Llegia a patrimoni Gencat que el Castell d'Altafulla, està situat a la part més alta de la població, concretament a Plaça de l' Església, s/n. És un edifici de planta poligonal, d'on sobresurten torres quadrades d'angle, a manera de cossos defensius. De fet, la important presència d'elements constructius de caràcter defensiu, façanes coronades per merlets de secció triangular i amb espitllera central, garites als angles de façana i matacans sobre portes, confereixen a tot el conjunt un remarcable aspecte fortificat. Al centre de l'edificació trobem un pati interior central amb una magnífica galeria renaixentista sobre del mateix. Una de les primeres mencions documentals del castell d'Altafulla data del 13 de gener de 1060, on figura esmentat com a afrontació territorial en una donació dels Comtes de Barcelona. Tot i això, actualment és difícil apreciar si conserva elements arquitectònics d'època romànica, ja que ha sofert nombroses modificacions al llarg del temps.
![]()
El castell d’Altafulla apareix esmentat per primer cop l’any 1059. Va pertànyer a la família Requesens des del començament del segle XIV fins al 1472, quan va ser adquirit per Pere de Castellet. A mitjan segle XVII, el 1673-1674 el castell fou restaurat quan va ser adquirit per Francesc de Montserrat, , primer marquès de Tamarit, els descendents del qual n'han mantingut la propietat durant els segles següents.
![]()
Posteriorment, els efectes de les guerres carlines i la guerra civil han obligat als seus propietaris a efectuar noves reformes, adquirint la forma actual. En les darreres reformes, s'enderrocà una casa adossada a la façana principal i es tancà el jardí amb un mur, un reixat a la porta, entre dues torres cilíndriques. L'estat de l'edificació original és, doncs, difícil de precisar degut a les successives i profundes reformes que aquesta ha sofert. L'any 2000 s'excavaren tres rases a la Plaça de l'Església i a la Plaça de Sant Antoni per tal de confirmar l'existència d'un fossar davant del Castell. També s'excavaren dues sitges localitzades a la primera plaça i va documentar-se un retall al subsòl geològic de planta rectangular. D'aquesta manera, es van excavar tres cates a l'interior del fossar: una a la Plaça de l'Església, just coincidint amb el baixant més pròxim a l'estructura que uneix el castell amb l'església; la segona també a la Plaça de l'Església, just davant de la rampa que dóna accés actualment al castell; i la darrera just davant de la plaça de Sant Antoni. El resultat de la intervenció va permetre documentar tot el perímetre del fossar, excavat a la roca, en aquest sector del castell. La seqüència estratigràfica conservada a les cales mostra una potència de 3 metres de fondària per una amplada aproximada d'entre 4,20 i 3,86 metres. Igualment es va poder constatar que el castell està construït cimentant directament sobre la roca natural, distant entre 40 i 50 cm del retall del fossar, i que el seu sòcol està format per carreus de pedres del tipus Mèdol.
Pel que fa a la datació d'aquesta estructura, no es va poder establir el moment de la seva construcció. Tot i que possiblement tingui un origen medieval, únicament pot dir-se que va ser excavat a la roca en un moment anterior al de la seva amortització per l'abocament de terra i deixalles, datat per la intervenció arqueològica al segle XVII. Les dues sitges, molt properes l'una de l'altra, es trobaven a la Plaça de l'Església, davant de la rampa que dóna accés al castell.
Ambdues estaven escapçades i el diàmetre màxim conservat en els dos casos oscil•lava entre 1,60 i 1,70 metres, mentre que la seva fondària era en un cas d'1,20 metres i en l'altre de 0,75 metres. Si bé no es pot datar el moment de construcció d'aquestes estructures, la seva colmatació, a partir de les ceràmiques recuperades (reflexos metàl•lics, ceràmica blanca i blava catalana), es situaria en un moment indeterminat dels segles XVI o XVII. Finalment, el retall de planta rectangular (1,64 metres x 1,30 mmeres x 1,25) no va proporcionar cap material arqueològic, fet que impedeix la seva datació i no permet indicar la seva funcionalitat. Després de la intervenció arqueològica es repavimentà la plaça de l'Església, respectant part dels elements comentats anteriorment. D'aquesta manera, actualment és possible distingir el traçat del fossar en el seu pas per l'esmentada plaça, quedant marcat per un enllosat diferent. Així mateix, una de les sitges ha quedat a la vista, protegida per una reixa.
Ens agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia la capella del Castell dels Tamarit, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El castell d’Altafulla apareix esmentat per primer cop l’any 1059. Va pertànyer a la família Requesens des del començament del segle XIV fins al 1472, quan va ser adquirit per Pere de Castellet. A mitjan segle XVII, el 1673-1674 el castell fou restaurat quan va ser adquirit per Francesc de Montserrat, , primer marquès de Tamarit, els descendents del qual n'han mantingut la propietat durant els segles següents.
Posteriorment, els efectes de les guerres carlines i la guerra civil han obligat als seus propietaris a efectuar noves reformes, adquirint la forma actual. En les darreres reformes, s'enderrocà una casa adossada a la façana principal i es tancà el jardí amb un mur, un reixat a la porta, entre dues torres cilíndriques. L'estat de l'edificació original és, doncs, difícil de precisar degut a les successives i profundes reformes que aquesta ha sofert. L'any 2000 s'excavaren tres rases a la Plaça de l'Església i a la Plaça de Sant Antoni per tal de confirmar l'existència d'un fossar davant del Castell. També s'excavaren dues sitges localitzades a la primera plaça i va documentar-se un retall al subsòl geològic de planta rectangular. D'aquesta manera, es van excavar tres cates a l'interior del fossar: una a la Plaça de l'Església, just coincidint amb el baixant més pròxim a l'estructura que uneix el castell amb l'església; la segona també a la Plaça de l'Església, just davant de la rampa que dóna accés actualment al castell; i la darrera just davant de la plaça de Sant Antoni. El resultat de la intervenció va permetre documentar tot el perímetre del fossar, excavat a la roca, en aquest sector del castell. La seqüència estratigràfica conservada a les cales mostra una potència de 3 metres de fondària per una amplada aproximada d'entre 4,20 i 3,86 metres. Igualment es va poder constatar que el castell està construït cimentant directament sobre la roca natural, distant entre 40 i 50 cm del retall del fossar, i que el seu sòcol està format per carreus de pedres del tipus Mèdol.
Pel que fa a la datació d'aquesta estructura, no es va poder establir el moment de la seva construcció. Tot i que possiblement tingui un origen medieval, únicament pot dir-se que va ser excavat a la roca en un moment anterior al de la seva amortització per l'abocament de terra i deixalles, datat per la intervenció arqueològica al segle XVII. Les dues sitges, molt properes l'una de l'altra, es trobaven a la Plaça de l'Església, davant de la rampa que dóna accés al castell.
Ambdues estaven escapçades i el diàmetre màxim conservat en els dos casos oscil•lava entre 1,60 i 1,70 metres, mentre que la seva fondària era en un cas d'1,20 metres i en l'altre de 0,75 metres. Si bé no es pot datar el moment de construcció d'aquestes estructures, la seva colmatació, a partir de les ceràmiques recuperades (reflexos metàl•lics, ceràmica blanca i blava catalana), es situaria en un moment indeterminat dels segles XVI o XVII. Finalment, el retall de planta rectangular (1,64 metres x 1,30 mmeres x 1,25) no va proporcionar cap material arqueològic, fet que impedeix la seva datació i no permet indicar la seva funcionalitat. Després de la intervenció arqueològica es repavimentà la plaça de l'Església, respectant part dels elements comentats anteriorment. D'aquesta manera, actualment és possible distingir el traçat del fossar en el seu pas per l'esmentada plaça, quedant marcat per un enllosat diferent. Així mateix, una de les sitges ha quedat a la vista, protegida per una reixa.
Ens agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia la capella del Castell dels Tamarit, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com