Tornava expressament per retratar la Casa del Metge d’Alcover, Lluís Domingo Martí (1878-1960) és un edifici d'estil noucentista projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) l’any 1919, acabada de construir l’any 1924.
![]()
Llegia que fou gràcies a l’amistat amb la família de la seva esposa, Mercè Figuerola de Colubí, com el metge i propietari rural d’Alcover Lluís Domingo Martí va encarregar la seva casa amb magatzems agrícoles a l’arquitecte Cèsar Martinell Brunet, just quan aquest acabava d’instal•lar-se a Barcelona, on donaria embranzida a la seva meteòrica carrera professional. Sobre la porta d’entrada, Martinell hi va situar un enigmàtic plafó ceràmic del noucentista Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 1873 – 28 de gener de 1941) amb el símbol de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona, un ull dins d’una mà amb les inicials LD als costats i sobre la paraula “Salve”.
![]()
Es tracta d’un edifici de planta baixa i dos pisos, jardins i garatge. Com solia fer en tots els habitatges unifamiliars, Martinell va idear una tribuna cantonera com a element més destacat de la façana. En aquest cas, però, la tribuna no és exempta sinó que talla l’angle i comunica amb una terrassa que mena a una espectacular glorieta de fusta. Hi destaca l’ús del maó vist i de la pedra carejada al sòcol.
La descripció tècnica ens diu ; habitatge unifamiliar de planta baixa i dos pisos, amb una tribuna en l'angle esquerre de la façana, a l'altura del primer pis. És un edifici entre mitgeres, cobert a dues vessants amb teula. La façana presenta una disposició asimètrica de les obertures, llevat de les finestres del segon pis, que apareixen seguides, en nombre del cinc. La planta baixa té diversos tipus d'obertures emmarcades i perfilades gràcies al maó. Les finestres són totes diferents així com la porta principal i els annexes. Al primer pis hi ha un balcó central, una finestra al costat esquerre de la façana, i al dret una tribuna que talla l'angle que cera la façana i la paret lateral. La tribuna balcó mena, a través d'una terrassa, a una glorieta situada al costat dret de la casa. L'últim pis disposa de cinc finestres que recorden les finestres que es situen a les masies catalanes dels segles XVII i XVIII. El material de la planta baixa és la pedra vista, i a la part superior, da pedra arrebossada. El maó s'ha emprat com a element constructiu i també en la decoració, per emmarcar les obertures. La ceràmica apareix així mateix, en proporció escassa, com a element ornamental. A la planta baixa hi havia un jardí, que inicialment també incloïa el garatge per la tartana.
Damunt del portal de l'entrada de la casa hi ha diversos plafons de ceràmica vidrada dibuixats per l'artista Xavier Nogués Casas (1873-1941) i que fan referència a l'ofici del seu propietari Lluís Domingo Martí (1878-1960) que era metge. Aquests elements ceràmics mostren un ull que reposa damunt d'una mà, al damunt les lletres "Salve", és el logotip de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona, al costat de l'ull inclou les inicials del propietari de la casa: L.D. A l'interior hi resten encara mobles originals. Alguns dels mobles els dugué a terme l'ebenista alcoverenc Cisquet de Jaumet. La xemeneia (situada al costat esquerre de la casa) està recoberta de trencadís.
La sensació d’incúria és del tot evident.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que fou gràcies a l’amistat amb la família de la seva esposa, Mercè Figuerola de Colubí, com el metge i propietari rural d’Alcover Lluís Domingo Martí va encarregar la seva casa amb magatzems agrícoles a l’arquitecte Cèsar Martinell Brunet, just quan aquest acabava d’instal•lar-se a Barcelona, on donaria embranzida a la seva meteòrica carrera professional. Sobre la porta d’entrada, Martinell hi va situar un enigmàtic plafó ceràmic del noucentista Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 1873 – 28 de gener de 1941) amb el símbol de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona, un ull dins d’una mà amb les inicials LD als costats i sobre la paraula “Salve”.
Es tracta d’un edifici de planta baixa i dos pisos, jardins i garatge. Com solia fer en tots els habitatges unifamiliars, Martinell va idear una tribuna cantonera com a element més destacat de la façana. En aquest cas, però, la tribuna no és exempta sinó que talla l’angle i comunica amb una terrassa que mena a una espectacular glorieta de fusta. Hi destaca l’ús del maó vist i de la pedra carejada al sòcol.
La descripció tècnica ens diu ; habitatge unifamiliar de planta baixa i dos pisos, amb una tribuna en l'angle esquerre de la façana, a l'altura del primer pis. És un edifici entre mitgeres, cobert a dues vessants amb teula. La façana presenta una disposició asimètrica de les obertures, llevat de les finestres del segon pis, que apareixen seguides, en nombre del cinc. La planta baixa té diversos tipus d'obertures emmarcades i perfilades gràcies al maó. Les finestres són totes diferents així com la porta principal i els annexes. Al primer pis hi ha un balcó central, una finestra al costat esquerre de la façana, i al dret una tribuna que talla l'angle que cera la façana i la paret lateral. La tribuna balcó mena, a través d'una terrassa, a una glorieta situada al costat dret de la casa. L'últim pis disposa de cinc finestres que recorden les finestres que es situen a les masies catalanes dels segles XVII i XVIII. El material de la planta baixa és la pedra vista, i a la part superior, da pedra arrebossada. El maó s'ha emprat com a element constructiu i també en la decoració, per emmarcar les obertures. La ceràmica apareix així mateix, en proporció escassa, com a element ornamental. A la planta baixa hi havia un jardí, que inicialment també incloïa el garatge per la tartana.
Damunt del portal de l'entrada de la casa hi ha diversos plafons de ceràmica vidrada dibuixats per l'artista Xavier Nogués Casas (1873-1941) i que fan referència a l'ofici del seu propietari Lluís Domingo Martí (1878-1960) que era metge. Aquests elements ceràmics mostren un ull que reposa damunt d'una mà, al damunt les lletres "Salve", és el logotip de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona, al costat de l'ull inclou les inicials del propietari de la casa: L.D. A l'interior hi resten encara mobles originals. Alguns dels mobles els dugué a terme l'ebenista alcoverenc Cisquet de Jaumet. La xemeneia (situada al costat esquerre de la casa) està recoberta de trencadís.
La sensació d’incúria és del tot evident.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com