M’aturava per retratar la Riba, un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals més una àmplia galeria amb les típiques arcades que li donen relleu i caràcter a la façana principal, més una àmplia galeria amb arcades, just a la vora de l’autovia C-26, dins al nucli de l’Hostalnou de Bianya.
![]()
De la descripció de patrimoni Gencat, reprodueixo : al costat esquerre de la façana principal hi ha una fornícula lateral amb teulat a dues aigües que acull la imatge de la verge amb el seu fill. És de pedra i va ser tallada per l'escultor A. Collellmir (*). La figura té una forma corbada provocada pel caient del mantell i la flexió del genoll. La cara, sense gaire expressió, és la part que va rebre més després del pas dels iconoclastes de l'any 1936, moment en que es va esmicolar la figura i es va abocar a una de les feixes del mas.
(*) Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com del nom i cognoms d'aquest escultor, i del lloc i data del seu naixement i traspàs.
Rellotge de sol esgrafiat a la façana, dissenyat per Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935). A la part central l'agulla assenyala les hores assolellades i el mes de l'any. A cada costat, un gerro amb flors tanca el conjunt. Porta la inscripció: "Conto només que les hores serenes. Lloat sia nostre Deu. Riba".
![]()
Porta d'entrada: EUSEBIO BURCH / 1884
Dates: 1906-1909-1910
Finestres a cada costat de la porta:
- esquerra: "PER ESTAS OFICINAS REDIFICAREN CASA SANTA"
- dreta (continuació): "PERE Y MADALENA RIBAS LO ANY MDCCLX".
Els esgrafiats emmarquen gairebé totes les portes i finestres de les quatre façanes. Hi ha els emblemes de Jesús, Maria i Josep, així com les al•legories a "Riba", el nom de la casa. Alguns tenen elements florals o vegetals i gerros.
La nissaga de la família Riba es remunta a l'època medieval, tot i que no és fins al segle XVI quan el nom, unit a l'explotació de la finca, apareix prolíficament en documents de diversa índole. A la segona meitat del segle XVIII fou quan, per matrimoni, es va produir la connexió dels cognoms Burch i Riba, a través dels quals descendents s'engrandí i consolidà la que vindria a ser, a la darreria del segle XIX i principis del XX, una de les majors concentracions de finques de la comarca.
La pairalia de la Riba va ser durant molt temps la llar familiar de la nissaga els Burch, procedents de terres vigatanes. El casal consta ja edificat abans del segle XVIII i les grans reformes del casal es varen efectuar a principis del segle XX de la mà de l'arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935), que va donar originalitat a la vella masia.
L'any 1965 l'empresa Laboratorios Sobrino va adquirir la casa i els terrenys que l'envolten; un nou projecte fet per Francesc Vayreda i Bofill ( (1927-2011) va adaptar l'edifici a les funcions industrials.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , molt particularment les imatges dels edificis que exercien com escola abans de la dictadura franquista arreu de Catalunya.
De la descripció de patrimoni Gencat, reprodueixo : al costat esquerre de la façana principal hi ha una fornícula lateral amb teulat a dues aigües que acull la imatge de la verge amb el seu fill. És de pedra i va ser tallada per l'escultor A. Collellmir (*). La figura té una forma corbada provocada pel caient del mantell i la flexió del genoll. La cara, sense gaire expressió, és la part que va rebre més després del pas dels iconoclastes de l'any 1936, moment en que es va esmicolar la figura i es va abocar a una de les feixes del mas.
(*) Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com del nom i cognoms d'aquest escultor, i del lloc i data del seu naixement i traspàs.
Rellotge de sol esgrafiat a la façana, dissenyat per Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935). A la part central l'agulla assenyala les hores assolellades i el mes de l'any. A cada costat, un gerro amb flors tanca el conjunt. Porta la inscripció: "Conto només que les hores serenes. Lloat sia nostre Deu. Riba".
Porta d'entrada: EUSEBIO BURCH / 1884
Dates: 1906-1909-1910
Finestres a cada costat de la porta:
- esquerra: "PER ESTAS OFICINAS REDIFICAREN CASA SANTA"
- dreta (continuació): "PERE Y MADALENA RIBAS LO ANY MDCCLX".
Els esgrafiats emmarquen gairebé totes les portes i finestres de les quatre façanes. Hi ha els emblemes de Jesús, Maria i Josep, així com les al•legories a "Riba", el nom de la casa. Alguns tenen elements florals o vegetals i gerros.
La nissaga de la família Riba es remunta a l'època medieval, tot i que no és fins al segle XVI quan el nom, unit a l'explotació de la finca, apareix prolíficament en documents de diversa índole. A la segona meitat del segle XVIII fou quan, per matrimoni, es va produir la connexió dels cognoms Burch i Riba, a través dels quals descendents s'engrandí i consolidà la que vindria a ser, a la darreria del segle XIX i principis del XX, una de les majors concentracions de finques de la comarca.
La pairalia de la Riba va ser durant molt temps la llar familiar de la nissaga els Burch, procedents de terres vigatanes. El casal consta ja edificat abans del segle XVIII i les grans reformes del casal es varen efectuar a principis del segle XX de la mà de l'arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935), que va donar originalitat a la vella masia.
L'any 1965 l'empresa Laboratorios Sobrino va adquirir la casa i els terrenys que l'envolten; un nou projecte fet per Francesc Vayreda i Bofill ( (1927-2011) va adaptar l'edifici a les funcions industrials.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , molt particularment les imatges dels edificis que exercien com escola abans de la dictadura franquista arreu de Catalunya.