Havíem dinat el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, al buffet del Jou Vell, en el que l’absència del servei de planxa em semblava un punt de millora que l’empresa hauria de valorar a curt termini.
Visitàvem la part més antiga de Perelada, i prop de l’església de Sant Martí, retratava el que havia estat el Convent de Sant Bartomeu de Bell-lloc
L'origen d'aquest convent es remunta a l'any 1390, moment en què l’ aleshores vescomte de Peralada, Felip Dalmau de Rocabertí, va cedir el solar a on hi havia hagut l'antic castell vescomtal a la congregació de monges perquè hi construïssin un nou edifici conventual.
Durant la Guerra del Francès, l'edifici va ser utilitzat com a polvorí, fet que va comportar una greu destrucció de l'edifici.
Entre l'any 1858 i 1860 es restaura la sala capitular, les cel.les, la sala de labor i es repararen els sostres. La restauració fou portada a terme per l'arquitecte Martí Sureda Deulovol l'Escala, l’Empordà sobirà, 1822 — Girona, Gironès, 1890)
L’any 1975 les monges abandonen el convent.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta trapezoïdal, reformat actualment i que conserva pocs vestigis de l'antic monestir, situat a la part alta del poble, al costat de la Costa de les Monges.
![]()
Es conserva l’edifici de l'església (reformada el segle XVIII). És un temple d'una sola nau amb capçalera poligonal, cobert amb volta de llunetes. El seu parament, tant interior com exterior, es troba colgat per una capa d'arrebossat. Les obertures de la façana han estat reformades modernament; i hi ha una porta d'arc de mig punt i un finestral neogòtic.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Visitàvem la part més antiga de Perelada, i prop de l’església de Sant Martí, retratava el que havia estat el Convent de Sant Bartomeu de Bell-lloc
L'origen d'aquest convent es remunta a l'any 1390, moment en què l’ aleshores vescomte de Peralada, Felip Dalmau de Rocabertí, va cedir el solar a on hi havia hagut l'antic castell vescomtal a la congregació de monges perquè hi construïssin un nou edifici conventual.
Durant la Guerra del Francès, l'edifici va ser utilitzat com a polvorí, fet que va comportar una greu destrucció de l'edifici.
Entre l'any 1858 i 1860 es restaura la sala capitular, les cel.les, la sala de labor i es repararen els sostres. La restauració fou portada a terme per l'arquitecte Martí Sureda Deulovol l'Escala, l’Empordà sobirà, 1822 — Girona, Gironès, 1890)
L’any 1975 les monges abandonen el convent.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta trapezoïdal, reformat actualment i que conserva pocs vestigis de l'antic monestir, situat a la part alta del poble, al costat de la Costa de les Monges.
Es conserva l’edifici de l'església (reformada el segle XVIII). És un temple d'una sola nau amb capçalera poligonal, cobert amb volta de llunetes. El seu parament, tant interior com exterior, es troba colgat per una capa d'arrebossat. Les obertures de la façana han estat reformades modernament; i hi ha una porta d'arc de mig punt i un finestral neogòtic.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com