Retratava al Josep Olivé Escarré, a la portalada del Cementiri d’Artés, que s'inaugurava el 6 de maig l’any 1906 , amb la presència del bisbe Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916); aleshores però va fer-se la benedicció de terrenys , i d’una tanca que els voltava.
![]()
Ens expliquen que fins al començament dels anys 1980 encara s’enterrava al terra, posant-hi una creu, o els que en tenien, en panteons.
![]()
Al llarg del segle XX va sofrir remodelacions; la última l’any 1990, quan es va obrir el mur que feia de tanca per darrera la capella i es va eixamplar. La distribució interior comença amb la dita ‘ placeta dels panteons’ , lloc on ens expliquen que es costum d’Artés fer una segona cerimònia on s’exposa el mort, segueix un passadís central, d’uns cinc metres de llargada, on al final es troba la capella, que aixecava desprès del genocidi contra Catalunya 1936-39, l’arquitecte municipal, Manuel de Solà-Morales i de Rosselló (Olot 1910 + Barcelona 18.12.2003).
![]()
A partir d’aquí hi ha un corredor lateral per cada banda que permet accedir al darrera d’aquesta capella i a la zona de nínxols. Després d’un petit parterre enjardinat, s’accedeix a la part nova del cementiri, on va obrir-se el mur de tanca i es va crear un nou espai.
El creixement d’Artés , 2543 veïns l’any 1900, i 5.566 a darreries del 2012, ha fet que el fossar, estigui quasi a tocar del nucli urbanitzat, i al costat d’una via de circulació.
Ens expliquen que fins al començament dels anys 1980 encara s’enterrava al terra, posant-hi una creu, o els que en tenien, en panteons.
Al llarg del segle XX va sofrir remodelacions; la última l’any 1990, quan es va obrir el mur que feia de tanca per darrera la capella i es va eixamplar. La distribució interior comença amb la dita ‘ placeta dels panteons’ , lloc on ens expliquen que es costum d’Artés fer una segona cerimònia on s’exposa el mort, segueix un passadís central, d’uns cinc metres de llargada, on al final es troba la capella, que aixecava desprès del genocidi contra Catalunya 1936-39, l’arquitecte municipal, Manuel de Solà-Morales i de Rosselló (Olot 1910 + Barcelona 18.12.2003).
A partir d’aquí hi ha un corredor lateral per cada banda que permet accedir al darrera d’aquesta capella i a la zona de nínxols. Després d’un petit parterre enjardinat, s’accedeix a la part nova del cementiri, on va obrir-se el mur de tanca i es va crear un nou espai.
El creixement d’Artés , 2543 veïns l’any 1900, i 5.566 a darreries del 2012, ha fet que el fossar, estigui quasi a tocar del nucli urbanitzat, i al costat d’una via de circulació.