L’enciclopèdia Catalana ens diu del Clascar, ; segurament és l’antic castell de Bertí citat l’any 978. El casal actual, abandonat, fou edificat pels seus últims propietaris, els Almirall, que deixaren l’obra inacabada; conserva el mas antic i, al seu costat, un nou edifici amb una torre amb finestrals gòtics i elements importats de fora. També fou importada una capelleta rodona, dedicada al Sant Crist, situada en un bosc d’alzines darrere el mas i casal, ara en ruïnes com tot el conjunt.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; l'edifici actual és fruit de la reforma que es va realitzar a principis del segle XX a l'antiga masia.
![]()
D'aquesta encara en podem veure l'estructura formada per tres crugies paral•leles, planta baixa, pis i coberta a dues vessants. S'hi van afegir tres cossos laterals, el de la dreta sobresurt més i a la banda de darrera té una torre de planta circular amb corsera. Hi ha alguns elements gòtics (finestres, impostes d'arc, etc.) i d'altres que imiten la tipologia romànica i la gòtica, així com elements arabitzants. El cos de la dreta està coronat per merlets.
Havia existit el projecte de convertir-lo en un hotel, però no es portà a terme.
Actualment es troba en estat ruïnós i molts elements han desaparegut.
En relació a la capella del Sant Crist llegia; la masia es va reformar l'any 1925 i es va convertir en un fantasiós castell. D'aquesta etapa data la construcció de la capelleta que, segons Dalmau ( es refereix a Agustí Dalmau i Font (Ripoll, 1969)? ) , va ser "transportada pedra a pedra des d'un altre indret", encara que no s'han trobat referències que demostrin aquesta informació. Aquest edifici està inspirat en un templet romà. Actualment no conserva les seves columnes, que han estat robades degut a l'abandonament de la zona a les darreres dècades.
![]()
Més enllà del cognom Almirall de la família que endegava la reforma, i sembla que no podia concloure-la, cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors d’aquests edificis, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com el nom i cognoms complerts del promotor i els llocs i dates de naixement i traspàs, dades com aquestes son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’.
![]()
El Josep Olivé Escarré, literalment flipava en colors.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; l'edifici actual és fruit de la reforma que es va realitzar a principis del segle XX a l'antiga masia.
D'aquesta encara en podem veure l'estructura formada per tres crugies paral•leles, planta baixa, pis i coberta a dues vessants. S'hi van afegir tres cossos laterals, el de la dreta sobresurt més i a la banda de darrera té una torre de planta circular amb corsera. Hi ha alguns elements gòtics (finestres, impostes d'arc, etc.) i d'altres que imiten la tipologia romànica i la gòtica, així com elements arabitzants. El cos de la dreta està coronat per merlets.
Havia existit el projecte de convertir-lo en un hotel, però no es portà a terme.
Actualment es troba en estat ruïnós i molts elements han desaparegut.
En relació a la capella del Sant Crist llegia; la masia es va reformar l'any 1925 i es va convertir en un fantasiós castell. D'aquesta etapa data la construcció de la capelleta que, segons Dalmau ( es refereix a Agustí Dalmau i Font (Ripoll, 1969)? ) , va ser "transportada pedra a pedra des d'un altre indret", encara que no s'han trobat referències que demostrin aquesta informació. Aquest edifici està inspirat en un templet romà. Actualment no conserva les seves columnes, que han estat robades degut a l'abandonament de la zona a les darreres dècades.
Més enllà del cognom Almirall de la família que endegava la reforma, i sembla que no podia concloure-la, cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors d’aquests edificis, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com el nom i cognoms complerts del promotor i els llocs i dates de naixement i traspàs, dades com aquestes son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’.
El Josep Olivé Escarré, literalment flipava en colors.