El Marcel•lí Puigdellivol Prat publicava una fotografia del santuari de Santa Margarita de Vinyoles, situat més amunt del castell de la Guàrdia. i documentat des del segle XIII, correspon a l'antiga capella del castell de la Guàrdia.
L'edifici actual fou bastit el 1854 amb motiu d'un vot popular fet durant la pesta còlera.
![]()
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; Edifici de planta rectangular, molt modificat, d'una nau sobrealçada i coberta amb volta de canó, amb l'interior en disposició abarrocada i amb motllures de guix, i un campanar de torre posterior. Té afegit a una banda la sagristia i l'altra l'antiga casa d'ermitans. De l'edificació que el precedí, d'època romànica tardana, en resta el cos que s'allarga per darrera al santuari actual, amb un portal de dovelles mitjanes i una finestreta d'arc de mig punt. La casa d'ermitans resta abandonada i l'església es troba en estat ruïnós. Quan es feia la fitxa aquesta era la tristíssima realitat, com s’aprecia en la imatge de l’any 1982 de J. M. Moreno i Pere Català.
![]()
Els bons amics Maria Rosa Planell Grau, i Miquel Pujol Mur, tenien ocasió de visitar aquest indret l’agost de l’any 2015, i ens diuen, durant força temps, tant el santuari com la residència foren abandonats, al principi dels vuitanta però, gràcies a la iniciativa del rector de Matamala, s’endegà una restauració que representà el cobriment del sostre amb una falsa volta, la reconstrucció del campanar i diverses reformes a la residència.
Quan al topònim etimològicament deriva del llatí vīnĕŏla, ‘vinya petita’, sembla doncs que en algun moment del passat, aquesta comarca no patia el rigor climàtic que la ‘saviesa popular’ li associa.
Ens agradarà rebre les vostres aportacións a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'edifici actual fou bastit el 1854 amb motiu d'un vot popular fet durant la pesta còlera.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; Edifici de planta rectangular, molt modificat, d'una nau sobrealçada i coberta amb volta de canó, amb l'interior en disposició abarrocada i amb motllures de guix, i un campanar de torre posterior. Té afegit a una banda la sagristia i l'altra l'antiga casa d'ermitans. De l'edificació que el precedí, d'època romànica tardana, en resta el cos que s'allarga per darrera al santuari actual, amb un portal de dovelles mitjanes i una finestreta d'arc de mig punt. La casa d'ermitans resta abandonada i l'església es troba en estat ruïnós. Quan es feia la fitxa aquesta era la tristíssima realitat, com s’aprecia en la imatge de l’any 1982 de J. M. Moreno i Pere Català.
Els bons amics Maria Rosa Planell Grau, i Miquel Pujol Mur, tenien ocasió de visitar aquest indret l’agost de l’any 2015, i ens diuen, durant força temps, tant el santuari com la residència foren abandonats, al principi dels vuitanta però, gràcies a la iniciativa del rector de Matamala, s’endegà una restauració que representà el cobriment del sostre amb una falsa volta, la reconstrucció del campanar i diverses reformes a la residència.
Quan al topònim etimològicament deriva del llatí vīnĕŏla, ‘vinya petita’, sembla doncs que en algun moment del passat, aquesta comarca no patia el rigor climàtic que la ‘saviesa popular’ li associa.
Ens agradarà rebre les vostres aportacións a l’email coneixercatalunya@gmail.com