Retratava al Josep Olivé Escarré, davant ell Mas Blanc que es troba situat al sud del terme municipal de Sant Martí de Centelles, abans d’arribar a l’indret del Racó de la Font, a l’est de la carretera C-1413b que, a grans trets, ressegueix el traçat de l’antic camí ral medieval i modern de Centelles a Sant Feliu de Codines. La casa es troba a recer del Turó de l’Antiga (859 m) que, com a continuació de la carena del Puig Fabregar (933 m), encercla el Racó de la Font o, com es diu en la documentació local antiga, Sant Martí del Racó.
![]()
La descripció ens diu; conjunt d'edificacions que conformen un gran mas organitzat al voltant de dos grans espais oberts centrals i disposat en tres cossos constructius. El cos principal el forma un edifici aïllat de planta quadrangular de 15 metres quadrats amb baixos, dos pisos i golfes. Aprofita el desnivell del terreny per instal•lar-se dalt d'una petita elevació o turó on al cos esquerra es situen dues terrasses o jardins. La coberta es realitza mitjançant una teulada a doble vessant i es documenta una gran galeria a la façana est i diverses dependències annexes afegides.
A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt, adovellada, i un conjunt d'obertures de factura rectangular que es disposen de forma simètrica al llarg de la façana. Al mur lateral trobem finestretes protegides per reixes. La resta de cossos són posteriors, es tracta de construccions de planta i pis, dedicades a usos comunitaris. La casa va tenir moltes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, tot i que conserva l'estructura senyorial original.
l’any 1925 passà a mans de Maria Planas Cabot, la qual també féu d’administradora del proper sanatori del santuari de Puig d’Olena durant els anys centrals del segle XX. En aquests anys posteriors a l’heretament del mas Salgot o Blanc per la Maria Planas es va consolidar la nova denominació de la casa fins al punt que el nom antic, d’origen medieval, gairebé va desaparèixer de la memòria. L’ús puntual de la casa com a complement del sanatori de Puig d’Olena, fundat durant la II República (1935), on s’estigueren coneguts lletraferits i artistes, refermà l’ús del nom, tal vegada més poètic. Màrius Torres fou, en aquest sentit, l’artista més conegut.
La funció del mas Blanc com a sanatori puntual va afavorir que se’n fes referència en articles de premsa i escrits literaris, redactats aquests darrers per persones que s’hi van estar o que es van estar al proper sanatori del Puig d’Olena, situat a 4 km en direcció a Sant Quirze. Aquest fou el cas del poeta català Màrius Torres (Lleida, 1910-Sant Quirze Safaja, 1942), que, mentre estigué ingressat al Puig d’Olena a partir de l’any 1938, hi féu breus estades d’un dia. L’any 1942, a causa de l’agreujament de la malaltia i per estar més còmode a la casa de la seva amiga Maria Planas, propietària de l’establiment del Puig d’Olena, hi restà durant 4 mesos. Durant aquests dies, hi musicà poetes provençals (Jofre Rudel, Peire Cardinal, Bernat de Ventadorn) i una poesia de Paul Verlaine, a més d’escriure-hi els seus darrers poemes. A l’interior del mas, a l’antiga sala, es conserva l’escriptori utilitzat per Màrius Torres, i, al davant del rellotge de sol que ocupa la façana de l’edifici a l’esquerra del mas, podem llegir-hi, sobre ceràmica, el poema que va dedicar a Maria Planes.
![]()
![]()
Després de la mort de Maria Planes, la propietat passà al bisbat de Vic, que hi va permetre l’erecció d’un institut de vida consagrada de dret diocesà, vinculat al bisbat de Vic i format per una petita comunitat de religioses.
En l’actualitat és un Hostal Rural : http://www.hostalruralmasblanc.com/hostal-rural-mas-blanc-1880.htm
![]()
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció ens diu; conjunt d'edificacions que conformen un gran mas organitzat al voltant de dos grans espais oberts centrals i disposat en tres cossos constructius. El cos principal el forma un edifici aïllat de planta quadrangular de 15 metres quadrats amb baixos, dos pisos i golfes. Aprofita el desnivell del terreny per instal•lar-se dalt d'una petita elevació o turó on al cos esquerra es situen dues terrasses o jardins. La coberta es realitza mitjançant una teulada a doble vessant i es documenta una gran galeria a la façana est i diverses dependències annexes afegides.
A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt, adovellada, i un conjunt d'obertures de factura rectangular que es disposen de forma simètrica al llarg de la façana. Al mur lateral trobem finestretes protegides per reixes. La resta de cossos són posteriors, es tracta de construccions de planta i pis, dedicades a usos comunitaris. La casa va tenir moltes reformes, les més destacades al llarg del segle XX, tot i que conserva l'estructura senyorial original.
l’any 1925 passà a mans de Maria Planas Cabot, la qual també féu d’administradora del proper sanatori del santuari de Puig d’Olena durant els anys centrals del segle XX. En aquests anys posteriors a l’heretament del mas Salgot o Blanc per la Maria Planas es va consolidar la nova denominació de la casa fins al punt que el nom antic, d’origen medieval, gairebé va desaparèixer de la memòria. L’ús puntual de la casa com a complement del sanatori de Puig d’Olena, fundat durant la II República (1935), on s’estigueren coneguts lletraferits i artistes, refermà l’ús del nom, tal vegada més poètic. Màrius Torres fou, en aquest sentit, l’artista més conegut.
La funció del mas Blanc com a sanatori puntual va afavorir que se’n fes referència en articles de premsa i escrits literaris, redactats aquests darrers per persones que s’hi van estar o que es van estar al proper sanatori del Puig d’Olena, situat a 4 km en direcció a Sant Quirze. Aquest fou el cas del poeta català Màrius Torres (Lleida, 1910-Sant Quirze Safaja, 1942), que, mentre estigué ingressat al Puig d’Olena a partir de l’any 1938, hi féu breus estades d’un dia. L’any 1942, a causa de l’agreujament de la malaltia i per estar més còmode a la casa de la seva amiga Maria Planas, propietària de l’establiment del Puig d’Olena, hi restà durant 4 mesos. Durant aquests dies, hi musicà poetes provençals (Jofre Rudel, Peire Cardinal, Bernat de Ventadorn) i una poesia de Paul Verlaine, a més d’escriure-hi els seus darrers poemes. A l’interior del mas, a l’antiga sala, es conserva l’escriptori utilitzat per Màrius Torres, i, al davant del rellotge de sol que ocupa la façana de l’edifici a l’esquerra del mas, podem llegir-hi, sobre ceràmica, el poema que va dedicar a Maria Planes.
Després de la mort de Maria Planes, la propietat passà al bisbat de Vic, que hi va permetre l’erecció d’un institut de vida consagrada de dret diocesà, vinculat al bisbat de Vic i format per una petita comunitat de religioses.
En l’actualitat és un Hostal Rural : http://www.hostalruralmasblanc.com/hostal-rural-mas-blanc-1880.htm
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com