Llegia que l’església parroquial de Sant Genis de Vilassar, fou incendiada l’any 1936, com una més de les conseqüències derivades de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, essent derruïda l’any 1941.
La nova església es bastí seguint els plànols d'Antoni Fisas Planas ( Sarrià, Barcelona, 1896 — Barcelona, 1953 ) l’any 1943.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici religiós; destaca per la seva marcada tendència al classicisme italianitzant. La construcció està formada per una nau central i dues laterals, de menys alçada, amb un petit creuer i cimbori de base polièdrica.
![]()
Al conjunt sobresurt especialment la façana que té un frontó superior, pilastres adossades amb capitells corintis, nàrtex amb tres arcs de mig punt i columnetes clàssiques, similar a les "loggie" florentines del Renaixement i que tant d'èxit tingueren al noucentisme. Hi ha també alguns esgrafiats sobre la façana.
Dins l'església ens trobem amb una decoració mural de Fidel Trias Pagès (Sabadell, 18 de novembre de 1918 - 27 de gener de 1971) .
A l'exterior, conserva alguns elements de la construcció anterior, com el portal lateral, del segle XVI.
Portal lateral , única part conservada de l'antiga església del segle XIV. Tallat en pedra. Es manté fidel a l'esquema gòtic, malgrat que no va flanquejat per cap pinacle. Presenta arquivoltes a la part superior, formades a mig punt. Sobre el floró central hi ha un relleu esculpit d'un àngel. La línia de la imposta està esculpida amb petits relleus. Inicialment el timpà possiblement allotjava algun grup escultòric. És el tipus de portal més freqüent del primer terç del segle XVI, amb motllures als brancals.
![]()
El Josep Salvany Blanch el retratava l’any 1912
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La nova església es bastí seguint els plànols d'Antoni Fisas Planas ( Sarrià, Barcelona, 1896 — Barcelona, 1953 ) l’any 1943.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici religiós; destaca per la seva marcada tendència al classicisme italianitzant. La construcció està formada per una nau central i dues laterals, de menys alçada, amb un petit creuer i cimbori de base polièdrica.
Al conjunt sobresurt especialment la façana que té un frontó superior, pilastres adossades amb capitells corintis, nàrtex amb tres arcs de mig punt i columnetes clàssiques, similar a les "loggie" florentines del Renaixement i que tant d'èxit tingueren al noucentisme. Hi ha també alguns esgrafiats sobre la façana.
Dins l'església ens trobem amb una decoració mural de Fidel Trias Pagès (Sabadell, 18 de novembre de 1918 - 27 de gener de 1971) .
A l'exterior, conserva alguns elements de la construcció anterior, com el portal lateral, del segle XVI.
Portal lateral , única part conservada de l'antiga església del segle XIV. Tallat en pedra. Es manté fidel a l'esquema gòtic, malgrat que no va flanquejat per cap pinacle. Presenta arquivoltes a la part superior, formades a mig punt. Sobre el floró central hi ha un relleu esculpit d'un àngel. La línia de la imposta està esculpida amb petits relleus. Inicialment el timpà possiblement allotjava algun grup escultòric. És el tipus de portal més freqüent del primer terç del segle XVI, amb motllures als brancals.
El Josep Salvany Blanch el retratava l’any 1912
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com