Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia a : http://blocs.xtec.cat/escolaelsegria1213/historia/
L’escola de Llívia , tal com s’anomenava en els seus inicis essent fidel al nom de la partida, deu la seva existència a la família Albareda que va decidir donar una part de les seves terres hermes per a la construcció de l’escola , l’església de Sant Anastasi i el Casino-bar que servia , mantenint encara avui dia la mateixa funció ,de lloc de trobada dels pagesos i joves de Llívia i partides dels contorns, entre elles La Plana del Bisbe, Grealó , Serrallonga….
Ens agradaran tenir de l’autor de l’església i els Casino-Bar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Les escoles de l’Horta vénen d’un acord que va prendre l’ajuntement republicà l’any 1932 però reconeixia que no tenia prou diners per pagar-ne la construcció i pagar el professorat.
La nostra escola va néixer l’any 1934.
El 23 març de 1933, l’arquitecte Sr José Florensa Ollé ,presenta la Memòria descriptiva del Projecte de la construcció de l’edifici escolar i justifica la necessitat de la seva construcció , doncs en aquell moment era una partida amb gran nombre de torres de pagès i els seus fills no podien anar a l’escola sinó a dos o tres km. i a peu.
El 17 novembre de 1933, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Lleida
(Consellers : Barberà, Roca, Pujadas, Cerezo) va acordar demanar la subvenció de 10.000 pessetes per a la construcció de l’escola i el 8 desembre de 1933, la Comissió de Cultura (Consellers : Barberà, Roca, Pujadas, Cerezo, Villanueva) tramita dita subvenció.
Finalment, l’any definitiu per a la seva construcció va ser el 2 gener 1934, el Sr Alcalde ,Sr Antonio Vives Estover, sol•licita la subvenció de 10.000 pessetes al Excm. Sr. Director General de Primera Enseñanza de Madrid.
Però la data més rellevant és la de Novembre de 1934, quan l’arquitecte Sr José Florensa Ollé, certifica l’acabament de les obres i al 20 novembre de 1934, s’aproven els pressupostos de les obres addicionals a realitzar a l’escola de Llívia , atorgant-li 819’65 pessetes..
![]()
Aquesta escola sempre ha patit al llarg de tota la seva vida deficiències , sigui pel tipus de terreny o per problemes de l’estructura i un any més tard , el 4 novembre de 1935, l’arquitecte de l’Oficina Técnica de construccions escolars comunica les deficiències de les instal•lacions, considerant-les reparacions d’urgència.
Sabem que va començar sense llum doncs el 7 gener de 1936, l’advocat i secretari de l’Ajuntament de Lleida, Sr. Enric Corbella Alvarez, certifica la demanda de la instal•lació d’una línia elèctrica .
El pas de la Guerra Civil també hi va deixar petjada i és així com el 12 juliol de 1939, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, presenta el Projecte Complet de Reforma de l’Escola a l’Alcaldia i el 13 juliol de 1939, l’Alcaldia de Lleida decreta l’execució del Projecte de Reforma presentat per la Comissió de Cultura el dia abans, aprofitant la donació de cent mil pessetes per part dels germans el Sr Jaume i Sr Celestí Llorens a l’ajuntament de Lleida per a que reparin edificis i material escolar perjudicats a conseqüència de la guerra.
Més endavant l’escola ,el 4 març de 1944 , consta acta de reconstrucció i ampliació . Podem destacar que no és fins a l’any 1968, on consta projecte d’adició de 3 aules a l’escola amb l’arquitecte Francisco Bordalba Montardit.
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia a : http://blocs.xtec.cat/escolaelsegria1213/historia/
L’escola de Llívia , tal com s’anomenava en els seus inicis essent fidel al nom de la partida, deu la seva existència a la família Albareda que va decidir donar una part de les seves terres hermes per a la construcció de l’escola , l’església de Sant Anastasi i el Casino-bar que servia , mantenint encara avui dia la mateixa funció ,de lloc de trobada dels pagesos i joves de Llívia i partides dels contorns, entre elles La Plana del Bisbe, Grealó , Serrallonga….
Ens agradaran tenir de l’autor de l’església i els Casino-Bar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Les escoles de l’Horta vénen d’un acord que va prendre l’ajuntement republicà l’any 1932 però reconeixia que no tenia prou diners per pagar-ne la construcció i pagar el professorat.
La nostra escola va néixer l’any 1934.
El 23 març de 1933, l’arquitecte Sr José Florensa Ollé ,presenta la Memòria descriptiva del Projecte de la construcció de l’edifici escolar i justifica la necessitat de la seva construcció , doncs en aquell moment era una partida amb gran nombre de torres de pagès i els seus fills no podien anar a l’escola sinó a dos o tres km. i a peu.
El 17 novembre de 1933, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Lleida
(Consellers : Barberà, Roca, Pujadas, Cerezo) va acordar demanar la subvenció de 10.000 pessetes per a la construcció de l’escola i el 8 desembre de 1933, la Comissió de Cultura (Consellers : Barberà, Roca, Pujadas, Cerezo, Villanueva) tramita dita subvenció.
Finalment, l’any definitiu per a la seva construcció va ser el 2 gener 1934, el Sr Alcalde ,Sr Antonio Vives Estover, sol•licita la subvenció de 10.000 pessetes al Excm. Sr. Director General de Primera Enseñanza de Madrid.
Però la data més rellevant és la de Novembre de 1934, quan l’arquitecte Sr José Florensa Ollé, certifica l’acabament de les obres i al 20 novembre de 1934, s’aproven els pressupostos de les obres addicionals a realitzar a l’escola de Llívia , atorgant-li 819’65 pessetes..
Aquesta escola sempre ha patit al llarg de tota la seva vida deficiències , sigui pel tipus de terreny o per problemes de l’estructura i un any més tard , el 4 novembre de 1935, l’arquitecte de l’Oficina Técnica de construccions escolars comunica les deficiències de les instal•lacions, considerant-les reparacions d’urgència.
Sabem que va començar sense llum doncs el 7 gener de 1936, l’advocat i secretari de l’Ajuntament de Lleida, Sr. Enric Corbella Alvarez, certifica la demanda de la instal•lació d’una línia elèctrica .
El pas de la Guerra Civil també hi va deixar petjada i és així com el 12 juliol de 1939, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, presenta el Projecte Complet de Reforma de l’Escola a l’Alcaldia i el 13 juliol de 1939, l’Alcaldia de Lleida decreta l’execució del Projecte de Reforma presentat per la Comissió de Cultura el dia abans, aprofitant la donació de cent mil pessetes per part dels germans el Sr Jaume i Sr Celestí Llorens a l’ajuntament de Lleida per a que reparin edificis i material escolar perjudicats a conseqüència de la guerra.
Més endavant l’escola ,el 4 març de 1944 , consta acta de reconstrucció i ampliació . Podem destacar que no és fins a l’any 1968, on consta projecte d’adició de 3 aules a l’escola amb l’arquitecte Francisco Bordalba Montardit.
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...