Retratava al Josep Olivé Escarré, davant la façana de l’església parroquial de Vilanova de la Muga, advocada a Sant Eulàlia, tancada amb pany i forrellat el dia de la nostra visita.
![]()
La descripció de patrimoni Gencat en explica que està situada al centre del poble, a davant del riu Muga. És un temple de planta basilical, de tres naus i tres absis semicirculars. La façana està formada per una portalada de dos arcs en degradació, llinda i timpà llis. La llinda està decorada amb tres creus gregues,inscrites dins cercles. Damunt la porta, a la part central de la façana hi ha una finestra amb arc de mig punt de mida inferior que les dues que trobem a cada costat de la portalada. Damunt el frontis, s'hi bastí una torre-campanar octogonal, que posseeix quatre arcades. al mur lateral veiem dues finestres amb arcs de mig punt, i a la part superior es conserva la cornisa. L'altre mur lateral no té obertures i la cornisa és de secció de bisell. La capçalera de l'església és formada per l'absis central semicircular i dues absidioles de la mateixa forma.
![]()
La volta de la nau central és apuntada i seguida. Les naus laterals posseeixen cobertes de quart de cercle. Els arcs formers són de forma rebaixada sostinguts per pilastres quadrades. L'arc triomfal és de punt rodó i la volta de l'ansis és de quart d'esfera. Les absidioles laterals també presenten arcs triomfals de mig punt i voltes en forma de quart d'esfera. A l'absis central hi ha la decoració mural romànica, restaurada el 1946. al fons de la conca absidal hi veiem el Pantocràtor dins l'ametlla mística. El braç dret és en posició de beneir, mentre la mà esquerra sosté el llibre. El Pantocràtor està envoltat pel Tetramorf; cada símbol ostenta el nom de l'evangelista en uns rètols que sostenen amb les mans, ungles o peülles segons el cas. Aquest tema superior és completat dos àngels serafins de llargues ales encreuades i proveïdes d'ulls. Una franja amb motius geomètrics separa aquesta part del fris situat a cada banda de la finestra central. A la dreta hi podem veure l'escena del rentament de peus; la figura de Sant Pere queda a l'intradós de la finestra. A l'esquerra de l'ansis hi ha l'escena de l'entrada a Jerusalem: Jesús és representat dalt de l'ase seguit dels deixebles. Al seu davant hi ha un arbre i al costat una torre i els murs de la ciutat. En un fris més baix hi ha uns calzes d'on brollen unes tiges amb fulles molt estilitzades. Una franja amb línies amb ziga-zaga separa aquest motiu de la draperia que ocupa la part inferior del conjunt. En el vèrtex de l'arc triomfal hi ha el crismó i en el mateix arc i els muntants, decoració geomètrica i floral.
A l'interior de l'església hi ha una pila baptismal romànica monolítica de forma ovoide. És decorada amb un seguit d'arcs cecs de mig punt que arrenquen d'unes falses columnetes,esculpides en baix relleu.
També trobem una arqueta amb una inscripció en llatí i un escut a cada costat en baix relleu. Aquesta arqueta està foradada ja que un dels mossens de l'església la va utilitzar com a menjadora per les gallines.
M’expliquen que les escoles dels nens estaven a la mateixa plaça, i que foren enderrocades; a Catalunya amb els ‘amics que té’ no li calen enemics, oi ?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció de patrimoni Gencat en explica que està situada al centre del poble, a davant del riu Muga. És un temple de planta basilical, de tres naus i tres absis semicirculars. La façana està formada per una portalada de dos arcs en degradació, llinda i timpà llis. La llinda està decorada amb tres creus gregues,inscrites dins cercles. Damunt la porta, a la part central de la façana hi ha una finestra amb arc de mig punt de mida inferior que les dues que trobem a cada costat de la portalada. Damunt el frontis, s'hi bastí una torre-campanar octogonal, que posseeix quatre arcades. al mur lateral veiem dues finestres amb arcs de mig punt, i a la part superior es conserva la cornisa. L'altre mur lateral no té obertures i la cornisa és de secció de bisell. La capçalera de l'església és formada per l'absis central semicircular i dues absidioles de la mateixa forma.
La volta de la nau central és apuntada i seguida. Les naus laterals posseeixen cobertes de quart de cercle. Els arcs formers són de forma rebaixada sostinguts per pilastres quadrades. L'arc triomfal és de punt rodó i la volta de l'ansis és de quart d'esfera. Les absidioles laterals també presenten arcs triomfals de mig punt i voltes en forma de quart d'esfera. A l'absis central hi ha la decoració mural romànica, restaurada el 1946. al fons de la conca absidal hi veiem el Pantocràtor dins l'ametlla mística. El braç dret és en posició de beneir, mentre la mà esquerra sosté el llibre. El Pantocràtor està envoltat pel Tetramorf; cada símbol ostenta el nom de l'evangelista en uns rètols que sostenen amb les mans, ungles o peülles segons el cas. Aquest tema superior és completat dos àngels serafins de llargues ales encreuades i proveïdes d'ulls. Una franja amb motius geomètrics separa aquesta part del fris situat a cada banda de la finestra central. A la dreta hi podem veure l'escena del rentament de peus; la figura de Sant Pere queda a l'intradós de la finestra. A l'esquerra de l'ansis hi ha l'escena de l'entrada a Jerusalem: Jesús és representat dalt de l'ase seguit dels deixebles. Al seu davant hi ha un arbre i al costat una torre i els murs de la ciutat. En un fris més baix hi ha uns calzes d'on brollen unes tiges amb fulles molt estilitzades. Una franja amb línies amb ziga-zaga separa aquest motiu de la draperia que ocupa la part inferior del conjunt. En el vèrtex de l'arc triomfal hi ha el crismó i en el mateix arc i els muntants, decoració geomètrica i floral.
A l'interior de l'església hi ha una pila baptismal romànica monolítica de forma ovoide. És decorada amb un seguit d'arcs cecs de mig punt que arrenquen d'unes falses columnetes,esculpides en baix relleu.
També trobem una arqueta amb una inscripció en llatí i un escut a cada costat en baix relleu. Aquesta arqueta està foradada ja que un dels mossens de l'església la va utilitzar com a menjadora per les gallines.
M’expliquen que les escoles dels nens estaven a la mateixa plaça, i que foren enderrocades; a Catalunya amb els ‘amics que té’ no li calen enemics, oi ?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com