Llegia que segons Josep Mª Rovira, propietari del mas D'EN BRIÀS, deu el seu nom a un mariscal de les tropes de Felip V que adquirí el mas i alguna altra casa dins el poble de Santa Coloma de Queralt. Aquest home, reféu part de la façana, que ara es principal, i altres finestrals i també aixecà el sostre del primer pis, el mas però, és molt anterior, ja que el 1449 ja era abandonat, probablement per la pesta del 1348.
La descripció tècnica ens diu; gran masia en estat d’abandonament de planta baixa, dos pisos i un cos més elevat on hi ha les golfes. Aquest cos té un coronament ondulat, típicament barroc, a la façana posterior. A la principal, precedida per un pati tancat, hi ha un balcó emmarcat amb pedra, a la llinda del qual hi ha gravada la data de 1738. Al voltant de la construcció principal hi ha altres petites construccions com una reserva d’animals, una mena de cobert, etc.
![]()
![]()
![]()
Josep Oms i Piera indica que el nom del mas es deu a Francisco de Bryas de Malenghein, originari de Flandes i casat amb Coloma Castellet, propietària del mas l'any 1780.
Francisco de Bryas era Brigadier d'Estat Major de Tarragona.
Llegia a : Los extranjeros en la España Moderna
El coronel Francisco Brias de Malenghien al pretender en 1788 el corregimiento de Talarn; alegaba que «Por una caída del caballo se rompió la clavícula, de cuyas resultas, y por hallarse quebrado de un lado, padece mucho en las mutaciones del tiempo, de forma que no puede servir con aquella exactitud que desea». Los referidos argumentos, así como la recomendación de que fue objeto, propiciaron el nombramiento. Sin embargo, las minusvalías de Francisco Brias no debían ser sólo de tipo físico, ya que al frente del cargo mostró una conducta bastante problemática que obligó a apartarlo del mismo en reiteradas ocasiones.
No sabia trobar cap resta de la llinda de la capella dedicada a Sant Pere Nolasc l'any 1774, que havia retratat l’11-II-1973, el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i que forment part avui del fons del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )
![]()
L’extrema sequedat d’aquest hivern de l’any 2016, feia dissortadament que el dia 8.01. es dones una certa harmonia entre el runam esfereïdor del mas, i la minsa presència de verd en els camps de cereals prematurament agostats.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu; gran masia en estat d’abandonament de planta baixa, dos pisos i un cos més elevat on hi ha les golfes. Aquest cos té un coronament ondulat, típicament barroc, a la façana posterior. A la principal, precedida per un pati tancat, hi ha un balcó emmarcat amb pedra, a la llinda del qual hi ha gravada la data de 1738. Al voltant de la construcció principal hi ha altres petites construccions com una reserva d’animals, una mena de cobert, etc.
Josep Oms i Piera indica que el nom del mas es deu a Francisco de Bryas de Malenghein, originari de Flandes i casat amb Coloma Castellet, propietària del mas l'any 1780.
Francisco de Bryas era Brigadier d'Estat Major de Tarragona.
Llegia a : Los extranjeros en la España Moderna
El coronel Francisco Brias de Malenghien al pretender en 1788 el corregimiento de Talarn; alegaba que «Por una caída del caballo se rompió la clavícula, de cuyas resultas, y por hallarse quebrado de un lado, padece mucho en las mutaciones del tiempo, de forma que no puede servir con aquella exactitud que desea». Los referidos argumentos, así como la recomendación de que fue objeto, propiciaron el nombramiento. Sin embargo, las minusvalías de Francisco Brias no debían ser sólo de tipo físico, ya que al frente del cargo mostró una conducta bastante problemática que obligó a apartarlo del mismo en reiteradas ocasiones.
No sabia trobar cap resta de la llinda de la capella dedicada a Sant Pere Nolasc l'any 1774, que havia retratat l’11-II-1973, el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i que forment part avui del fons del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )
L’extrema sequedat d’aquest hivern de l’any 2016, feia dissortadament que el dia 8.01. es dones una certa harmonia entre el runam esfereïdor del mas, i la minsa presència de verd en els camps de cereals prematurament agostats.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com