Havia tingut ocasió de visitar l’ermita de Sant Bartomeu de les Borges del Camp , anomenada posteriorment de la Mare de Déu de la Riera, en ocasió d’una visita a l’ aleshores rector Mn. Evarist Gómez Ruiz.
Situada a uns 800 metres a ponent de la vila és una edificació modernista d'inicis del segle XX (1903-1904) de l'arquitecte Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914)
Llegia a : http://www.lesborgesdelcamp.cat/fitxers/vila/monografies/ermita.pdf
Les obres foren finançades pels marmessors de Magdalena Martorell Ferrer , senyora de Gener. La deixa testamentaria es va fer amb la menció expressa que l’antiga capella de la seva devoció fos reconstruïda, en el sentit de restaurada, no pas enrunada i feta de nou.
Els marmessors, però, tots forasters, no foren del mateix parer i contrariant els sentiments de la testadora, també els dels vilatans, decidiren unilateralment enrunar l’històric edifici, sense que valguessin de res les protestes de les autoritats de la vila i dels borgencs. El multisecular edifici, potser sense cap mena d’estil definit almenys segons els arguments dels marmessors, però evidentment carregat de devoció i de tradició seculars, va caure per una decisió forastera i inapel•lable .
El santuari fou beneit l’any 1904, volat en part l’any 1939 i refet novament l’any 1954 sota la direcció de l'arquitecte Francesc Adell i Ferré (Riudecanyes, Baix Camp, 30 de desembre de 1909 - Madrid, 12 de setembre de 1979)
![]()
L’Andreu Mèrida publicava un recull de fotografies d’aquest santuari.
Situada a uns 800 metres a ponent de la vila és una edificació modernista d'inicis del segle XX (1903-1904) de l'arquitecte Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914)
Llegia a : http://www.lesborgesdelcamp.cat/fitxers/vila/monografies/ermita.pdf
Les obres foren finançades pels marmessors de Magdalena Martorell Ferrer , senyora de Gener. La deixa testamentaria es va fer amb la menció expressa que l’antiga capella de la seva devoció fos reconstruïda, en el sentit de restaurada, no pas enrunada i feta de nou.
Els marmessors, però, tots forasters, no foren del mateix parer i contrariant els sentiments de la testadora, també els dels vilatans, decidiren unilateralment enrunar l’històric edifici, sense que valguessin de res les protestes de les autoritats de la vila i dels borgencs. El multisecular edifici, potser sense cap mena d’estil definit almenys segons els arguments dels marmessors, però evidentment carregat de devoció i de tradició seculars, va caure per una decisió forastera i inapel•lable .
El santuari fou beneit l’any 1904, volat en part l’any 1939 i refet novament l’any 1954 sota la direcció de l'arquitecte Francesc Adell i Ferré (Riudecanyes, Baix Camp, 30 de desembre de 1909 - Madrid, 12 de setembre de 1979)
L’Andreu Mèrida publicava un recull de fotografies d’aquest santuari.