Retratava l'església parroquial de Picamoixons, Entitat Municipal Descentralitzada de Valls, advocada a Sant Salvador.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que la façana principal dóna a una petita plaça i part de l'edifici té construccions annexionades. És d'una nau de cinc trams, amb capelles laterals separades per pilars acabat en capitells decorats amb motius vegetal, que sostenen arcs ojivals, els quals s'expressen exteriorment en gran contraforts. En les capelles s'obren unes finestres ogivals amb vidrieres de colors. La volta de l'església és d'aresta, en la qual les nervadures es troben cobertes d'un estuc gris que les distingeix del color ocre de la resta de l'edifici.
La façana exterior acaba en un frontis triangular. L'església respon a un estil neogòtic, derivat tipològicament dels nombrosos exemples de gòtic existents a la regió, amb elements romànics.
El 1906 s'aixecà l'església de Sant Salvador, a partir del projecte de Ramon Salas Ricomà (Tarragona, 1848-1926) , arquitecte de la diòcesi.
Posteriorment, l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona (Barcelona, 1860 – Ginebra, Suïssa, 1927) projectà el campanar, que es va construir als peus de l'església, a la banda dreta.
En depenia en qualitat de sufragània l’església de petit nucli de la Plana, que pertany al terme d’Alcover, actualment sembla que aquesta esglesiola no té culte ; quan a l’advocació estava dedicada a la Mare de Déu, encara que les fonts consultades no coincideixen: a la G.G.C.C. apareix com a església dedicada a l'Assumpta, mentre que A.Barbarà i J.Cavallé l'atribueixen a la Mare de Déu dels Dolors. En demanarem informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavin)
Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
M’explicaven que a l’edifici annex a l’església – amb la que té comunicació, i on actualment es du a terme la catequesis – s’hi feia col•legi en el període anterior a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, que donaria lloc a un conflicte bèl•lic, que no ha estat mai suficientment explicat, i que provocaria danys irreparables dels que s’han escapat – fins a l’actualitat – de respondre’n els seus responsables.
Ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que la façana principal dóna a una petita plaça i part de l'edifici té construccions annexionades. És d'una nau de cinc trams, amb capelles laterals separades per pilars acabat en capitells decorats amb motius vegetal, que sostenen arcs ojivals, els quals s'expressen exteriorment en gran contraforts. En les capelles s'obren unes finestres ogivals amb vidrieres de colors. La volta de l'església és d'aresta, en la qual les nervadures es troben cobertes d'un estuc gris que les distingeix del color ocre de la resta de l'edifici.
La façana exterior acaba en un frontis triangular. L'església respon a un estil neogòtic, derivat tipològicament dels nombrosos exemples de gòtic existents a la regió, amb elements romànics.
El 1906 s'aixecà l'església de Sant Salvador, a partir del projecte de Ramon Salas Ricomà (Tarragona, 1848-1926) , arquitecte de la diòcesi.
Posteriorment, l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona (Barcelona, 1860 – Ginebra, Suïssa, 1927) projectà el campanar, que es va construir als peus de l'església, a la banda dreta.
En depenia en qualitat de sufragània l’església de petit nucli de la Plana, que pertany al terme d’Alcover, actualment sembla que aquesta esglesiola no té culte ; quan a l’advocació estava dedicada a la Mare de Déu, encara que les fonts consultades no coincideixen: a la G.G.C.C. apareix com a església dedicada a l'Assumpta, mentre que A.Barbarà i J.Cavallé l'atribueixen a la Mare de Déu dels Dolors. En demanarem informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavin)
Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
M’explicaven que a l’edifici annex a l’església – amb la que té comunicació, i on actualment es du a terme la catequesis – s’hi feia col•legi en el període anterior a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, que donaria lloc a un conflicte bèl•lic, que no ha estat mai suficientment explicat, i que provocaria danys irreparables dels que s’han escapat – fins a l’actualitat – de respondre’n els seus responsables.
Ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com