi dels pontifex ( els que feien ponts ), va fer que la màxima representació de l’església – aleshores només cristiana - s’anomenés el Sumo Pontifex. Seva era aquesta tècnica del cindri que havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau, i tot el conjunt quedava ferm i estable per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua. En els ponts es donaven alhora ; "firmitas, utilitas i venustas"(solidesa, utilitat i bellesa ).
El pont ha estat reparat, reformat, i restaurat tantes vegades, que possiblement tothom té raó quan li atribueix un origen romà, medieval, contemporani ,...
"A Catalunya no es conserva cap pont romà sencer."
" ... hi ha traces d'època romana en molts ponts de Catalunya ..."
" ... i quelcom hi té el de les Massuques a Castellet de Garraf ..."
Certament no podem afirmar d’aquest modestíssim pont d'un arc, molt baix i estret, situat sobre un torrent (d'Estadella , afluent per la dreta del riu Foix ), que es troba a pocs minuts, per un camí carreter, de l'església de Sant Esteve de les Massuques, que no fos aquí en el període de dominació romana – i fins i tot abans, ja que ibers i celtes coneixien i practicaven les habilitats constructives - , el que podem afirmar sens dubte, és que el que retratava l’ Àngela Llop Farré té poc a veure amb el seu antecessor, no se’ns fan visibles els forats del cindri o cintra,[ bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau]. El prestigi dels pontifex ( els que feien ponts ), va fer que la màxima representació de l’església – aleshores només cristiana - s’anomenés el Sumo Pontifex. Seva era aquesta tècnica del cindri que havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau, i tot el conjunt quedava ferm i estable per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua. En els ponts es donaven alhora ; "firmitas, utilitas i venustas"(solidesa, utilitat i bellesa ).
El pont ha estat reparat, reformat, i restaurat tantes vegades, que possiblement tothom té raó quan li atribueix un origen romà, medieval, contemporani ,...