Josep Maria Coll i Bacardí (Barcelona, 23 d'agost de 1878 - Terrassa, 24 de març de 1917), era l’autor l’any 1910 d’aquesta ermita de petites dimensions, que ens descriu així patrimoni Gencat; edifici d'una nau i amb coberta amb volta parabòlica de maó pla. L'absis, hexagonal, està cobert amb tres voltes apuntades que s'intersequen amb la nau mitjançant arestes, i amb una finestra d'arc apuntat a cadascun dels tres pinyons de les parets de l'absis. L'obra és de maó i estucada de color blanc, vorejada amb un sòcol fet amb còdols. La façana principal presenta un campanar de cadireta sobre la porta d'accés, que resta amagada per la construcció adossada posteriorment i a continuació de la nau que li resta qualitat.
Està situada al damunt d'un turonet, artificial, provocat pels rebaixos del terreny.
![]()
![]()
Suggereixo que atenen la suprema estultícia dels brètols que signen la brutícia de les parets de l’ermita del Sagrat Cor, se’ls faci – si més no – netejar aquestes mostres d’incultura i incivisme, impròpies d’una ciutat com Terrassa.
Demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) de l’interior d’aquesta església.
No trobava cap del promotor/a d’aquesta ermita , en la meva recerca però, llegia a :
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2015/09/can-boada-del-pi-la-masia-marcet-i.html ; a la façana, sobre la finestra, hi ha medalló noucentista amb la representació del Sagrat Cor, amb les lletres «Masia Marcet» al seu damunt.
![]()
Em pregunto – i us pregunto amics lectors – els promotors de l’ermita homònima que està just a l’altre costat del carrer, eren els propietaris de Can Boada, que posteriorment construirien aquesta casa ?.
Sou pregats de fer-nos arribar la resposta – amb indicació del nom i cognoms - a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Rebia un email de l’Arxiu Històric de Terrassa, en el que en relació a la meva consulta en deien:
Bona tarda,
Segons consta a la documentació del fons personal del mestre de cases Pau Gorina i Gabarró ( Terrassa, 2-7-1888 + 4.06.1983 ) que es conserva en aquest Arxiu, van ser els Srs. Josep i Miquel Marcet Poal els promotors de la construcció d'aquesta capella-ermita dins la seva propietat de Can Boada amb un pressupost de 3.173 pesetes.
També es coneix com "Ermita de Can Boada del Pi", degut a la proximitat amb aquella pairalia. De fet aquesta ermita ha servit de capella i panteó de la família Marcet, els quals tenien un magatzem a la vora.
Gràcies per la consulta.
Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) imatges de la Capella del Sagrat Cor de la Masia Marcet a Can Boada del Pi, Terrassa, Vallès Occidental.
![]()
Exterior agost 1967
En els anys seixanta passà a ser sufragània de la parròquia de la Sagrada Família, celebrant-s’hi missa dominical i catequesis del barri. Per donar més cabuda es va afegir un cobert davant de l’ermita, la qual cosa donava una imatge llastimosa.
L’any 1986 la campana fou retirada i resguardada en un domicili particular, perquè uns brètols s’enfilaven a altes hores de la nit i batejaven la campana.
En els anys noranta l’Ajuntament adequà l’espai i el va urbanitzar i reforçant el turó amb talussos i escales per arribar a l’ermita. També s’enderrocà el cobert davanter i es reposà la campana. Aquesta té gravada, de la mateixa fosa, la imatge d’un Sagrat Cor i l’any en què va ser bastida, el 1929.
![]()
Interior 1-VI-1985
Aconseguia una imatge actual des d’una minúscula escletxa de ventilació, on s’aprecia que no hi ha fora de l’ara de l’altar, cap moble i/o imatge.
![]()
Terrassa ha de fer l’esforç de recuperar amb plena dignitat la Capella del Sagrat Cor, així com la Masia Marcet, s’hi juga ni més ni menys que el seu títol de Ciutat.
Està situada al damunt d'un turonet, artificial, provocat pels rebaixos del terreny.
Suggereixo que atenen la suprema estultícia dels brètols que signen la brutícia de les parets de l’ermita del Sagrat Cor, se’ls faci – si més no – netejar aquestes mostres d’incultura i incivisme, impròpies d’una ciutat com Terrassa.
Demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) de l’interior d’aquesta església.
No trobava cap del promotor/a d’aquesta ermita , en la meva recerca però, llegia a :
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2015/09/can-boada-del-pi-la-masia-marcet-i.html ; a la façana, sobre la finestra, hi ha medalló noucentista amb la representació del Sagrat Cor, amb les lletres «Masia Marcet» al seu damunt.
Em pregunto – i us pregunto amics lectors – els promotors de l’ermita homònima que està just a l’altre costat del carrer, eren els propietaris de Can Boada, que posteriorment construirien aquesta casa ?.
Sou pregats de fer-nos arribar la resposta – amb indicació del nom i cognoms - a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Rebia un email de l’Arxiu Històric de Terrassa, en el que en relació a la meva consulta en deien:
Bona tarda,
Segons consta a la documentació del fons personal del mestre de cases Pau Gorina i Gabarró ( Terrassa, 2-7-1888 + 4.06.1983 ) que es conserva en aquest Arxiu, van ser els Srs. Josep i Miquel Marcet Poal els promotors de la construcció d'aquesta capella-ermita dins la seva propietat de Can Boada amb un pressupost de 3.173 pesetes.
També es coneix com "Ermita de Can Boada del Pi", degut a la proximitat amb aquella pairalia. De fet aquesta ermita ha servit de capella i panteó de la família Marcet, els quals tenien un magatzem a la vora.
Gràcies per la consulta.
Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) imatges de la Capella del Sagrat Cor de la Masia Marcet a Can Boada del Pi, Terrassa, Vallès Occidental.
Exterior agost 1967
En els anys seixanta passà a ser sufragània de la parròquia de la Sagrada Família, celebrant-s’hi missa dominical i catequesis del barri. Per donar més cabuda es va afegir un cobert davant de l’ermita, la qual cosa donava una imatge llastimosa.
L’any 1986 la campana fou retirada i resguardada en un domicili particular, perquè uns brètols s’enfilaven a altes hores de la nit i batejaven la campana.
En els anys noranta l’Ajuntament adequà l’espai i el va urbanitzar i reforçant el turó amb talussos i escales per arribar a l’ermita. També s’enderrocà el cobert davanter i es reposà la campana. Aquesta té gravada, de la mateixa fosa, la imatge d’un Sagrat Cor i l’any en què va ser bastida, el 1929.
Interior 1-VI-1985
Aconseguia una imatge actual des d’una minúscula escletxa de ventilació, on s’aprecia que no hi ha fora de l’ara de l’altar, cap moble i/o imatge.
Terrassa ha de fer l’esforç de recuperar amb plena dignitat la Capella del Sagrat Cor, així com la Masia Marcet, s’hi juga ni més ni menys que el seu títol de Ciutat.