Retratava l'església parroquial del poble de Maià de Montcal, advocada a Sant Vicenç Màrtir conegut també com Sant Vicenç de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, segle III – València, c. 304) que està situada a l'extrem nord-occidental del poble, al costat del Cementiri.
![]()
![]()
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; església romànica, del segle XII. És d'una sola nau amb volta de canó apuntada i capcer semicircular. El perímetre de l'absis és recorregut per un fris sustentat per cinc mènsules esculturades que representen: un cap d'home, una gran fulla amb els nervis molt marcats, fulles d'acant, un home portant quelcom a les espatlles i un àngel amb les ales esteses. Una cornisa, que ressegueix tot l'edifici, marca l'alçada de l'església abans del seu realçament. La portalada situada al mur de ponent és formada per arcs en degradació, llum rectangular, llinda i timpà llis, tot protegit per un guardapols semicircular. Damunt la porta principal hi ha un campanar que no és de la construcció original sinó que es va fer en la fase d'ampliació aprofitant una part de l'espadanya original. És de secció quadrada amb teulat a quatre vessants i obertures d'arc de mig punt per les campanes.
Ha estat restaurada i s'han eliminat els cossos afegits al costat de migjorn de la nau i l'absis.
La porta guarda el forrellat fet de ferro forjat que probablement és coetani a la construcció del temple. Els dos batents de la porta estan recoberts completament per planxes de ferro subjectats i reforçats per claus; al centre es troba el passador que té l'extrem amb forma de cap de serp i les anelles que l'aguanten estan decorades amb motius de cercles
![]()
.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; església romànica, del segle XII. És d'una sola nau amb volta de canó apuntada i capcer semicircular. El perímetre de l'absis és recorregut per un fris sustentat per cinc mènsules esculturades que representen: un cap d'home, una gran fulla amb els nervis molt marcats, fulles d'acant, un home portant quelcom a les espatlles i un àngel amb les ales esteses. Una cornisa, que ressegueix tot l'edifici, marca l'alçada de l'església abans del seu realçament. La portalada situada al mur de ponent és formada per arcs en degradació, llum rectangular, llinda i timpà llis, tot protegit per un guardapols semicircular. Damunt la porta principal hi ha un campanar que no és de la construcció original sinó que es va fer en la fase d'ampliació aprofitant una part de l'espadanya original. És de secció quadrada amb teulat a quatre vessants i obertures d'arc de mig punt per les campanes.
Ha estat restaurada i s'han eliminat els cossos afegits al costat de migjorn de la nau i l'absis.
La porta guarda el forrellat fet de ferro forjat que probablement és coetani a la construcció del temple. Els dos batents de la porta estan recoberts completament per planxes de ferro subjectats i reforçats per claus; al centre es troba el passador que té l'extrem amb forma de cap de serp i les anelles que l'aguanten estan decorades amb motius de cercles
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com